Autor/s: Esteras, M.
Títol: SIGmig del parc eòlic de la Jonquera
Temātica: Sistemes d'Informaciķ Geogrāfica
Publicat a: Revista Catalana de Geografia
IV època / volum XVI / núm. 42 / abril 2011
Font: -
URL: http://www.rcg.cat/articles.php?id=202

 

SIGmig DEL PARC EÒLIC DE LA JONQUERA. SIG DELS ESTUDIS DE MIGRACIONS DE RAPINYAIRES DEL PARC EÒLIC DE LA JONQUERA (ALT EMPORDÀ)

Mònica Esteras i Micolau
Màster de Cartografia i SIG. Universitat de Barcelona

 

Introducció

La implantació d'un parc eòlic ve condicionada, entre d'altres, pel que estableix el Decret 174/2002, d'11 de juny, regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya i, com és lògic, per la disponibilitat del recurs eòlic (el vent). A més, però, també cal tenir en compte els diferents elements físics, naturals i socials que constitueixen el medi.

D'entre els principals inconvenients que presenten aquests tipus d'instal·lacions destaquen especialment dos: l'impacte paisatgístic que genera la seva implantació (inclosa la creació de camins d'accés fins a la base dels aerogeneradors), i el risc de col·lisió de les aus (sobretot rapinyaires i altres planejadores), amb les pales dels aerogeneradors.

En aquest darrer sentit, si bé els accidents poden variar en funció de l'abundància d'aquestes aus a la zona d'estudi i l'ús que fan del territori, un anàlisi previ a la construcció d'un parc pot determinar les àrees més sensibles o de major risc. En el cas de les aus migratòries les zones més sensibles són els corredors utilitzats durant els seus desplaçaments; mentre que en el cas de les espècies nidificants a la zona les àrees de major risc són els punts on se situen els seus nius i les principals àrees de caça.

Així mateix, i tot i que la migració es pot produir en qualsevol punt del territori, generalment és més abundant al llarg del litoral i, principalment, a través de zones amb una orografia de fàcil accés, resseguint cursos fluvials i/o creuant serralades pels colls i punts més baixos.

Dels escassos estudis sobre la migració de rapinyaires realitzats al Pirineu Oriental se'n desprèn, entre d'altres, que el pas migratori primaveral a la Serra de l'Albera és major a la seva part central, menor al Coll del Pertús i mínim al Cap de Creus; i que el pas primaveral és netament inferior al de la tardor.

Així, i donat que el sector del Coll del Pertús, vora el qual s'ha projectat el parc eòlic de la Jonquera, constitueix un lloc de pas migratori habitual per les aus, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va sol·licitar a l'empresa promotora de la futura instal·lació (Windmaster Spain, S.L.) un estudi de seguiment de la migració de rapinyaires, per poder avaluar així la compatibilitat del projecte amb l'avifauna.

El citat estudi, realitzat el passat any 2005 per Vittorio Pedrocchi, consta de dos informes, els quals constitueixen la base del SIGmig del parc eòlic de la Jonquera:

Estudio de la migración de rapaces en la zona donde se proyecta el parque eólico de la Jonquera (Alt Empordà). Informe del paso primaveral.
Estudio de la migración de rapaces en la zona donde se proyecta el parque eólico de la Jonquera (Alt Empordà). Informe del paso otoñal.

 
42_ar3_01
 
42_ar3_02

El treball de camp que es va realitzar per a l'elaboració d'aquests estudis, facilitat pel propi autor, i amb el consentiment del promotor, va ser el material de base utilitzat en el projecte.

En aquest sentit, i d'acord amb les consultes realitzades al DMAH, l'estudi del pas primaveral o prenupcial va ser més intens que el de tardor o postnupcial. Així es van mostrejar 29 dies a la primavera i 13 a la tardor, el que va suposar un total de 261 i 117 hores d'observació, respectivament.

A més, per cobrir tot l'àmbit del parc, situat entre la Serra del Portell i la Serra de Panissars (a l'extrem més NW del terme municipal de la Jonquera), es van anar alternant dos punts d'observació entre el matí i la tarda; a més, cada dia de mostreig s'alternava també el punt inicial d'observació.

Els resultats de les observacions es van introduir en unes fitxes de camp, on es registraven, a més del dia, hora i punt d'observació corresponents) altres variables específiques de les aus identificades: l'espècie, edat/sexe, el nombre d'individus observats, l'alçada de vol de l'ocell, el tipus de vol observat, determinats paràmetres meteorològics (si feia sol, estava mig núvol o emboirat; si feia vent o no, i la seva direcció; si plovia o no, i com...), així com qüestions relatives a la fenologia de l'au observada (principalment si era resident o migrant).

A més, la trajectòria de cadascuna de les aus observades, amb el corresponent número de referència, s'identificava també en un mapa.

Per tant, doncs, com a resultat del treball de camp es van generar unes fitxes que portaven associats uns mapes. Amb les dades incloses en les fitxes es va generar una base de dades. Tanmateix, però, si bé tant en l'informe de primavera com en el de tardor es van elaborar una sèrie de plànols, part del quals es van fer a ma, la informació gràfica representada als mateixos no es va tractar informàticament.

42_ar3_03  42_ar3_04


Objectius

Els objectius bàsics del SIGmig del parc de la Jonquera es resumeixen en els següents punts:

1. Crear un sistema d'informació geogràfica (SIG) a partir de les dades recollides en les fitxes de camp i els plànols de l'estudi de la migració de rapinyaires en la zona on es projecta el parc eòlic de la Jonquera.

2. Analitzar amb el SIG les dades recopilades en l'estudi del passat 2005. Per tant, doncs, en aquest sentit els objectius són els mateixos que es van definir en el citat estudi:
   • Estudiar el pas primaveral (prenupcial) i el pas de tardor (postnupcial)
   • Determinar quines espècies de grans rapinyaires migren per la zona d'estudi i quantificar la seva importància.
   • Localitzar cartogràficament les àrees més utilitzades durant els desplaçaments migratoris, tot diferenciant entre el pas prenupcial i postnupcial.
   • Estudiar les taxes de vol (individus / unitat de temps) i les taxes de risc de les rapinyaires migratòries observades.

3. I realitzar una simulació en 3D del terreny, on s'identifiquin tant els aerogeneradors com les trajectòries de l'avifauna.


Metodologia

En la realització d'aquest projecte es pot diferenciar entre el treball de camp i el de gabinet: el primer es va realitzar de forma íntegra l'any 2005; mentre que si bé una part important del treball de gabinet també es va desenvolupar durant el passat 2005, quan la informació de les fitxes de camp (més de 800 registres) es va introduir en una base de dades, l'altra es va realitzar el passat 2008, quan la informació gràfica es va digitalitzar.

La base de dades original, però, es va haver de modificar lleugerament. Així, es van eliminar 2 paràmetres -els corresponents a l'aerogenerador més proper a la trajectòria i el sector de la zona d'estudi on s'havien observat les aus1-, els quals amb la creació del SIG deixaven de tenir sentit, i més tenint en compte les variacions que s'havien produït en el projecte tècnic del parc2. I se'n van afegir 2 més: un relatiu al període d'estudi (primavera o tardor), i l'altre al nom vulgar de l'espècie observada (per facilitar la identificació de les aus).

Mentre que en quant al tractament informàtic de les dades gràfiques la feina va ser força més laboriosa. En aquest sentit la principal dificultat que es va detectar durant el procés de digitalització va ser conseqüència de la precisió de les més de 800 trajectòries grafiades en els plànols fets durant el treball de camp. Així, si bé en el cas de les trajectòries de vol més properes als punts d'observació l'error és mínim, en el d'aquelles trajectòries més llunyanes el marge d'error es considera més elevat. Igualment, destacar també la dificultat de georeferenciar amb precisió els plànols elaborats durant el treball de camp, i la pròpia digitalització de les trajectòries.

Posteriorment, un cop enllaçada la informació gràfica amb la base de dades, es va crear el sistema d'informació geogràfica (SIG) i es va iniciar el tractament integrat de la informació.


Resultats de l'anàlisi de les dades

Un cop preparada la base cartogràfica de referència, constituïda en aquest cas per l'altimetria i la xarxa hidrogràfica de la zona, a més de la posició dels 17 aerogeneradors i els límits dels diferents sectors considerats (9 en total), es va iniciar el tractament específic de les dades amb el SIG. Així, es van crear 6 grups de layers:

  • 3 de genèrics, corresponents a la situació del parc eòlic dins el terme municipal de la Jonquera, en relació al Mapa d'implantació de l'energia eòlica a Catalunya i respecte la sensibilitat ambiental de la zona d'estudi; tots ells a escala 1:50.000.
  • 1 relatiu a la localització detallada del projecte, a escala 1:15.000.
  • I 2 més, tots ells a escala 1:15.000 també, en els quals es va realitzar el tractament de les dades introduïdes en el SIG, tal com es va fer en els informes de primavera i tardor de l'Estudio de la migración de rapaces en la zona donde se proyecta el parque eólico de la Jonquera (Alt Empordà) del 2005, però amb un sistema totalment informatitzat.


Així, els principals resultats que es desprenen de l'anàlisi de les dades del citat estudi són els següents:

1. Els 799 registres gràfics identificats en els plànols del treball de camp de l'any 2005 (veure la il·lustració núm. 1) corresponen a la observació de 1.475 aus: un 69% d'elles a la primavera i el 31% restant a la tardor; un 37% residents i el 63% restant migrants.

Indicar en aquest mateix sentit que, del total d'individus observats a la primavera, 1.018 en 644 contactes, un 41% corresponen a individus residents o nidificants; mentre que de les 457 aus planejadores observades a la tardor en 155 contactes un 29% foren residents3.

2. La distribució de les zones més utilitzades per les aus, avaluada mitjançant la densitat de trajectòries (veure les il·lustracions núm. 2 i 3), difereix en els dos períodes d'estudi:

• A la primavera va ser entre els sectors S1 i S7, especialment al voltant de l'aerogenerador A17, on es va registrar una major densitat de contactes. Destacar també un petit sector situat a l'oest de Can Guillem, així com les franges més occidentals dels sectors S5 i S6, corresponents a les capçaleres del Còrrec del Forn del Vidre i el Barranc de Sant Julià, a mitja vessant de la carena que va del Coll del Priorat, cap al Coll de Pomers i fins el Puig de les Calmelles.

• Mentre que a la tardor les zones amb major densitat de contactes es van concentrar vora l'aerogenerador A06, a l'oest del Priorat, a mitja vessant entre les màquines A07 i A09, i entre els sectors S5 i S6.

Així mateix, i donat que durant la tardor el de treball de camp va ser menys intensiu, la densitat de contactes per superfície enregistrada a la tardor també va ser inferior a la de primavera.

42_ar3_05

Il·lustració 1. Trajectòries prenupcials (identificades durant el pas de primavera) i postnupcials (identificades durant el pas de tardor).

 42_ar3_06 42_ar3_07

Il·lustracions 2 i 3. Densitat de trajectòries prenupcials (a l'esquerra, de color verd)
i densitat de trajectòries postnupcials (a la dreta, i de color marró).


3. Tot i que a la tardor es van fer menys dies de treball de camp, proporcionalment és quan es van veure més individus. Així mateix, també es va observar una irregularitat en quant a la distribució de les observacions realitzades (va haver-hi dies en que es van veure menys d'una dotzena d'ocells i d'altres en que es van veure més de cent).

Igualment, en realitzar una anàlisi del nombre d'observacions per mes es va obtenir que, durant el pas prenupcial, els mesos de març i maig foren els més destacats; mentre que durant el pas postnupcial el mes de setembre va ser molt més important que l'agost i l'octubre, triplicant el primer i multiplicant per 10 el segon (recordar, a més, que a la tardor només es van fer 13 dies d'observació, mentre que a la primavera van ser 29).

4. Durant la primavera el flux migratori es va concentrar a mig matí, principalment entre les 9 i les 10 hores. Mentre que durant la tardor va ser a migdia quan es van observar més ocells, aproximadament de 12 a 13 hores. Per tant, doncs, la migració de tardor s'endarrereix fins que el sol comença a escalfar.

5. En funció de l'alçada de vol de les aus planejadores observades, i considerant tant els individus migrants com els residents, es va observar que a la tardor la majoria de les aus volaven baix, a alçades situades entre els 0 i 100 m; mentre que a la primavera (i exceptuant aquells casos en que no es va poder determinar) es van veure pràcticament tantes aus volant a alçades compreses entre 0 i 100 m com a més de 200 m.

6. Respecte a les condicions meteorològiques indicar que:

• La major part de les aus observades es van veure en dies assolellats, quan les grans espècies planejadores aprofiten la força del vent per poder remuntar el vol, gràcies a l'ajuda que els proporcionen les corrents tèrmiques ascendents. Tanmateix, va haver-hi dades que no es van considerar representatives, ja que depenien en gran part del temps que havia fet els dies exactes en què s'havia realitzat el treball de camp (en aquest sentit els valors eren força dispars i no mostraven cap tipus de correlació).

• En quant a la força del vent els resultats obtinguts van ser més coherents. Així, i si bé tant a la primavera com a la tardor les aus residents van volar en la major part dels casos sense vent i/o amb poc vent, les aus migrants van tenir preferència per situacions amb vent suau.

• Respecte la pluja, cal indicar que a les grans aus planejadores no els hi agrada volar quan es produeixen precipitacions. De fet, es tracta d'una qüestió totalment lògica, ja que l'aigua pot mullar els seus plomatges i dificulta'ls-hi així el vol; per tant, les aus prefereixen refugiar-se i esperar a reprendre el vol quan les condicions meteorològiques milloren.

7. En funció del nombre d'individus observats per espècie destacar que, de les 25 espècies d'aus planejadores observades (21 durant el pas de primavera i 17 durant el de tardor), globalment l'àguila marcenca va ser la més abundant.

A la primavera les més observades foren la pròpia àguila marcenca, l'aligot comú, l'aligot vesper i el milà negre (destacar també, d'entre les espècies rares i difícils d'observar en aquesta zona, la cigonya negra i el voltor). Mentre que durant la tardor les espècies més vistes foren la cigonya blanca, el corb, el bernat pescaire i el corb marí gros; cap rapinyaire i totes elles, tret del corb, d'ambients aquàtics.

8. En quant al risc de col·lisió aquest és més elevat a la primavera que a la tardor. Durant la primavera afecta especialment el milà negre i, en menor mesura, l'àguila marcenca; mentre que a la tardor, tot i que l'àliga marcenca és la que presenta un major risc de col·lisió, aquest és molt més baix que el de primavera.

Per tant doncs, i com es mostra en els plànols adjunts (veure les il·lustracions núm. 4 i 5), una primera aproximació mostra com durant la primavera els aerogeneradors més conflictius van ser els situats en l'extrem més oriental del S1 (l'A17, l'A16 i l'A15), així com l'A012 i, en menor mesura, l'A07. Mentre que durant la tardor la màquina amb la que les aus van tenir més interferències va ser l'A07.

42_ar3_08

Il·lustració 4. Risc de col·lisió per espècies durant el període prenupcial (primavera).

42_ar3_09

Il·lustració 5: Risc de col·lisió per espècies durant el període postnupcial (tardor).

9. Les taxes de vol (nombre d'individus observats per unitat de temps) i les taxes de risc (nombre d'aus migratòries amb risc observades pròximes a aerogeneradors per unitat de temps) que es van obtenir foren les següents:

 Taxes de vol
 Període  Migratòries     Hores d'observació    Aus/hora  
 Primavera            599       261    2,30
 Tardor       324       117    2,77
 Total      923       378    2,44

Taxes de risc
 Període  Migratòries     Migratòries amb risc    Hores d'observació    Aus/hora  
 Primavera            599            153      261   0,59
 Tardor       324              10      117   0,09
 Total      923            163      378   0,43


Com es pot comprovar, doncs, si bé la migració va ser més important durant la tardor, el que suposa una taxa de vol lleugerament més elevada que la de primavera, el risc de col·lisió amb els aerogeneradors és més elevat a la primavera.

Així mateix, i d'acord amb el nombre d'individus observats, a la primavera les taxes de vol de l'àguila marcenca, l'aligot vesper i el milà negre van ser les més elevades; mentre que a la tardor la cigonya blanca, el bernat pescaire i el corb marí gros van ser les espècies amb una taxa de vol més alta.

Mentre que en quant a les taxes de risc a la primavera el milà negre i l'àguila marcenca són les espècies que presenten un major risc de col·lisió amb aerogeneradors; mentre que a la tardor és l'àguila marcenca la que té un risc més elevat.


Simulació 3D

Una simulació tridimensional de la zona un cop executat un projecte sempre permet a un fer-se un idea de com aquest s'implantarà sobre el territori. Si bé generalment aquest tipus de simulacions no representen majors dificultats que definir l'alçada dels elements a implantar, en aquest cas el fet de definir l'alçada de les trajectòries de vol va ser especialment complex. Tanmateix, però, i tal com es mostra en la il·lustració adjunta, finalment el resultat obtingut mostra un aspecte força real.

 

42_ar3_10
 

Conclusions

Com ja es va indicar a l'estudi original tot sembla indicar que la major part del parc eòlic de la Jonquera serà compatible amb el pas d'aus migratòries, tot i que els aerogeneradors que es concentren a les cotes més baixes de la Serra de Panissars (principalment l'A17 i l'A16) podrien suposar algunes interferències amb el flux migratori, especialment amb el primaveral.

D'altra banda, i en un sentit més ampli, indicar que si bé és cert que estudis de mobilitat o migració de l'avifauna poden servir per a detectar aquelles zones del territori potencialment més aptes per a situar els aerogeneradors (el més distanciats possible de les principals rutes migratòries) i determinar aquelles espècies que es poden veure més afectades, els efectes reals d'un parc eòlic un cop entri en servei poden variar.

Així mateix, i des d'un punt de vista tècnic, indicar que el projecte mostra la gran utilitat i potencialitat dels SIG. I tot i que el procés d'introduir les diferents dades i ajustar el sistema a les aplicacions requerides per l'usuari és laboriós, un cop creat la rapidesa i precisió amb la que es pot analitzar la informació suposa una millora notable en estudis d'aquest tipus4.

 

Notes

1.En l'estudi original (de 2005) l'àmbit d'estudi es va dividir en 9 sectors, en funció dels colls i les diferents carenes existents al territori, i les zones de mitja vessant més properes a les mateixes. Així, la distribució dels sectors considerats fou la següent:
        • S1. Del Coll de Panissars al Coll del Priorat.
          S2. Del Coll del Priorat al Coll dels Pomers.
          S3. Del Coll dels Pomers al Puig de Calmelles.
          S4. Del Puig de Calmelles al Coll del Portell.
          S5. Capçalera del Còrrec del Forn del Vidre, a mitja vessant entre els sectors S1 i S2 (fora de l'àmbit del parc).
          S6. Capçalera del Barranc de Sant Julià, al sud del S5 i l'est del S3 (fora de l'àmbit del parc).
          S7. Del Coll de Panissars al Coll del Portús (fora de l'àmbit del parc).
          S8. Al sud del S7 i a l'est del S5 (fora de l'àmbit del parc).
          S9. Al sud del S8 i a l'est del S6 (fora de l'àmbit del parc).


2. A l'informe primaveral es treballà amb la hipòtesi de 33 aerogeneradors, ja que aleshores es preveien màquines més petites i de menor potència (les considerades en els primers estudis tècnics del parc eòlic de la Jonquera). En canvi, a l'informe de tardor ja s'analitzaren les dades amb els 17 aerogeneradors que finalment s'han projectat (els considerats en el SIGmig). Per tant, doncs, com que les dades relatives a les màquines no coincidien en un i altre informe finalment es va considerar que el més adient era obviar-les.

3. Respecte a les aus residents, tanmateix, indicar que algunes de les observacions realitzades corresponen en realitat a contactes repetitius dels mateixos exemplars residents.

4. Com a prova d'això indicar que en els darrers estudis de mobilitat realitzats, als futurs parcs eòlic de la Tossa del Vent i Coll Ventós, ja s'ha aplicat aquesta metodologia. A més, també s'està treballant en la mateixa línia per la realització dels estudis d'avifauna sol·licitats pels parcs eòlics de Pujalt i Molló.


Comentaris externs

Envia el teu comentari