Autor/s: Camps, E.; Ticó, I.
Institut Cartogràfic de Catalunya
Títol: Mapa topogràfic de Catalunya 1:50 000
Temātica: Cartografia
Publicat a: Revista Catalana de Geografia
IV època / volum XIV / núm. 38 / novembre 2009
Font: -
URL: http://www.rcg.cat/articles.php?id=169

 

MAPA TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA 1:50 000

Enric Camps i Isabel Ticó
Institut Cartogràfic de Catalunya



Introducció

Identificar els llocs, situar-se, orientar-se, prendre direccions, mesurar, analitzar... són accions que la humanitat, des dels seus orígens, ha tingut la necessitat de representar, d'acord amb les eines i les tècniques de cada moment. En general, aquestes accions les associem a l'ús d'un mapa. Per carrers, carreteres, camins, senders, trobem qui mou els ulls del paper a l'espai que els envolta i viceversa, per tal d'identificar punts que els orienti i situï per a reprendre la marxa. A oficines tècniques, Administració, estudiosos i científics planifiquen, estudien, analitzen i representen o plasmen els seus objectius. Nombroses variables sobre un territori que es mostra sintetitzat i reduït a una escala concreta. Un mapa.

Des d'antic els mapes són la via de comunicació entre les persones per a transmetre informació sobre el seu espai terrestre, marítim o celeste. L'evolució tecnològica i la multiplicació d'usos d'aquest espai han portat a la diversificació dels tipus de mapes, en continguts, en escales, en suports... Els mapes científics, els de planificació o els turístics són, en bona mesura, per a necessitats modernes. En canvi, les cartes nàutiques medievals i els actuals navegadors amb receptors de GPS tenen un objectiu comú: arribar a bon port. Però actualment, amb les noves tecnologies, arribar a l'objectiu és possible amb només seguir un track, una seqüència de coordenades.

En aquest context situem l'aparició i difusió de l'MTC50. Un espai, Catalunya, un propòsit, la representació acurada del territori, per se i com a infraestructura de país, i una escala, l'òptima per a la representació unitària d'unes realitats territorials, socials i administratives: les comarques.


Què és l'MTC50?

El Mapa topogràfic de Catalunya 1:50 000 (MTC50) va néixer amb la finalitat de respondre a dues necessitats de la societat catalana respecte el seu territori:

  •  La tècnica: Disposició d'una cartografia actualitzada i homogènia per a tot Catalunya, i amb els estàndards de mètrica propis de l'escala, en altimetria i planimetria, i adequats a allò que és, de fet, una infraestructura de país, per a la seva explotació com a base de referència per a altra cartografia, estudis, etc., és a dir, on poder georeferenciar amb precisió una gran diversitat de variables i continguts. L'escala 1:50 000 és l'eina bàsica per al coneixement, la planificació i la gestió territorials.
  • La divulgativa: Disposició d'un document gràfic que representi el territori i, per tant, sigui una eina d'accés a la realitat geogràfica on es desenvolupen la vida i les activitats d'aquesta societat.

 

El mapa topogràfic es posa així a l'abast del públic amb dues presentacions diferenciades: d'una banda, la publicació del Mapa comarcal de Catalunya 1:50 000 (MCC50), sèrie cartogràfica de 41 fulls, 1 per comarca; de l'altra, un mapa topogràfic digital amb continuïtat territorial de tot Catalunya, preparat per a poder ser explotat per a generar altres productes i serveis del mateix ICC i per part d'altres organismes oficials, gestors, equips científics i tècnics.

L'objectiu i orientació d'aquesta cartografia és diversa; però, sens dubte, les característiques que es deriven del factor escala de representació han fet que sigui l'adequada per a l'organització, la gestió i la planificació del territori. L'escala 1:50 000 és la més gran que permet vincular fàcilment un territori amb la seva representació cartogràfica, visualitzant un àmbit territorial significatiu; per aquesta raó, ja des de mitjan segle XIX, molts països europeus l'han considerat com l'escala "nacional" per excel·lència i és l'emprada per la majoria de les respectives institucions cartogràfiques per tal de fer el primer recobriment detallat de llurs territoris.


El mapa comarcal 1:50 000 (MTC50)

La publicació del MTCC50 és el mapa oficial per a cada comarca, que pel seu disseny i concepció esdevé també divulgatiu. L'MTC50: és una sèrie cartogràfica de 41 fulls de mides variables, en funció de la dimensió i la forma de cada comarca. Cada full representa la comarca corresponent i les terres veïnes compreses dins el tall cartogràfic. Aquest tall comporta un important solapament de la informació entre fulls. El primer full de la sèrie es publicà l'any 1990 i enguany s'inicia la publicació de la versió 5 del mapa.

L'elecció de la comarca com a unitat de publicació respon a allò abans esmentat: d'una banda la necessitat tècnica, ja que la comarca és una entitat de la divisió territorial de Catalunya i, per tant, sobre la qual es duen a terme tasques d'anàlisi, de gestió i de planificació. D'altra banda, la divulgativa, atès que la comarca és una entitat territorial prou coneguda i d'unes dimensions perceptibles que faciliten la connexió entre la realitat i la seva representació i publicació en un mapa de mides manejables.

La sèrie MCC50 és topogràfica per definició, però cada cop s'hi ha anat incorporant més informació geogràfica , sobretot de caire turístic i de serveis, amb la voluntat de fomentar l'ús de la cartografia, cobrint les necessitats i expectatives dels nous usuaris potencials. Les noves tecnologies han facilitat la difusió de l'ús de la cartografia i ha creat unes noves necessitats, aquesta demanda més àmplia ha anat incorporant nous perfils d'usuaris. Aquesta dualitat de continguts es recolza en els programes de cartografia de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que tenen com objectiu la producció i difusió de la cartografia a tots els nivells de la societat i en tots els àmbits.

38_3_v4_254

 38_3_retall_254

 

Mapa comarcal de Catalunya 1:50 000. Vallès Occidental (5a ed., 2009) i detall. 


Els orígens i evolució

La sèrie es va dissenyar i definir a l'any 1988-89 i la seva concepció està inicialment inspirada en les escoles suïssa i holandesa, adaptant-la a la geografia i realitat catalanes. Si bé l'esperit general de la sèrie i el disseny s'han mantingut, s'hi han fet canvis constants, que han significat millores importants tant en la quantitat com en la qualitat de la informació, canvis de metodologia de treball, origen de les dades i noves aplicacions que permeten progressivament una major explotació de la informació. Aquests canvis i millores, aplicats al conjunt de la sèrie, han portat a la definició de diverses versions, de les que se'n parla més endavant.

Des de la publicació l'any 1990 del primer full (Vallès Oriental), alguns dels fulls de l'MCC50 han arribat a la setena edició, sense oblidar les diverses reimpressions dels fulls amb més demanda. Durant aquests gairebé 20 anys, el tiratge acumulat per al conjunt dels 41 fulls de la sèrie és de gairebé 700.000 exemplars, repartits de forma diferent segons les comarques; a banda hi ha les edicions especials per a premsa diària, que més endavant s'esmenten. Aquestes xifres són fruit d'una inquietud social i necessitat econòmica, però també ho són d'un esforç constant per part de l'ICC de mantenir al dia aquest mapa, en actualització de les dades i en adaptació als canvis d'ús, dins de la normativa cartogràfica.

No endebades la darrera versió de la sèrie (la 4a) incorpora informació i elements de caire turístic i de serveis, com a resposta a les necessitats i a l'ús que es fa d'aquesta cartografia, en concordança amb les tendències també observades en un context més global: addició de pictogrames, tipografies més destacades..., però amb el manteniment del nivell tècnic i de precisió mètrica que requereix una mapa topogràfic a escala 1:50 000.

 

Procés d'elaboració del mapa

Des del seu origen el procés d'elaboració del mapa i les fonts d'informació han anat evolucionant. El procés exposat en aquest apartat és, lògicament, el que s'ha aplicat per a l'elaboració de la darrera versió publicada (v.4, 2005-2009).

A partir del contingut de la versió anterior, que s'utilitza com a font de partida, la planimetria del mapa topogràfic 1:50 000 s'actualitza, principalment, per fotointerpretació d'ortofotos digitals en color a escala 1:5 000 (0,5 m de mida de píxel) i que puntualment es complementen amb parells estereoscòpics, però sobretot amb altres fonts d'informació, com són projectes i actuacions. Fins a Aquest procés s'ha dut a terme amb tecnologia Microstation.

El procés de fotointerpretació inclou fases que, de vegades, són conceptualment diferents però que es fan de manera simultània: la identificació dels elements geogràfics, la generalització, la simbolització, l'edició i la classificació d'acord amb la llegenda establerta. La captura de la geometria dels elements del territori té en compte la mètrica i precisió de l'escala 1:50 000, i la seva representació amb la simbologia dissenyada.

Tant per a una part de la planimetria com per a altres capes d'informació del mapa s'utilitzen altres fonts d'informació específiques, majoritàriament de l'ICC, bé per a la representació dels elements, bé per a la seva classificació:

  • Mapes i bases digitals de l'ICC: línia de costa (Mapa topogràfic 1:5 000), xarxa hidrogràfica (Base de conques i xarxa hidrogràfica 1:50 000), coberta vegetal (Base d'usos i cobertes de sòl), límits administratius (Base de límits administratius), vèrtexs geodèsics (Base de vèrtexs), elements puntuals diversos (Base d'informació geogràfica; Base toponímica).
  • Fonts externes, elaborades pels organismes competents o especialitzats en aquelles matèries: la classificació, nomenclatura i punts quilomètrics de la xarxa de carreteres (Direcció General de Carreteres del DPTOP, Ministerio de Fomento, diputacions); límits dels espais naturals de protecció especial i del PEIN (Departament de Medi Ambient i Habitatge); i senders de gran recorregut (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya).

 

De cada element se'n fa simultàniament: la selecció de la informació a integrar, la generalització i simbolització, i la classificació, tant si la informació s'obté de bases cartogràfiques com de bases de dades específiques o altre tipus d'informació.

Tot seguit s'exposa el detall de les fonts i del mètode seguit, segons els diferents capes d'informació. No es fa una exposició de tots els elements possibles, sinó que es focalitza en els que s'obtenen d'altres fonts que no la fotointerpretació de les ortofotos, o bé requereixen d'una explicació detallada.


Relleu

La representació del relleu es compon de 13 elements diferents, els quals provenen de fonts i processos també diferents:

  • Corba de nivell: S'obtenen de la base altimètrica de l'ICC, de la qual es generen corbes cada 20 m (amb corbes mestres cada 100 m). Es diferencien 5 tipus de corba: corba de nivell, corba de nivell mestra, corba de nivell auxiliar, corba de depressió i corba de nivell en gelera. 
  • Cota altimètrica: Es fa una selecció dels punts més significatius (ex: carenes, elevacions aïllades, densificació de zones planes...). L'aplicació cerca i extreu les dades del Model Digital del Terreny.
  • Elements puntuals del relleu: De la Base toponímica s'extreu la identificació i localització d'elements puntuals no fotointerpretables, com és el cas de coves i avencs.
  • Ombres de muntanya: Es generen a partir de la Base d'elevacions (ICC).
  • Vèrtexs geodèsics: La localització de vèrtexs i els seus identificadors, i de les altres estacions de mesura, provenen de la Base de punts de recolzament i de control (ICC). Es diferencien els elements següents: vèrtex geodèsic i identificador, estació fiducial GPS, xarxa astronòmica i, al litoral, mareògraf.

 

Hidrografia

La representació de la hidrografia es basa en la diferenciació de 22 elements diferents, des dels cursos i masses d'aigua naturals als artificials, inclosos les conduccions i els dipòsits.

  • Cursos d'aigua naturals: Per a la representació de la xarxa s'utilitza la Base de conques i xarxa hidrogràfica de Catalunya 1:50 000, elaborada per l'ICC i el Departament de Medi Ambient. Del contingut de la Base se'n fa una selecció, d'acord amb l'objectiu del mapa (mapa topogràfic). També a partir d'aquestes imatges s'actualitzen els sectors de morfologia força canviant, com és el cas dels trams de riu amb cursos trenats. 
  • Masses d'aigua: Es capturen a partir de l'ortofoto. En el cas dels embassaments es representa el nivell màxim de l'aigua. Però en el cas dels estanys amb nivell d'aigua variable, sigui per causes naturals o per regulacions artificials, es representen els dos nivells: el visible a l'ortofoto i, si és diferent, el nivell màxim d'aigües d'acord amb allò fotointerpretable.
  • Elements puntuals: La identificació i localització d'elements puntuals no fotointerpretables (fonts, saltants, etc.) s'extreu de la Base d'informació geogràfica de l'ICC, amb la classificació i jerarquització adequades a l'escala de sortida.
  • Ombres de muntanya: Es generen a partir de la Base d'elevacions (ICC).
  • Línia de costa: S'ha extret del Mapa topogràfic de Catalunya 1:5 000.

 

Poblament i construccions

L'actualització de la representació de les construccions i edificacions del poblament es basa essencialment en les imatges ortofotogràfiques. En els casos en què s'indica s'utilitzen altres fonts, de vegades per a definir la seva geometria i en d'altres per a la seva classificació o la inclusió d'elements que no són fotointerpretables:

  • Construccions i edificacions: Es representen a escala tot els elements constructius possibles per l'escala. Quan no és possible, és representen simbolitzats. La classificació entre determinats tipus de construccions es duu a terme a partir de la informació de la Base toponímica i de la Base d'informació geogràfica de l'ICC. 

 

Comunicacions

L'actualització de la representació de les infraestructures de les comunicacions es basa essencialment en les imatges ortofotogràfiques. En els casos en què s'indica s'utilitzen altres fonts, de vegades per a definir la seva geometria i en d'altres per a la seva classificació o la inclusió d'elements que no són fotointerpretables:

- Xarxa de carreteres:

  • La classificació de la xarxa, les nomenclatures i els punts quilomètrics els facilita la Direcció General de Carreteres (DPTOP) segons el Decret 216/1999, de 28-09-1999. Cada carretera se simbolitza (color, gruix...) segons la categoria funcional assignada pel Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC), publicat al juliol de 2006.
  • Els projectes de nova creació, modificació o arranjament s'obtenen dels projectes constructius de la DGC. Pel que fa als vials gestionats per altres administracions (diputacions i estat), és manté un contacte directe per tal d'obtenir-ne la informació necessària per a les actualitzacions. També es consulten els documents "as build" per a la representació d'obres de construcció posterior a la data de vol de les ortofotos.


- La xarxa ferroviària es classifica en funció dels diferents operadors que la gestionen: Ferrocarrils de la Generalitat, Renfe, i altres ferrocarrils (normalment, trams vinculats a activitats industrials, mineres o turístiques). També es diferencia, per la seva particularitat, el traçat del Tren de Gran Velocitat.

- Instal·lacions portuàries i aeroportuàries. D'una banda, es diferencien les pistes a escala i els heliports, simbolitzats; en el front portuari, els molls i dics, els espigons i els embarcadors. Les instal•lacions en projecte o en construcció es representen a partir dels projectes.


Límits territorials

  • Límits administratius. Els límits municipals, comarcals, etc., provenen de la Base de delimitació (ICC). La divisió comarcal és l'aprovada per la Generalitat de Catalunya, amb les lleis 22/1987 (DOGC núm. 929, 18-12-87), 5/1988 (DOGC núm. 992, 16-5-88) i 3/1990 (DOGC núm. 1243, 17-1-90).
  • Límits dels espais naturals protegits: Els límits dels espais naturals protegits, a més de la seva denominació i tipologia, s'obtenen del DMAH. Se'n diferencien tres tipus: els espais naturals de protecció especial (ENPE: parc nacional, parc natural, paratge natural d'interès nacional, ...), els altres parcs i els del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).

 

Usos i cobertes del sòl

S'obtenen de bases de l'ICC o de la mateixa fotointerpretació directament per pantalla d'ortofotos digitals. Un cas diferent és el de la coberta vegetal: per mitjà de colors se'n diferencien tres tipus: bosc, bosquines i prats, i prats supraforestals; la informació s'extreu de la Base d'usos i cobertes del sòl (ICC), obtinguda per teledetecció.


Toponímia

Amb la retolació de la toponímia s'identifiquen pel seu nom tot tipus d'elements geogràfics. La informació dels noms de lloc prové de la Base toponímica 1:50 000 de l'ICC, base que ha estat revisada segons el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2003). La Base 1:50 000, al seu torn, és fruit d'un treball de selecció de la Base 1:5 000, la qual es va formar a partir d'un treball de camp de recull de topònims per a tot el territori.

La Base toponímica 1:50.000 també alimenta i es nodreix simultàniament de la Base d'informació geogràfica.

Conceptes     Base 1:50 000
 Nombre de topònims

50 000

 Nombre de fulls

41

 Superfície per full comarcal

  750-800 km2 (mitjana)

 Topònims per full comarcal

 1300 (mitjana)

 Densitat mitjana

 2 topònims / km2

 

38_3_3_03 

 Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (2009). Os de Balaguer (part).


Informació turística i de serveis

Com a expressió de la vocació divulgativa de l'ICC, el mapa topogràfic incorpora un seguit de pictogrames per a la identificació d'elements d'informació geogràfica sobretot de caire turístic i de serveis. La llegenda, de 39 elements, es reprodueix íntegra a cada full comarcal, encara que no tots els elements es trobin a cada full de la sèrie. A més dels pictogrames, la informació ve reforçada per la retolació, amb subratllats de quatre colors diferents per a remarcar i a l'hora jerarquitzar els noms de llocs notables o d'interès especial.

Aquesta informació s'extreu de la Base d'informació geogràfica de l'ICC, base que s'ha format, i es manté actualitzada, a partir d'una gran diversitat de fonts, des de generals fins a inventaris específics d'un tipus d'element.

 38_3_4_03

Informació turística i de serveis, amb pictogrames i retolació.


Informació perifèrica

La informació perifèrica sobre el mapa imprès, o metadades en el mapa en suport digital, conté elements essencials per a la lectura i interpretació del mapa com són la llegenda, l'escala gràfica i numèrica, les dades magnètiques i de referència, i els crèdits. Però també en conté d'enfocats a la orientació divulgativa, com són: mapa comarcal de Catalunya i mapa municipal de la comarca en qüestió, ambdós amb l'esquema viari i distàncies per carretera; taula de dades estadístiques dels municipis de la comarca; i la descripció detallada de les fonts d'informació.

 

Les versions del mapa topogràfic

Actualment hi ha quatre versions de l'MTC50: cada versió correspon a una nova publicació que contempla nou disseny, nou contingut, actualització i millora general del mapa. Les versions intermèdies dins de cada versió són fruit dels canvis produïts entre el primer full imprès i el darrer full, canvis d'informació externa i aliena al disseny de la pròpia sèrie, que per la seva importància han obligat a redefinir aspectes concrets del mapa.

Aquets canvis fan referència a la incorporació, d'una banda, de les variacions graduals en la nomenclatura i la classificació de la xarxa de carreteres (xarxes bàsica, comarcal, local; xarxa de la Generalitat, de l'Estat; modificacions a ran del Pla d'Infraestructures del Transport a Catalunya 2006-2026 (PITC, publicat el 2005). I de l'altra banda, en les modificacions toponímiques a ran de la publicació del Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2003) obra que comporta l'oficialització d'uns 40 000 topònims.

Versió 1
La versió 1 és la primera realització de totes les capes d'informació de l'MTC50 a partir d'ortofoto a escala 1:25 000. Les corbes de nivell s'obtenen a partir del model d'elevacions del terreny, generat durant el procés de rectificació geomètrica de les ortofotos. Es publiquen els 41 fulls de la sèrie cartogràfica Mapa comarcal de Catalunya 1:50 000. El primer full es publica l'any 1990 (Vallès Oriental), però va ser amb el full següent (Val d'Aran, 1991) quan van quedar definits el disseny, el mètode i les tècniques de realització que caracteritzarien el conjunt de la primera versió de la sèrie.

Al juny de l'any 1995 se'n publica el darrer full (Alta Ribagorça), full que va rebre el reconeixement de l'Associació Cartogràfica Internacional (ICA/ACI), en atorgar-li un premi en la categoria de mapes topogràfics durant la celebració de la 17a Conferència Cartogràfica Internacional (Barcelona, agost de 1995).

L'any 1996 es produeix un gran salt en la difusió de la sèrie quan el diari El Periódico de Catalunya distribueix el Mapa comarcal en la seva edició dels diumenges: s'assoleix el màxim de distribució amb 15 milions d'exemplars, per al conjunt de les 41 comarques.

Versió 2
En base a la versió 1, s'actualitzen totes les capes d'informació a partir d'ortofotos 1:18 000 en color (vols de l'ICC dels anys 1996 i 1997). La publicació dels fulls comarcals d'aquesta segona versió s'inicia l'any 1998 i s'acaba el 2001.

Versió 3
A partir de l'ortofoto 1:18 000 en color (vols de l'ICC dels anys 2000-2001) s'actualitza el contingut de la versió anterior, amb especial atenció a les grans obres i infraestructures. La publicació dels fulls comarcals comença l'any 2002 i acaba el 2006.

Durant els anys 2005 i 2006 es produeix una altre salt divulgatiu, quan el diari La Vanguardia distribueix el Mapa comarcal en la seva edició dels diumenges (col·lecció Catalunya, poble a poble) amb un tiratge total d'1.250.000 exemplars, per al conjunt de les 41 comarques.

Versió 4
A partir de la versió anterior es du a terme l'actualització de totes les capes d'informació amb l'ortofoto a escala més gran (ortofoto 1:5 000) i amb l'ús d'altres bases i fonts d'informació (vegeu Procés d'elaboració del mapa). En el marc de la vocació de divulgació de la informació geogràfica per mitjà de la cartografia, també s'apliquen canvis de disseny en la simbologia, en la retolació i en l'aspecte global del mapa; cal remarcar-ne l'ús de tipografies més destacades i de pictogrames per a la identificació de llocs d'interès turístic i de serveis. Els fulls comarcals es publiquen entre els anys 2005 i 2009.

Versió 5
Darrerament s'ha iniciat la versió 5 de l'MTC50 en què, a hores d'ara, la principal innovació és la migració cap a tecnologia SIG, aplicada en determinades fases o capes, i que s'anirà integrant en tot el procés.

Resum de les versions del Mapa topogràfic 1:50 000 
  Ortofoto Vol Publicació   Com.  Observació
 v.1  1:25 000
 (b/n, 1990)
 (color, 1993)
 1990-1993 1991-1995   41 
 v.2  1:18.000 (color)   1996-1997   1998-2004   30  
 v.2.1 Íd. 1996-1997 2001   19  Carreteres: Nomenclatura de la xarxa bàsica.
 v.3 1:18 000 (color)  2000-2001 2002-2003   26  Carreteres: Nomenclatura de les xarxes bàsica i comarcal, i p.k.
 v.3.1 Íd. 2000-2001 2003     9  Carreteres: Nomenclatura de les autopistes i autovies de l'Estat.
 v.3.2 Íd.  2000-2001 2004-2005   41  Toponímia: Nomenclàtor oficial de toponímia major.
 v.3.3 Íd. 2000  2006    1  Carreteres: Actualització per a reimpressió.
 v.4  1:5.000 (color)  2004-2005  2005-2007   15 Canvis de disseny, ressalt informació turisme i serveis.
 v.4.1 Íd.  2005  2007     9  Carreteres: PITC, xarxa bàsica.
 v.4.2 Íd. 2005-2008 2008-2009    17  Carreteres: PITC, totalitat de la xarxa.
 v.5 1:5.000 (color) 2008  2009     4  En fase de treball. Migració cap a tecnologia GIS.

Nota: a la finalització de l'any 2009 s'hauran publicat 4 comarques de la versió 5.

 

L'MTC50: La base per a altres productes cartogràfics

Probablement, la presentació més coneguda del mapa topogràfic 1:50 000 són els fulls del Mapa comarcal de Catalunya 1:50 000, 1 per comarca. Però aquest mapa es troba present en molts altres productes cartogràfics, bé com a base de referència en productes derivats, bé com a altres tipus de publicació.


Mapes topogràfics

Per mitjà de processos de generalització cartogràfica, del mapa 1:50 000 se'n deriva el Mapa topogràfic 1:100 000, publicat d'una banda com a sèrie cartogràfica de 7 fulls (2004-2005) i, actualment, se n'està portant a terme la publicació de la versió en relleu, com a sèrie topogràfica de 41 fulls, 1 per comarca. També cal esmentar els mapes topogràfics, per encàrrec de les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida, dels respectius àmbits territorials a escala 1:100 000 o inferiors.

38_3_5

Mapa topogràfic de Catalunya 1:100 000. Barcelona (2005). Detall


Mapes temàtics

El mapa topogràfic és la base de referència imprescindible per a la lectura, la compressió i l'explicació del molts dels fenòmens representats en els mapes temàtics; sovint, el territori és, directament o indirectament, l'origen o la conseqüència de l'aspecte treballat i mostrat a la cartografia temàtica. En funció del tema desenvolupat, el nivell d'explotació i de representació dels elements topogràfics de base serà més o menys dens i selectiu.

Els mapes temàtics a 1:50 000 o a escales properes es realitzen conjuntament o per encàrrec d'altres entitats especialitzades en la matèria tractada, especialment per part de departaments de la Generalitat de Catalunya. Els mapes més significatius són els següents:

  • Sèries 1:50 000 amb tall comarcal (41 fulls): Mapa geològic comarcal (Institut Geològic de Catalunya, 2005-2007); Mapa de planejament urbanístic i usos del sòl (DPTOP, 1999-2002: 10 fulls), Mapa de sòls de pendent superior al 20% (DPTOP, 2007).
  • Sèries 1:50 000 amb el tall estàndard: Mapa de vegetació (DARP, i Institut d'Estudis Catalans, 9 fulls, 1994-2001), Mapa dels hàbitats a Catalunya (DMAH, 2005-2008).
  • Mapes i sèries 1:50 000 amb talls específics: Mapa excursionista (Rando Éditions, 1995-...); Carta nàutica (DARP, 2004-2006); col·lecció dels Punts d'Informació Turística (Generalitat de Catalunya, darrera versió de 2006-2007; 38 fulls a 1:50 000 i 57 fulls a 1:30 000); Mapa del territori metropolità de Barcelona 1:50 000 (MMAMB).
  • Mapes a altres escales: Conèixer Catalunya. Mapa comarcal 1:100 000 (Associació Conèixer Catalunya, 2001-2003; sèrie de 16 fulls); mapes provincials administratius i turístics a escales 1:100 000 (diputacions de Barcelona, Girona i Lleida).
  • Mapes institucionals, especialment per al DPTOP: Mapes a escales diverses de caire institucional, com actuacions, planificació (Pla Territorial), infraestructures (Eix Transversal Ferroviari), etc.

 

38_3_6
Mapa dels hàbitats a Catalunya 1:50 000. 391 Igualada (2007).


Atles i altres publicacions bibliogràfiques

La continuïtat territorial del mapa topogràfic 1:50 000 permet el seu fraccionament en pàgines i la seva presentació en format atles (en suport imprès o digital), document que permet incorporar un índex toponímic per a un millor accés a la informació geogràfica cartografiada.

  • Com a mapa topogràfic a escala 1:50 000, es troba reproduït a diverses obres: Atles topogràfic 1:50 000, del que se n'han fet tres edicions; en la darrera, el conjunt del mapa topogràfic es presenta fraccionat en 186 pàgines de cartografia, completat amb l'índex toponímic); Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2003. El mapa es presenta fraccionat per municipis i pàgines; a més, la base toponímica del mapa 1:50 000 fou el punt de partida per a l'elaboració d'aquesta obra); col·lecció d'atles comarcals (des del 1994) preparats per departaments universitaris i altres entitats; cada volum inclou el mapa topogràfic 1:50 000 de la comarca, fraccionat per pàgines). 
  • Atles temàtics: Gran atles de carreteres 1:50 000 (Geostel, 2a ed., 2004.); i l'Atles geològic de Catalunya 1:50 000 (Institut Geològic de Catalunya).
  • Altres publicacions: El mapa topogràfic 1:50 000 apareix en un gran nombre de fulletons, opuscles, llibres, treballs, com a fons de referència per a tot tipus d'informació, tant de publicacions de l'ICC com d'altres organismes i entitats: un dels darrers, per exemple, és la cartografia per als Plans Territorials.

 

38_3_7_02

Gran Atles de Catalunya 1:50 000 (2a ed., 2004). Coberta.

 

El mapa topogràfic i les noves tendències

Fins fa ben pocs anys l'ús de la cartografia en el nostre país era força reduït i, òbviament, només en paper. Avui dia la possibilitat que ofereixen les noves plataformes digitals de consulta i fins i tot de creació i publicació de la pròpia cartografia en temps real, ha significat una explosió en l'ús de la cartografia sense precedents, tant per part de públic especialitzat com no. La cartografia a més de l'ús lúdic tradicional i més enllà de l'eina de treball per als tècnics i professionals, i gràcies al món web, ha passat a convertir-se en una eina imprescindible per a tot tipus de públic i d'usos, i s'ha integrat a la societat com una nova necessitat.

En aquest context, l'ICC ha de satisfer les noves demandes sense oblidar el seu paper d'autoritat en la matèria i com a productor de cartografia "oficial" ha de proveir d'una sèrie de productes i de serveis a una demanda cada cop més exigent, especialment, en la quantitat i l'actualitat de la informació proporcionada i satisfer també les possibilitat d'utilitzar aquesta informació per fer els seus propis mapes. A més, ha de seguir vetllant pels estàndards cartogràfics, que impliquen tant la precisió mètrica com la bondat i l'actualitat de les dades representades.

En les noves versions de l'MTC50 i de la cartografia que se'n deriva, l'ICC seguirà treballant en la línia d'encarar els nous reptes, en especial: la reducció del temps d'execució, mantenint i oferint productes de qualitat; l'adaptació dels nous dissenys a les canviants necessitats dels usuaris, amb una creixent demanda d'informació geogràfica associada, i que busca en la cartografia en paper i sobretot digital informació que respongui a les seves necessitats, cada cop més àmplies i diferents; i una major difusió i accessibilitat de la cartografia, per mitjà de l'aprofitament de les noves plataformes digitals.


badia_valles_copia

Servidor de mapes al web de l'ICC: localització amb el mapa topogràfic 1:50 000.