Autor/s: Schoenberg, T.; Nunes, J.
State University of NY at Buffalo, Universitat Autònoma de Barcelona
Títol: Què veiem i com ho veiem?
Temātica: Sistemes d'Informaciķ Geogrāfica
Publicat a: Revista Catalana de Geografia
IV època / volum XIV / núm. 38 / novembre 2009
Font: -
URL: http://www.rcg.cat/articles.php?id=166

 

QUÈ VEIEM I COM HO VEIEM?
DIFERÈNCIES I SIMILARITATS EN LA PERCEPCIÓ DE FOTOGRAFIES DE PAISATGES ENTRE ESTUDIANTS AMERICANS, RUSSOS I CATALANS

Tatyana Schoenberg, Doctora en Geografia, State University of New York at Buffalo
Joan Nunes, Doctor en Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona


1. Presentació. Preguntes de la investigació

Què veiem? porta de forma lògica a preguntar-se: Com anomenem allò que veiem? I podem afegir encara altres preguntes com: Què pensem d'allò que veiem, i com ho expressem en paraules? Hi ha diferència entre els nostres pensaments i allò que passa si ho expressem en paraules, o en accions? i Com afectarà la nostra llengua la nostra conducta? Hi ha una relació específica entre llengua, cognició i conducta.

La recerca aquí exposada és diferent d'altres recerques anteriors que utilitzen fotografies de paisatges, pel fet que no cerca evidenciar preferències sinó la relació entre percepció visual i llengua. En concret, s'investiga com persones de tres cultures diferents usen la seva llengua materna per anomenar elements del paisatge. Específicament, les preguntes objecte de la investigació són:

1. Quines diferències i similaritats es poden trobar en la percepció del paisatge entre diferents grups de persones de les cultures nord-americana, russa o catalana? 
2.  Com conceptualitzen i expressen el paisatge, utilitzant les seves llengües maternes, persones de tres cultures diferents?
 

2. Disseny experimental i metodologia de la recerca

2.1 Selecció de les fotografies

La recerca es va dissenyar per trobar diferències i similaritats en la percepció del paisatge, però per raons pràctiques els participants es van exposar a fotografies de paisatges en lloc de paisatges reals. En els estudis de percepció basats en fotografies la selecció de les fotografies és molt important. Per tal de respondre a les preguntes de la investigació, les fotografies es van seleccionar d'acord amb dos criteris:

1.

Examinar la influència de factors culturals en la percepció, com és ara l'ús d'una paraula determinada per donar nom als elements del paisatge, l'ús de noms propis, el fet d'anomenar de forma diferent el mateix tipus d'arbres, etc.
2.  Avaluar com l'experiència individual de cada participant pot influir en la seva percepció.


El resultat esperat seria que el bagatge cultural i individual de cada participant formen la base del seu aprenentatge del món i per tant influiran en la seva percepció.

Quan mirem una fotografia d'un paisatge no solament veiem elements, sinó que també intentem organitzar i percebre fenòmens, avaluar els trets més importants, o els objectes, i posar-los segons un determinat ordre. En altres paraules, arrangem la nostra percepció i aquesta depèn de la contribució personal. El bagatge de cada individu combina molts factors, com és ara records, experiència personal, viatges, educació, intuïció, etc. Però el bagatge individual inclou també un coneixement bàsic. Això vol dir que hi ha certes parts dels paisatges que poden ser reconegudes fàcilment per les persones de les diferents cultures estudiades, malgrat les diferents experiències personals. En aquest sentit, doncs, les fotografies emprades s'han escollit i agrupat per tal de poder distingir els efectes cultural i individual.

La selecció va partir de seixanta-quatre fotografies proporcionades pel Dr. David Mark, que ja havien estat utilitzades prèviament en una altra recerca no publicada. D'aquestes, se'n van seleccionar vint-i-sis, a les quals es van afegir cinc noves fotografies preses a Rússia, de manera que en total es van utilitzar trenta-una fotografies.

Les fotografies es van dividir en tres grups. El primer grup, format per onze fotografies, es va seleccionar per avaluar la influència dels factors culturals en la percepció. Cinc d'aquestes fotografies es van prendre a la regió de Rostov on Don (Rússia) i les altres sis a Austràlia. Aquestes darreres es van triar precisament perquè presenten força similaritats amb els paisatges de les regions de Rússia i d'Estats Units mostrats a les altres fotografies.

El segon grup, d'onze fotografies, es va seleccionar per analitzar les respostes perceptives dels participants. Certes parts dels paisatges mostrats en aquestes fotografies havien de ser fàcils de reconèixer pels participants dels tres grups culturals, independentment de les seves experiències personals. El resultat esperat en aquest grup és que hi hauria d'haver més similaritats que diferències en les respostes dins i entre els tres grups culturals de participants.

El tercer grup, de nou fotografies, es va seleccionar per mostrar la influència del bagatge individual en la percepció. Certament, es podien haver seleccionat més fotografies amb elements inusuals per a aquest grup. En aquest cas, la hipòtesi és que hi hauria d'haver més diferències que similaritats en les respostes dins i entre els tres grups de participants. Aquesta hipòtesi només es va complir en algunes de les fotografies d'aquest tercer grup.

2.2 Procediment d'enquesta

El protocol de recerca seguit fou aprovat pel Social and Behavioral Science Institutional Research Board de la Universitat de Buffalo. La regla de selecció dels estudiants participants fou que no podien ser de departaments de geografia o de geologia, ja que la finalitat de la recerca no era avaluar el coneixement expert en la denominació d'elements del paisatge.

Els enquestats als Estats Units han estat estudiants dels departaments de filologia anglesa i d'economia de Buffalo State College, a Buffalo, estat de Nova York. A Rússia foren estudiants d'economia, dret i psicologia de la Universitat estatal de Rostov on Don. Finalment, a Barcelona, s'enquestaren estudiants de pedagogia i ciències ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. En tots tres casos, els departaments es van triar arbitràriament, segons disponibilitat de professors i estudiants per a realitzar l'enquesta en hores de classe.

Van participar a les enquestes més de cent estudiants parlants de cada una de les tres llengües -anglès, rus i català-, però es van desestimar algunes respostes per raons diverses (formularis incomplets, bromes, etc.). Les primeres cent respostes vàlides de cada llengua es van incloure a l'anàlisi. Tots els estudiants tenien edats compreses entre 18 i 27 anys. L'homogeneïtat d'edats és important perquè cada edat té la seva pròpia psicologia i el seu punt de vista. En cada grup hi havia homes i dones. Les diferències de gènere poden influir les actituds i preferències, i hi ha diferències psicològiques que poden afectar la percepció, però el protocol de recerca prohibia expressament demanar cap altra informació als participants.

Un dels factors més importants en les respostes de percepció sobre fotografies és la destresa verbal. Els enquestats han de descriure en paraules com perceben el món o, en el cas d'aquesta recerca, què veuen a les fotografies. Les persones entenen i anomenen les coses en la seva pròpia llengua. En aquest sentit, cada un dels tres grups de participants tenia com a llengua materna una de les tres llengües esmentades, anglès, rus o català, respectivament. Tota altra informació, com és ara el fet de ser bilíngües, no s'ha tingut en compte i era expressament prohibida pel protocol d'enquesta.

El procediment d'enquesta seguia l'enunciat següent: "Se us demana que mireu les fotografies de paisatges i que escriviu què veieu en cada foto. Heu d'indicar també en quina regió (de Rússia, Estats Units o Espanya) us heu criat i si ha estat en un entorn urbà o rural".

Les mateixes fotografies es van mostrar als estudiants dels tres grups culturals en el mateix ordre. Cada fotografia es mostrava mitjançant una projecció durant aproximadament 30-40 segons al conjunt d'estudiants d'una classe de 20-30 persones. Les respostes, estrictament anònimes, es recolliren en forma de respostes individuals escrites.

La segona pregunta, sobre la regió i l'entorn rural o urbà, no aportà malhauradament cap informació addicional útil per a la recerca. Tots els estudiants de cada universitat s'havien criat, respectivament, a la regió on estava ubicada la universitat.

2.3 Mètode d'anàlisi

El mètode d'anàlisi és simple. Es compten quantes persones de cada grup lingüístic han utilitzat una mateixa paraula per descriure què veien a les fotografies dels paisatges, i quantes han llistat els elements o objectes del paisatge en un determinat ordre. Per fer-ho, es recull la primera paraula de cada resposta i després es compta quants estudiants de cada grup han utilitzat la mateixa paraula per descriure la mateixa fotografia. Així, encara que una resposta inclogui diverses paraules, només es té en compte la primera paraula de cada resposta.

En el cas de noms i adjectius, o d'altres expressions, s'han utilitzat criteris addicionals per retenir i comptar la paraula d'interès. Per exemple, en l'expressió snowy mountain, només es compta la paraula mountain, ja que el nom de l'element del paisatge es considera el més important. En un altre cas, en què apareix l'adjectiu orange, sense nom, aleshores es compta l'adjectiu com a paraula. Quan les respostes descriuen un paisatge com a fantàstic o altres expressions d'emocions, es compten juntes totes les expressions d'emocions o sentiments.

El següent pas de l'anàlisi fou comptar de forma agregada els termes emprats a les respostes de cada un dels grups de fotografies. En aquest sentit, s'aplicaren també criteris addicionals pel que fa al recompte junt o separat de noms genèrics o específics, o de termes per a elements del paisatge o presents en el paisatge (animals, objectes, etc.).

És el cas de la paraula arbre i dels noms específics de tipus d'arbres, que s'han comptat cada un per separat, a part del nom genèric arbre. D'aquesta manera es pot avaluar la influència de factors culturals en la percepció. Així, per exemple, el tipus d'arbre bedoll és conegut a les tres cultures, però només els estudiants russos empraren la paraula específica en rus per a bedoll a les seves respostes. Això denota que el significat profund d'aquest mot és diferent per als estudiants russos. Per a ells bedoll representa part de la cultura i del paisatge rus.

Paraules com cavall o vaca s'han comptat juntes com a noms d'animals, de la mateixa manera que noms d'objectes artificials com línia elèctrica o vàter s'han comptat junts com a objectes artificials. En aquest cas, l'important era mostrar que els estudiants nord-americans tendien a percebre animals o objectes artificials. Els estudiants russos i catalans, en canvi, tendien a percebre la natura i les seves primeres respostes foren elements geogràfics.

L'ús de noms propis presenta també particularitats. Alguns estudiants nord-americans descriviren fotografies del riu Don com Niagara River, mentre que estudiants russos designaren masses d'aigua a fotografies d'Austràlia com el Don. Aquesta és una influència clara dels factors culturals sobre la percepció, en base a records o associacions. De fet, associació i percepció van juntes, i ambdues tenen la mateixa base psicològica.

Altres termes per a paisatges específics indiquen també importants diferències culturals. Per exemple, els estudiants russos utilitzaren la paraula estepa 131 vegades, mentre que els estudiants nord-americans utilitzaren praderia 24 cops i cap vegada estepa. En aquest cas sembla clar que estepa és una paraula característica de la cultura russa per als paisatges herbacis i praderia ho és per als nord-americans. Ambdues paraules figuren en els diccionaris russos i anglesos, i presenten força similaritats. Els dos grups culturals coneixen ambdues paraules, però el significat de cada una és diferent per a cada grup per raons culturals i això pesa més en la percepció que el coneixement de les definicions científiques o formals.

2.4 Anàlisi estadística de khi-quadrat

S'ha aplicat la prova de khi-quadrat als recomptes de paraules obtinguts en cada fotografia per a cada un dels tres grups culturals, per tal de veure si són significatives les diferències entre les respostes dels tres grups. En tots els casos, la hipòtesi nul·la ha estat que les freqüències esperades per als tres grups lingüístics serien les mateixes. Un valor substancialment gran de l'estadístic de khi-quadrat indicarà diferències significatives entre cultures en les freqüències de les respostes.


3. Anàlisi i interpretació de les respostes a la percepció de fotografies de paisatges

3.1 Primer grup de fotografies. Influència dels factors culturals en la percepció

Per tal d'avaluar la importància dels factors culturals en la percepció, el primer grup de fotografies inclou imatges preses als Estats Units, Rússia i Austràlia. Aquestes darreres es van seleccionar perquè presenten similaritats amb els paisatges nord-americans i russos. El principal objectiu era avaluar si la "cultura pot influir la percepció fins al punt que una persona pot veure coses que no són" (Tuan, 1974, p. 60); i si el record d'experiències passades, d'acord amb Grano (1929) i Gibson (1979), pot influir la percepció.

Les figures 1 i 2 mostren les respostes i el resultat de la prova de khi-quadrat per a algunes de les fotografies del primer grup. En tots dos casos les diferències són significatives entre els estudiants dels tres grups culturals.

                                                Observat
 38_art1_01b  EUA     Rus   Català   Total
 perennifolis   22    0      0   22
 pins    0   47      0   47
 bosc   15    9     63   87
 roures   19    0      0   19
 selva   17    0      0   17
 arbreda    0   18      0   18
 bedolls    0   14      0   14
 natura    0    0     22  22
 altres   27   12     15   54
  100  100    100  300
                                                                 Khi-quadrat = 385.4
                                                                 Valor crític de Khi-quadrat = 32.00 (Gl 16)

Figura 1. Fotografia número 9: pineda a Sholohov, regió de Rostov on Don, Russia.

 

                                                                              Observat
38_art1_02b   EUA   Rus   Català   Total
 turó    29    54      32  115
 desert      8   14      48    70
 vàter    55     7       8   70
 estepa     0   15       0  15
 altres      8   10     12     30
  100  100    100  300
                                                                              Khi-quadrat = 145.0
                                                                              Valor crític de Khi-quadrat = 20.09 (Gl 8)

Figura 2. Fotografia número 24: turó pedregós a l'est de Roebourne, regió de Pillbara, oest d'Austràlia.


La taula 1 mostra el nombre de vegades que cada grup cultural ha emprat cada terme corresponent a elements del paisatge en el conjunt de les fotografies del primer grup.


 Categoria                                                    Anglès (EUA)           Rus              Català
trees   деревья  arbres    62     12,3%      76  13,0%  -   -
 grass  трава herba     55    10,9%      -    -  21  3,4%
 lake  озеро  llac    54    10,7%  35   6,0%  37  6,0%
 hill  холм  turó    49     9,7%  56   9,6%  44  7,1%
 field  поле  camp    44     8,7%  26   4,4%  22  3,5%
 waterfalls  водопад  cascades    42     8,3%    40  6,8%  25  4,0%
 river  река  riu    40     7,9% 145  24,8%  58  9,4%
 rainforest  сельва  selva pluvial    39     7,7%   -    -  -   -
 pond  пруд  bassa    28     5,5%   -    -  31 5,0%
 prairie  прерия  praderia    24     4,7%   -    -  -   -
 forest  лес  bosc    20     4,0%  26   4,4%  63  10,2%
 desert  пустыня  desert    19     3,8%  36  6,2%  93  15,0%
 tropical  тропики  tropical    17     3,4%   -    -  -   -
 meadow  луг  prat     5     1,0%    9  1,5%  41 6,6%
 jungle  джунгли  jungla     6     1,2%   -    -  -   -
 mountain  гора  muntanya     2     0,4%     5  0,9%  -   -
 steppe  степь  estepa     -       -  131   22,4%   -   -
 vegetation  вегетационный  vegetació     -       -    -   - 185   29,8%

Taula 1. Freqüències dels termes de paisatge emprats en el primer grup de fotografies.



Les taules 2 i 3 mostren categories de paraules que indiquen la influència dels factors culturals en la percepció de les fotografies del primer grup.

Categoria                                 Anglès (EUA)          Rus                 Català
 road carretera   85    26,6%   105   38,7%  185    49,5% 
 animals animals   75   23,4%   68 25,1%   62  16,6%
 objects objectes 106   33,1%   21   7,7%     19    5,1%
 sky, clouds cels, núvols   29    9,1%    -     -    -      -
 proper names noms propis    5    1,6%   47 17,3%    -      -
 activities activitats   12    3,8%    7   2,6%    -      -
 colors colors    5    1,6%    -     -    3   0,8%
 emotions emocions     -      -    -     -  103 27,5%
 Russian nature natura russa     -      -  18   6,6%     -      -
 expressions expressions    3    0,9%     5  1,8%     2   0,5% 

Taula 2. Freqüències de categories que indiquen influències culturals en el primer grup de fotografies.

 

 Categoria                                 Anglès (EUA)              Rus               Català
 exotic exòtic    17        27,0%    -        -   -     -  
 weeping willow salze     -      -   5  7,6%    -   -
 evergreen  perennifoli    22   34,9%   -     -    -   -
 oak  roure   19   30,2%   -     -   -   -
 eucalyptus  eucaliptus     5    7,9%   -     -   -   -
 pine pi    -     -  47 71,2%   -   -
 birch bedoll    -     -  14 21,2%  -  -

  Taula 3. Freqüències de l'ús de noms de tipus d'arbres en el primer grup de fotografies.

 

3.2 Segon grup de fotografies. Trets comuns en la percepció del paisatge

El segon grup de fotografies mostra paisatges que haurien de ser fàcils de definir per les persones dels tres grups culturals, malgrat les diferències d'experiència personal. Les figures 3 i 4 en presenten alguns exemples.

                                                                           Observat
 38_art1_03b  EUA   Rus  Català    Total 
 pastura       6   51      48   105
 vaques     54   32       9    95
 granja     19     3       3    25
 rural, poble     4    2     39   45
 muntanya       8    7       0      15
 altres     9   5       1   15
  100   100      100  300  
                                                                                                    Khi-quadrat = 160.4
                                                                                                    Valor crític de Khi-quadrat = 23.21 (Gl 10)

Figura 3. Fotografia número 14: paisatge a Glastonbury Tor, Anglaterra.

 

                                                                           Observat
 38_art1_04b   EUA     Rus    Català     Total   
 piràmide      92    89      94     275
 Egipte        8      8       4      20
 altres      0    3      2      5
   100  100   100   300
                                                                                                     Khi-quadrat = 4.5
                                                                                                    Valor crític de Khi-quadrat = 13.28 (Gl 4)

 Figura 4. Fotografia número 43: la Gran Piràmide, Egipte.


Les taules 4 i 5 mostren les freqüències de les paraules emprades en el segon grup de fotografies.

Terme                                                            Anglès (EUA)           Rus               Català
 mountain  гора  muntanya   129     19,1%     207   28,4%   17      2,8%   
 pyramid  пирамиды  piràmide    92    13,6%   89   12,2%   94   15,3%
 person  личность  persona     70 10,4%    18    2,5%   19    3,1%
 snow  снег  neu    63     9,3%   39    5,3%   145   23,5%
 river  река  riu   55    8,1%   47     6,4%   34    5,5%
 hill  холм  turó    51    7,6%   80 11,0%     76 12,3%
 rock  kамень  roca    42   6,2%    69    9,5%    58    9,4%
 hand  рука  mà   38    5,6%   15     2,1%   14    2,3%
 canyon  каньон  congost    34    5,0%   37     5,1%   42    6,8%
 grass  трава  herba    26    3,9%   11   1,5%    -     -
 desert  пустыня  desert    25    3,7%   10      1,4%   16   2,6%
 cliff  скала  penyasegat    21   3,1%   15     2,1%    -    -
 palm  пальмовые  palmera      17  2,5%    -    -    -    -
 cactus  кактусовые  cactus      8  1,2%     -    -    -    -
 field  поле  camp      2  0,3%   13   1,8%   12   1,9%
 lake  озеро  llac      2   0,3%      8  1,1%     6   1,0%
 steppe  степь  estepa     -    -   21   2,9%    -    -
 barrow  kyрган  carretó     -    -    7   1,0%    -    -
 knoll  сопка  monticle     -    -  17   2,3%    -    -
 tundra  тундра  tundra     -    -   4   0,5%    -    -
 vegetation  вегетационный  vegetació     -    -    -    -   83 13,5%
 birch  береза  bedoll     -    -    6   0,8%    -    -
 pine  сосна  pi     -    -  17   2,3%    -    -

Taula 4. Freqüències dels termes de paisatge emprats en el segon grup de fotografies.

 

 Categoria                              Anglès (EUA)         Rus               Català
 activities activitats    65  28,6%      -     -   -     -
 animals  animals   54   23,8%  32    19,3%    9       4,8%  
 castle  castell   54  23,8%  24  14,5%   -     -
 proper names  noms propis  12     5,3%  53  31,9%    92     49,5%
 colors  colors   19    8,4%   -     -  27   14,5%
 sunset  posta de sol  16   7,0%   5    3,0%   -     -
 sky  cel    7    3,1%   -     -   -     -
 coastal  costaner    -     -   52    31,3%    -     -
 emotions  emocions    -     -   -    -  58   31,2%

Taula 5. Freqüències de categories que indiquen diferències culturals en el segon grup de fotografies.

 

3.3 Tercer grup de fotografies. Influència de l'experiència personal en la percepció

El tercer grup de fotografies es va triar perquè els paisatges que presenten requereixen certa experiència personal i algun coneixement per identificar què mostren.

                                                                                                         Observat
 38_art1_05b  EUA   Rus   Català   Total  
 pista       33     5   23   61
 riu sec      0    32    28   60
 bosc      26    10    10   46
 desert     15     4      0    19
 curs       4      0   14   18
 altres      22   49   25    96
   100  100 100  300
                                                                               Khi-quadrat = 111.4
                                                                                                         Valor crític de Khi-quadrat = 23.21 (Gl 10)

Figura 5. Fotografia número 12: llit sec d'un torrent, Millstream-Chichester, regió de Pilbara, Austràlia.

 

                                                                                                        Observat
 38_art1_06b  EUA  Rus Català   Total
 terra     42    0      0    42
 barranc     0  34     0   34
 cràter    9    0   62   71
 llaurat   16    3     0   19
 altres   43   63     38 194
  100 100   100 300
                                                                                                        Khi-quadrat = 288
                                                                                                        Valor crític de Khi-quadrat = 20.09 (Gl 8)

Figura 6. Fotografia número 33: bassa seca, Roebourne, regió de Pilbara, Austràlia.


Com en els altres dos grups les taules 6 i 7 mostren el resum de freqüències de les diverses paraules emprades en el tercer grup de fotografies.

 Terme                                                            Anglès (EUA)       Rus                    Català
 desert пустыня  desert    123     17,5%     79      11,7%     39      7,9%   
 mountain  гора  muntanya 108  15,4% 115   17,0% 127 25,9%
 rock  kамень  roca 103  14,7%  66    9,8% 101 20,6%
 hill  холм  turó  79  14,7%    59   8,7%   7   1,4%
 pond  пруд  bassa  44   6,3%   -     - 27 5,5%
 lake  озеро  llac   43   6,1%  50   7,4% 46 9,4%
 dirt  грязь  terra  42   6,0%   -     -  -   -
 road  дорога  carretera  33   4,7%  13   1,9%  -   -
 water  вода  aigua  31  4,4%      6   0,9%  22  4,5%
 forest  лес  bosc    26  3,7%  10   1,5%  10  2,0%
 puddle  лужа  toll  19  2,7%  63   9,3%   -   -
 tree  дерево   arbre   16    2,3%   -     -   -   -
 palm  пальмовые  palmera  12  1,7%   -      -   -   -
 oak  дуб   roure   11  1,6%   -     -   -   -
 cactus  кактусовые  cactus    7  1,0%   -     -   -   -
 oasis  оазис  oasi   6  0,9%  53     7,9%   -   -
 steppe  степь  estepa   -    -  27   4,0%   -   -
 gully  залив  barranc   -    -  38    5,6%    -   -
 cliff  скала  penyasegat    -    -  17   2,5%   -   -
 river  река  riu    -    -   3   0,4%  28 5,7%
 vegetation  вегетационный  vegetació   -    -   -     -  45 9,2%
 hole  дыра  sot   -    -  17     2,5%   -  -
 pool  лагуна  estany   -    -  18   2,7%  39 7,9%
 pine  сосна  pi   -    -  13   1,9%   -   -
 swamp  Марши  pantà   -    -  28   4,1%   -   -

Taula 6. Freqüències de les paraules emprades en el tercer grup de fotografies.


 Categoria                              Anglès (EUA)          Rus              Català
 sky, clouds  cel, núvols   14    82,4%     -      -  -      - 
 cube, triangle cub, triangle   -    -   -    - 14  18,9% 
 color  color    -    -   -    -  6  8,1%
 expressions  expressions   -    -  8     57,1%  -   -
 emotions  emocions    3  17,6%  6  42,9% 54 73,0%

 Taula 7. Freqüències d'algunes categories de paraules seleccionades en el tercer grup de fotografies.


4. Conclusions

Una fotografia d'un paisatge és una representació de la realitat. Quan mirem fotografies de paisatges des del nostre punt de vista particular, examinem l'estructura i la composició d'elements a la fotografia per avaluar-los i donar-los un cert significat. Les persones examinen i avaluen una mateixa fotografia de forma diferent, tal com ho evidencia aquest estudi.

Això planteja una paradoxa entre observador i observació. L'element citat en primer lloc pot ser el mateix per a diversos membres d'un grup, fins i tot en algunes fotografies pot ser el primer per a la majoria dels membres del grup, però els altres elements citats a continuació apareixen en diferents ordres i amb diferents remarques. Això s'ha vist també a l'anàlisi efectuada. Els resultats de l'estudi connecten així amb les idees destacades de Grano (1997), Gibson (1979), Lynch (1960), i Tuan (1974), i amb el model de Kaplan i Kaplan (1989), segons els quals la percepció és quelcom essencialment subjectiu en la mesura que depèn d'una certa contribució per part del propi observador, i en la mesura que varia d'un observador a un altre. Cada persona aprèn els significats del món per si mateix. El seu procés de percepció es basa principalment en informació rebuda i en la combinació de la sensació immediata i la memòria d'experiències passades, més una certa intuïció.

En aquest estudi, cap dels tres grups culturals ha tingut la mateixa percepció de les fotografies de paisatges que un altre (Lynch, 1960 i Tuan, 1974). Només en el cas de la fotografia 43 (piràmides d'Egipte) les diferències entre els tres grups no han estat significatives segons el test de khi-quadrat. La resposta més comuna, gairebé el 90% de respostes en cada grup, ha estat piràmide. Però fins i tot en aquest cas hi ha hagut un cert nombre d'estudiants americans, russos o catalans que han donat altres respostes.

Les diferències entre els tres grups són especialment interessants pel que fa a l'ús de certes categories de paraules, més enllà dels noms d'elements físics del paisatge. La taula 8 en resumeix les freqüències per al conjunt de fotografies.

Categoria Anglès (EUA)     Rus     Català    Total    khi-quadrat  
 persones        70    18    19   107       49.59
 animals     129 100   71   300      16.82
 objectes        71    7    0   78      93.79
 línia elèctrica        43    14   13   70      24.89
 total persones, animals i artefactes     313 139 111  563    127.65
      
 noms propis      17 101   92  210      60.77
      
 cel, núvols      50    0     0   50    100.00
 colors       24     0   36   60       33.60
      
 activitats      77     7       84    129.50
 emocions       3    6  215  224    395.69
 natura russa       0  18    0   18      36.00
 expressions       3  13    4   20      9.10

Taula 8. Freqüències globals i test de khi-quadrat d'algunes categories de paraules seleccionades.

El valor de khi-quadrat s'ha calculat separadament per a cada fila per avaluar la significació estadística de les diferències entre les tres cultures en cada categoria. Amb 2 graus de llibertat, el valor crític de khi-quadrat és de 13.82 per al nivell de confiança de 99,9% (0.001). A la categoria expressions les diferències dels tres grups són significatives al nivell de 95%.

A la vista dels resultats anteriors es poden afirmar algunes conclusions inicials pel que fa a la diferent percepció de cada grup cultural:

1.  Els estudiants nord-americans tendeixen a percebre i esmentar objectes i artefactes humans com a primera resposta, mentre que els estudiants russos perceben i citen predominantment elements naturals.
2.Hi ha una forta influència de factors culturals en la percepció dels estudiants russos, evidenciada en l'ús freqüent de noms propis i expressions russes típiques.
3.Els estudiants nord-americans i els russos anomenen els mateixos tipus d'arbres de diferent manera.
4.Els estudiants de Barcelona van ser més generals en les seves respostes i van incloure molt sovint les seves reaccions emocionals en les respostes.
5.Els estudiants nord-americans han tendit a esmentar activitats recreacionals que es podrien dur a terme en els llocs mostrats a les fotografies.
6.Els estudiants nord-americans citen sovint sky (cel) com a primera resposta. Segons Grano (1997), cel és un camp de visió diferent.

 A nivell més general, però, cal concloure que:

 7.Calen més investigacions per tal de determinar les causes d'aquestes diferències en les respostes dels grups culturals analitzats.
 8.  Seria interessant i necessari conèixer i analitzar les respostes d'altres llengües i cultures.

 

Referències

Gibson, J.J (1979) The Ecological Approach to visual Perception. Boston: Houghton Mifflin Company.

Grano, J.G.(1997) Pure Geography. Baltimore: The Johns Hopkins University Press.

Kaplan and Kaplan (1989) The Experience of Nature. A Psychological Perspective. Cambridge University Press.

Lynch, K. (1960) The Image of the City. M.A.:The M.I.T. Press.

Schoenberg, T.B. (2009) Differences and Similarities in Perception of landscape Photographs, between American-English, Spanish-Catalan and Russian Speakers. Lambart Academic Publishing, VDM Verlag Dr. Muller AG&Co.KG.

Tuan, Y.F. (1974) Topophilia: a study of environmental perception, attitudes, and values. Englewood Cliffs, New Jersey : Prentice Hall.

 

 


Comentaris externs

Envia el teu comentari