Autor/s: Grau, J.; Bosch, E.
Institut Cartogràfic de Catalunya
Títol: Canvi de sistema de referència ED50 a ETRS89
Temātica: Geodčsia
Publicat a: Revista Catalana de Geografia
IV època / volum XIV / núm. 36 / juny 2009
Font: -
URL: http://www.rcg.cat/articles.php?id=144

 

CANVI DE SISTEMA DE REFERÈNCIA ED50 A ETRS89

Joel Gau, Ernest Bosch
Institut Cartogràfic de Catalunya

 

 

Motivació del sistema ETRS89

Des de la subcomissió de la International Association of Geodesy (IAG) per al marc de referència europeu (EUREF), i seguint la seva primera resolució adoptada a Firenze al 1990, es recomana que els països europeus adoptin el sistema ETRS89 (European Terrestrial Reference System 1989). L'adopció d'aquest sistema ha estat recomanada per la UE (Unió Europea), EuroControl (agència europea de gestió de tràfic aeri), i EuroGeographics (associació d'agències nacionals de cartografia i cadastre), entre altres entitats a nivell nacional i europeu. Actualment, el sistema ETRS89 ja s'utilitza de forma habitual com a base per al desenvolupament de treballs cartogràfics i tot tipus de ciències d'observació de la Terra.

Així doncs, en els àmbits astronòmic, geofísic, geodèsic i cartogràfic de la societat de la informació actual, els marcs de referència globals s'han convertit en una necessitat constant. Tant és així, que el 1987 la International Astronomical Union i la International Union of Geodesy and Geophysics van crear l'IERS (International Earth Rotation and Reference Systems Service) amb l'objectiu que esdevingués la institució encarregada de definir, realitzar i promocionar aquests marcs de referència globals, anomenats ITRFs (International Terrestial Reference Frames) i recolzats sobre ITRSs (International Terrestrial Reference Systems). Aquests sistemes de referència giren solidàriament amb la Terra en el seu moviment diürn a l'espai i sofreixen lleugeres modificacions degut a les pròpies deformacions del planeta i a processos d'actualització que incorporen noves tècniques d'observació i metodologies de càlcul.

Paral•lelament, la subcomissió de la IAG per al marc de referència europeu (EUREF), seguint la seva primera resolució adoptada a Firenze al 1990, recomana adoptar un sistema de referència terrestre coincident amb l'ITRS a la època 1989.0 i fixat a la part estable de la placa europea, de forma que no variï amb el temps. Aquest sistema de referència s'anomena ETRS89 i hauria de permetre no tan sols la georeferenciació única d'elements dins la comunitat europea sinó també una major interoperabilitat de la informació geogràfica i dels sistemes de posicionament global.

Altres institucions i directives a nivell europeu, com INSPIRE (Infrastructure for Spatial Information in the European Comunity), EuroGeographics o EuroControl, també promouen la implantació d'un nou sistema de referència global. Així, la UE inicià i recolza la iniciativa INSPIRE perquè la informació geogràfica sigui disponible, harmonitzada i de qualitat. L'associació EuroGeographics, en representació de les agències nacionals europees de cartografia i cadastre, treballa en el desenvolupament de productes i serveis a nivell europeu promovent la col•laboració i cooperació dels seus membres. L'organització EuroControl desenvolupa i coordina plans per la implementació a curt, mitjà i llarg termini d'estratègies de gestió del tràfic aeri a nivell europeu. Aquests són alguns exemples de les recomanacions i tendències generals a nivell europeu i mundial.

El Real Decreto 1071/2007 oficialitza el sistema de referència ETRS89 a l'estat i defineix un nou tall geogràfic per la base cartogràfica MTN50, a emprar en les sèries cartogràfiques a nivell nacional. La qual cosa implica no tant sols contemplar l'impacte del canvi al nou datum sinó també l'assumpció del nou tall i les implicacions que això pot tenir en les sèries produïdes fins al moment.


Sistemes de referència

Per definir un sistema de referència no es pot obviar el sistema de coordenades. Així doncs, s'entén que un sistema de coordenades és una creació artificial per permetre la definició analítica de la posició d'un objecte o un fenomen. Existeixen múltiples opcions per definir analíticament la situació geomètrica d'un element i, per tant, és possible escollir entre diferents sistemes de coordenades. Des del punt de vista purament matemàtic, tots els sistemes de coordenades són admissibles i l'únic motiu per seleccionar-ne un o un altre és la conveniència o el fet que una determinada qüestió aparegui en la seva forma més simple. Des del punt de vista pràctic, s'escullen els sistemes de coordenades que permetin representar la qüestió objecte d'estudi d'una forma física i geomètricament interpretable i susceptible de ser mesurada.

 

36_3_1
Figura 1 Sistema de coordenades (cartesianes, curvilínies)


Una vegada definit el sistema de coordenades es pot definir el sistema de referència com el conjunt de paràmetres que defineixen un sistema de coordenades juntament amb una sèries de constants físiques que permetin descriure completament el model funcional de les observacions.

 

36_3_2

Figura 2 Sistema de referència


ED50

El sistema de referència geodèsic ED50 (European Datum 1950) fou creat en el decurs de la Segona Guerra Mundial, en la qual va fer-se palesa la necessitat de connectar internacionalment les diferents xarxes geodèsiques europees. Algunes de les batalles més importants de la Segona Guerra Mundial, que van tenir lloc a Europa, van topar amb el problema que la cartografia de diferents països tenia diferents sistemes de referència, la qual cosa complicava les tasques dels exèrcits. Aquest fet va conduir al departament de defensa dels Estats Units a establir ED50 com un datum únic per realitzar la cartografia de tot l'oest d'Europa.

Des del punt de vista geodèsic està basat en l'el•lipsoide Internacional de 1924. Aquest el•lipsoide va ser àmpliament utilitzat arreu del món fins als anys 1980, quan es van determinar els el•lipsoides GRS80 (Geodetic Reference System 1980) i WGS84 (World Geodetic System 1984) que hereta el nom del sistema de referència en el qual s'utilitza i que és coneix també com WGS84.

El sistema de referència ED50 va suposar la unificació dels sistemes de referència geodèsics per Europa Occidental. Els punts que materialitzaven el sistema de referència ED50 van assolir en aquells moments una exactitud continental que oscil•lava entre uns pocs metres al centre d'Europa i més de deu metres en l'extrem sud. Tot i que això ja era suficient per assolir els objectius que n'havien motivat la seva creació, per al cas de la xarxa geodèsica a Catalunya això suposa una precisió aproximada de 10 ppm, que representa 10 cm entre vèrtexs separats 10 km.

Arribats a aquest punt queda clar que per àmbits geogràfics de vasta superfície, la utilització del sistema de referència ED50 pot provocar grans incoherències entre elements del territori, que esdevenen inevitables si es té en compte la manca de precisió intrínseca al propi sistema de referència emprat. Per altra banda, les millores en els dispositius de mesura, els avenços en les tècniques de càlcul i les millores computacionals fan que sigui possible mesurar magnituds que estan per sobre de la pròpia precisió del sistema de referència emprat. D'aquests fets és d'on sorgeixen les primeres necessitats per a la definició d'un nou sistema de referència de major precisió.


ETRS89

ETRS89 és un sistema geodèsic de referència tridimensional, emprat com un estàndard per a la georeferenciació GPS d'alta precisió a Europa. Coincideix amb l'ITRS a en el marc ITRF89 època 1989.0, que equival al marc ETRF89, d'on rep el nom el sistema ETRS89, i està basat en l'el•lipsoide GRS80. Difereix lleugerament de l'el•lipsoide que empra el sistema WGS84 actualment. És un sistema de referència lligat a la part estable de la placa europea i es mou solidàriament a la placa tectònica Eurasiàtica.

Tot i que el sistema de referència europeu ETRS89 es desplaça contínuament respecte els ITRSs globals, la relació que manté amb aquests és coneguda i, per tant, les coordenades de qualsevol element georeferenciat poden ser traslladades a un ITRS sense pèrdua de precisió.

Com a exemple dels sistemes beneficiats es pot fer esment del sistema de posicionament en temps real RTKAT que l'Institut Cartogràfic de Catalunya posa a disposició dels seus usuaris dins el marc del projecte del Sistema de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya (SPGIC). Aquest sistema funciona com un mètode d'augmentació de la precisió dels sistemes de posicionament global com el GPS, que permet arribar fins a una precisió de pocs centímetres i en coherència amb el sistema de referència ETRS89.


Experiències

L'Institut Cartogràfic de Catalunya no és la primera entitat que es troba amb la necessitat d'abordar un canvi de sistema de referència. És per aquest motiu que el projecte comença amb una exhaustiva recerca d'informació sobre experiències prèvies de canvi de sistema de referència. Així doncs, els casos nord-americà o australià de canvi de datum poden il•lustrar d'una forma aproximada la situació que pot esdevenir-se a Catalunya en un futur proper. Aquesta fase ha d'aportar els primers coneixements necessaris per identificar els productes amb que es trobarà el canvi de sistema, les dificultats que sorgiran al llarg de tot el projecte de canvi i les preocupacions dels afectats.


Transition to the Geocentric Datum of Australia

Al novembre de 1995, l'ICSM (Inter-governmental Committee on Surveying and Mapping) australià recomanava la progressiva implantació arreu d'Australia del nou datum geodèsic nacional abans de l'1 de gener de 2000. Mentre que la proposta de l'ICSM no era vinculant per cap dels territoris i estats, es sol•licitava que es tingués en seria consideració per tots els usuaris i productors d'informació geogràfica.

Reconeixent la diversitat de particulars i institucions afectades per la introducció del nou datum, la Victorian Office of Surveyor General va encarregar, al maig del 1996, un estudi titulat Transition to the New Geocentric Datum of Australia. Aquest estudi, dut a terme pel departament de geomàtica de la Universitat de Melbourne va finalitzar en un informe amb l'avaluació de l'impacte del canvi al nou datum i les implicacions que això suposaria en la comunitat cartogràfica.

Els temes que l'ICSM va identificar com a més importants per a la seva comunitat cartogràfica incloïen: una difícil justificació dels beneficis a curt termini per als usuaris GIS; el desconeixement del cost de la transició (difícil de quantificar si els beneficis tampoc estan clars); les implicacions que comportava el canvi des del punt de vista de la gestió; la necessitat d'oferir suport tècnic, així com una estratègia de canvi i una programació concretes; la necessitat de formar a la comunitat d'usuaris; l'establiment d'un únic, pràctic i comprensiu procés de transformació de coordenades que pogués ser àmpliament distribuït; i els desavantatges a llarg termini en la manca de conformitat en tasques com, per exemple, el desenvolupament d'una IDE (Infraestructura de dades espacials).

North American Datum Conversion

El datum NAD83 (North American Datum 1983) representava en aquell temps l'únic i més precís datum en la història dels Estats Units. NAD83, històricament el tercer datum oficial dels Estats Units, substituïa el NAD27 (North American Datum 1927) i havia de proporcionar un datum consistent a nivell de tot el territori amb uns nivells de precisió força superiors a l'anterior NAD27.

Les raons que van motivar el canvi de sistema de referència giraven en torn a la demanda de la comunitat topogràfica per poder recolzar les cada vegada més precises observacions dels sistemes electrònics, i també degut a la imminent arribada de sistemes de posicionament basats en satèl•lits com el GPS. Aquests van ser alguns dels motius que van posar de manifest les mancances del datum NAD27. Les discrepàncies entre punts de control existents en aquells moments i els que s'anaven establint de nou van ser un altre dels motius que motivaren l'establiment d'un nou datum a nivell global envers el que podia plantejar-se com la "reparació" del que era l'actual.

Bàsicament, les afectacions de NAD27 que en motivaren la substitució van ser: una antiquada representació de la superfície terrestre, inconsistències sorgides d'ajustos regionals i les limitacions que anaven apareixent i que eren conseqüència directa dels antics instruments de mesura emprats per a la seva observació.

 

El canvi de sistema de referència

Degut a les implicacions que comporta un canvi de sistema de referència, el Consejo Superior Geográfico va crear una comissió temporal sota el nom de Comissió de transició a ETRS89, amb l'objectiu que estudiés l'impacte i la millor forma d'abordar el canvi de sistema de referència i elevar una proposta per a la redacció .

El Consejo Superior Geográfico és un òrgan consultiu i de planificació de l'Estat en l'àmbit de la cartografia; té caràcter col•legiat i depèn del ministeri de foment. Així doncs, i al llarg d'un seguit de reunions que ha efectuat aquesta comissió, s'ha creat un document de recomanacions per abordar el canvi de sistema de referència.

El resultat final d'aquest document plasma la feina realitzada per institucions de tot el territori espanyol, com són el Centre d'Informació territorial de la Junta de Castella i Lleó, el Centre de Cartografia Ambiental del Principat d'Astúries, el Centre Geogràfic de l'Exèrcit, el Departament d'Ordenació del Territori i Medi Ambient del Govern Basc, la Diputació Foral de Guipúscoa, la Direcció General d'Ordenació del Territori i Costes de Múrica, l'Escola Superior d'Enginyers de Sevilla, el Govern de la Rioja, l'Institut Cartogràfic de Catalunya, l'Institut Cartogràfic Valencià, l'Institut de Cartografia d'Andalusia, l'Institut de Desenvolupament Rural de Castella i la Manxa, l'Institut Geogràfic Nacional, l'Institut Tecnològic Agrari de la Junta de Castella i Lleó, els Serveis d'Informació Territorial de les Illes Balears, la Universitat de Madrid, la Universitat Politècnica de València, la Universitat de Salamanca i la Xunta de Galícia.


Publicació del Real Decreto 1071/2007

El BOE, amb data de 29 d'agost de 2007, publicava el Real Decreto 1071/2007 pel qual es regula el nou sistema de referència oficial a Espanya. L'articulat del Real Decreto estableix el sistema ETRS89 com el sistema geodèsic oficial a Espanya per a la referenciació geogràfica i cartogràfica oficial d'elements en l'àmbit de la Península Ibèrica i les Illes Balears, al mateix temps que explicita les projeccions a emprar per a la representació planimètrica oficial i la distribució dels fulls del Mapa Topogràfic Nacional en base al nou tall geodèsic.

Segons el Real Decreto, tota la cartografia i bases de dades d'informació geogràfica i cartogràfica produïda o actualitzada per les Administracions Públiques, s'haurà de compilar i publicar d'acord al que descriu aquest Real Decreto a partir de l'1 de gener de 2015. Fins aleshores, la informació geogràfica i cartogràfica oficial es podrà compilar i publicar en qualsevol dels dos sistemes, ED50 o ETRS89, sempre que les produccions en ED50 continguin la referència a ETRS89. Per altra banda, a partir de l'1 de gener de 2012 no es podrà inscriure en el Registre Central de Cartografia ni incloure en el Pla Cartogràfic Nacional, cap projecte nou que no s'atingui a les especificacions del Real Decreto 1071/2007.

Establiment del marc de referència oficial en ETRS89

El marc de referència oficial és la xarxa REGENTE. Aquesta xarxa resulta de la densificació de la campanya Euref Iberia95 mitjançant tècniques GPS. Es va escollir un punt de la xarxa ROI (xarxa d'ordre inferior) a cada full del MTN50 sota criteris de bona accessibilitat i qualitat de l'horitzó per a mesures GPS. El conveni establert entre l'Institut Cartogràfic de Catalunya i el Instituto Geográfico Nacional amb l'objectiu d'homogeneïtzar les coordenades ETRS89 de la xarxa ROI (que ambdues entitats publiquen per al territori de Catalunya) va finalitzar amb l'acceptació d'un únic conjunt de coordenades en ETRS89. El conjunt de la xarxa REGENTE i les coordenades ROI en ETRS89 formen un marc homogèniament distribuït a tot Catalunya d'uns 700 punts que s'empraran per a la determinació de les transformacions de datum entre ED50 i ETRS89.

Transformació

Definida la realització del nou marc ETRS89 com es descriu anteriorment, es fa necessari un estudi detallat de la transició des de l'altre sistema ED50 i el seu marc. Partint de dos marcs coherents i de precisions similars, i des d'un punt de vista geodèsic, s'endevina que una transformació tridimensional de semblança (Helmert 3D) seria una bona solució per definir la transició entre els dos sistemes. Si es tenen en compte aspectes de producció cartogràfica, com la transformació de la Base Cartogràfica Vector, es posa de manifest que apareixen problemes com el de garantir la relació topològica entre elements que no comparteixen nodes, el tractament de la cota en la transformació en punts sobre la mateixa perpendicular i els seus efectes en la planimetria, o els problemes numèrics d'arrodoniment associats a operadors numèrics.

A l'ICC s'estan analitzant diverses opcions per mitigar aquests efectes i avaluar solucions orientades al producte cartogràfic tenint en compte l'escala. Així doncs una vegada s'aprovin els diferents mètodes i paràmetres adequats als productes publicats per l'ICC, aquests es faran públics perquè aquells organismes i usuaris que han recolzat les seves dades d'acord amb els marcs de l'ICC i la seva cartografia, podran convertir les seves dades de forma coherent a la base cartogràfica de referència.

S'està treballant en transformacions bidimensionals de similitud (Helmert 2D), de manera que permetin conservar relacions topològiques i treballar directament sobre coordenades projectades. Això és aplicable fins a grans escales, gràcies a l'esforç que es va realitzar en el seu moment amb la reobservació GPS de la ROI per a la definició del marc ED50 del SPGIC. Aquesta reobsevació permet fer la transició al ETRS89 des d'un marc ED50 molt més coherent als existents originàriament amb observacions clàssiques que poden arribar a incoherències molt majors, que farien necessari l'ús de malles de transformació.


Tall MTN50

L'any 1852, la Comissió del Mapa d'Espanya va començar els treballs de la Xarxa Geodèsica Fonamental, que havien de servir com a base per la formació del Mapa Nacional a escala 1:50.000. En aquell moment es va adoptar com a el•lipsoide de referència el de Struve, amb datum Madrid i origen de longitud el meridià de Madrid (Observatori Astronòmic Nacional), en base al qual es va definir el tall geodèsic. Aquest tall geodèsic es va definir d'una forma similar a com el Consejo Superior Geográfico ha definit 150 anys després del nou tall en ETRS89; així doncs, es va definir seguint les línies definides pels meridians i els paral•lels sobre l'el•lipsoide de Struve.

Posteriorment, i fins l'any 1934, l'Institut Geogràfic va procedir a la densificació de la Xarxa Fonamental, amb les xarxes de segon i tercer ordre. Les observacions geodèsiques realitzades, juntament amb les observacions geodèsiques de la resta de països europeus, van donar lloc a la creació del sistema de referència ED50, l'el•lipsoide del qual és l'internacional de Hayford 1924, amb datum a Potsdam Alemanya i amb meridià origen de longituds el de Greenwich. En el moment de realitzar el canvi de sistema de referència a ED50 es va decidir transformar el tall geodèsic definit sobre l'el•lipsoide de Struve per mantenir el territori cartografiat en cadascun dels fulls, que juntament amb el sistema de referència ED50 és l'oficial a Espanya des de l'any 1970.

Aquest canvi de datum va dotar el tall actual de les característiques que se'n coneixen actualment, entre les quals la falta de paral•lelisme del propi tall amb els meridians i paral•lels, i la presència de decimals en els segons de latitud i longitud que defineixen cadascuna de les cantonades dels fulls. Al mateix temps, la continuïtat dels marcs dels fulls presenta problemes degut a la geometria digital i a l'arrodoniment després de la subdivisió de les cantonades, que tant s'efectua sobre línies de longitud i latitud constants com sobre línies projectades en UTM. La nomenclatura dels fulls en base als tres criteris diferents que s'utilitzen actualment i la utilització de fulls ‘bis', fulls estesos i marcs modificats és un altre dels problemes que es plantegen amb el tall actual i que es volen solucionar amb la nova definició.

Els avantatges de conservar aquest tall, tant sols transformant-lo a ETRS89, giren en torn al fet que el territori que cobreix cada full no varia, la modificació de les dades cartogràfiques existents és molt menor, les dades que emmagatzemen el full cartogràfic al qual pertanyen no sofreixen modificacions i la continuïtat dels fulls està assegurada.

En referència als inconvenients, les cantonades dels fulls continuen sense ser exactes, els marcs dels fulls no són paral•lels a la xarxa de meridians i paral•lels, i la grandària de cada full és diferent. Aquestes són algunes de les problemàtiques que han motivat al Consejo Superior Geográfico a adoptar un nova definició de tall, tal i com es descriu en el següent apartat. Per altra banda, els avantatges de conservar la definició actual del tall, tan sols transformant-lo a ETRS89, implica continuar amb les problemàtiques pròpies del mateix i no garanteix que no sigui necessari haver de tornar a tallar tota la cartografia de la mateixa manera que amb la nova definició de tall.


Nova definició del tall

La definició del nou tall en ETRS89 sobre l'el•lipsoide GRS80 es basa en una divisió de fulls per paral•lels i meridians. Degut al fet que el tractament de corbes en cartografia no és trivial, és necessari discretitzar la representació del tall per obtenir unes coordenades projectades del mateix que permetin enllaçar fulls contigus. Així, per exemple, els marcs dels fulls per a l'escala 1:5.000 s'establirien mitjançant una poligonal que contemplés vuit vèrtexs en cada arc de paral•lel/meridià de full MTN50 i, de forma similar, en la resta de les escales.

La subdivisió proposada es basa en un pol origen (= 9º51'15''W, =44º00'00'') de coordenades geodèsiques ETRS89, a partir del qual es va sumant una longitud i latitud constants, que permeten obtenir el tall geodèsic a l'escala que correspongui.

En referència als avantatges d'aquesta nova definició de tall cal citar que el desplaçament entre les cantonades dels fulls en base a la definició actual i a la nova definició és mínim en tot el territori, a la vegada que permet la representació discreta de qualsevol poligonal que formi el marc per a la seva adaptació a escales més grans. Per altra banda, els processos són fàcilment automatitzables degut al seu pol origen definit en ETRS89 i el pas de malla funció simplement de l'escala seleccionada.

Cal citar, però, l'inconvenient que presenta en referència als nodes d'elements cartogràfics situats sobre el marc del full anterior (ED50) que quedaran desplaçats respecte del nou marc (ETRS89) i que necessitaran la creació de nous nodes sobre el nou marc del full; no obstant, això no esdevé problema si s'entén la cartografia com un element continu sobre tot el territori.

L'estudi de les diferències entre el tall actual que s'empra en la cartografia oficial transformat a ETRS89 i la nova proposta de tall definida per al nou sistema de referència ETRS89 posa de manifest les següents diferències.

36_3_3


Figura 3 Comparativa de desplaçaments del full 362 / 35-14 del MTN50



Impacte del nou sistema de referència

L'impacte del nou sistema de referència es fa palès en totes les institucions , tant públiques com privades , generadores com usuàries de productes cartogràfics oficials. En referència als productes afectats cal parlar d'aquells que disposen de coordenades en el sistema de referència oficial ED50, passant per la cartografia analògica, la cartografia digital (vectorial, ràster, temàtica, models digitals del terreny...), els sistemes d'informació geogràfica, els sistemes de bases de dades, les metadades, els visors cartogràfics... En definitiva, pel que fa a l'impacte que suposa l'adopció del nou sistema de referència cal avaluar la naturalesa de les dades, la metodologia de transformació, el suport que emmagatzema les dades, el format propi de les dades, el responsable de la seva gestió i el públic al qual va destinat.

Una pràctica recomanable és preveure de la millor manera possible la gestió que requerirà el canvi de sistema de referència. És per aquest motiu que es recomana, entre altres pràctiques, acompanyar qualsevol tipus de dada transformada amb un fitxer de metadades associat. Aquest fitxer de metadades hauria de guardar la informació associada a la pròpia transformació, al marc i sistema d'origen del producte, al responsable del propi procés de transformació i a tot aquell paràmetre que es consideri important en el moment de la transformació; tot això de cara al futur accés i tractament d'aquelles dades.

Des d'un punt de vista concret de l'impacte que pot suposar un canvi de sistema de referència es pot citar el cas nord-americà de canvi de NAD27 a NAD83. El projecte de canvi de sistema de referència va començar al 1974 i va acabar al 1983, amb uns costos econòmics superiors a 35 milions de dòlars. Aquest esforç, consistent en la observació, validació, automatització i ajust de la informació topogràfica planimètrica va involucrar 1.785.722 observacions geodèsiques connectant 266.436 punts de referència distribuïts entre els Estats Units, Canadà, Mèxic i Amèrica Central.


Referències

Development of a GDA94 transformation process. Philip A. Collier et al. Department of Geomatics The University of Melbourne .1997

INSPIRE Work Programme Transposition Phase 2007-2009. European Commission, 2007

Rejillas de transformación de Datum , Grupo de trabajo para la transción a ETRS89. Consejo superior geográfico , 2007

Necesidad de un nuevo Datum. Grupo de trabajo para la transción a ETRS89. Consejo superior geográfico , 2007
Análisis de los diferentes sistemas de transformación. Grupo de trabajo para la transción a ETRS89. Consejo superior geográfico , 2007

Análisis de la problemática del cambio a ETRS89. Grupo de trabajo para la transción a ETRS89. Consejo superior geográfico , 2007

Herramientas para facilitar el cambio. Grupo de trabajo para la transción a ETRS89. Consejo superior geográfico , 2007

El Sistema ETRS89 y la nueva cartografia. Grupo de trabajo para la transción a ETRS89. Consejo superior geográfico , 2007

Términos y definiciones ISO 19111. Grupo de trabajo para la transción a ETRS89. Consejo superior geográfico , 2007

 

 


Comentaris externs

Envia el teu comentari