Autor/s: Masdeu, F.
Títol: Proposta de geovisor de delimitació municipal
Temātica: Cartografia
Publicat a: Revista Catalana de Geografia
IV època / volum XVI / núm. 43 / octubre 2011
Font: -
URL: http://www.rcg.cat/articles.php?id=207

PROPOSTA DE GEOVISOR DE DELIMITACIÓ MUNICIPAL

Francesc Masdeu Ferrer
Projecte del Màster en Producció Cartogràfica i Sistemes d'Informació Geogràfica
de la Universitat de Barcelona


 

Introducció

Els municipis són la base de tota l'organització territorial de Catalunya i l'àmbit on els ajuntaments exerceixen les seves competències. Les línies comunes entre dos municipis, les línies de terme, defineixen els seus límits. La seva determinació precisa resulta imprescindible per a la correcta gestió municipal.

Es fa necessari, doncs, conèixer de forma acurada quina és la seva geometria, en quins elements geogràfics es recolza o com són i on estan situades les fites de terme monumentades sobre el territori. Per aconseguir-ho cal actualitzar la informació geogràfica de què disposem i definir-la a una escala que ens proporcioni la precisió i el rigor necessari per a la bona gestió i planificació municipal.

Els límits municipals són una informació bàsica de la cartografia a escales mitjanes i grans. L'Institut Cartogràfic de Catalunya (a partir d'ara ICC), com a organisme autor de cartografia oficial Catalunya, ha tingut sempre com a objectiu la representació d'aquests límits en les seves bases cartogràfiques i els seus mapes.

Actualment l'ICC, d'acord amb el conveni signat el 30 de desembre de 2005 amb l'actual Departament de Governació i Relacions Institucionals, i dins el marc normatiu del Decret 244/2007 de 6 de novembre1, treballa en el Projecte de Replantejaments de les actes històriques de delimitació municipal existents als arxius de l'Instituto Geográfico Nacional i en els processos posteriors de delimitació, que comporten l'aixecament de noves actes de delimitació, la signatura de les actes de reconeixement de línia, la realització de les memòries dels treballs topogràfics i la consideració final del Mapa Municipal de cadascun dels municipis per la Comissió de Delimitació.

Per aconseguir la màxima precisió en aquests treballs és necessari recolzar-se en les tècniques topogràfiques i geogràfiques adients: aixecament de coordenades amb eines de posicionament per satèl·lit (GNSS), gestió de dades gràfiques i alfanumèriques amb eines SIG, etc. Durant més de cinc anys, a la Unitat de Delimitació Territorial de l'ICC s'han anat recopilant diversitat de dades i creant una base d'informació sobre la delimitació municipal. És clar que aquesta informació haurà de ser pública si volem que sigui útil i efectiva.

Aquest projecte, emmarcat dins el Màster en Producció Cartogràfica i Sistemes d'Informació Geogràfica (UB, curs 2010-11), vol ser una prova pilot de com es podria donar publicitat a aquestes dades tot compartint-les en un entorn SIG a través d'Internet. El GeoVisor de Delimitació Municipal és, doncs, una eina que mostra com fer possible l'accés a aquestes dades mitjançant l'API d'ArcGis Server per Flex, on s'han desenvolupat aplicacions RIA per crear recursos de funcionalitats SIG integrades al sistema, proporcionant al client un entorn dinàmic, accessible i interactiu.


Objectius

L'ICC ja disposa de diferents canals per oferir la cartografia de base i els serveis relacionats a través de la xarxa, com els geoserveis i els visors web, on l'usuari pot visualitzar o descarregar la informació que desitgi així com utilitzar eines geodèsiques en línia.

Aquest projecte pretén proposar una eina pròpia que faci possible l'accés a les dades de delimitació municipal, concretament les generades en el procés de replantejament de les actes històriques. L'objectiu no és només servir les dades en els visors ja establerts, sinó partir de "zero" i crear-ne un de nou.

D'aquesta manera s'intentarà aprofundir en l'entorn dels geoserveis i en les eines necessàries per publicar o servir cartografia a través de la xarxa. Quina informació podem compartir? Quins formats ha de tenir per respectar les normatives, complir amb els estàndards i ser el més universalment compatible amb els diferents programaris? Quins són els esquemes de flux de treball dels servidors actualment? Quines tecnologies s'utilitzen per crear aplicacions SIG web?

Els visors de cartografia estan presents en moltes de les consultes que fem avui en dia a Internet (des del MUC, el GoogleMaps fins al Cadastre) i molts d'ells estan pensats per assolir objectius molt similars al d'aquest projecte. Però la personalització de les eines de treball comporta una millora en el seu aprofitament per part de l'usuari. Aquest ha de trobar-se finalment amb una eina intuïtiva, fàcil d'utilitzar i visualment agradable que respongui ràpidament i eficaç als dubtes sobre la delimitació municipal a Catalunya.

Així, s'ha volgut aprofitar aquest projecte per contribuir a la necessitat didàctica sobre la importància de la delimitació territorial de Catalunya. La riquesa històrica sobre els límits administratius del nostre país es reflecteix actualment en la seva complexitat i la seva difícil gestió.


Les bases de dades de Delimitació Municipal de l'ICC

Des de l'ICC, durant les diferents etapes del procés de creació dels Mapes Municipals per a cada un dels municipis de Catalunya, es creen i recopilen gran quantitat de dades i documentació: actes històriques, quaderns topogràfics i planimetries, coordenades de les fites, traçats de les línies de límit a escala 1:5.000, bases municipals de referència, actes de delimitació, resolucions i publicacions al DOGC, tracks GPS, fotografies, etc.

43_art3_1

Totes aquestes dades conformen les bases de dades de Delimitació Municipal de l'ICC de les quals es vol donar publicitat en aquest projecte. Evidentment, i tenint en compte que el procés de delimitació és un procés obert, que no està finalitzat, les dades que es podran mostrar seran només una part que s'anirà ampliant i actualitzant periòdicament.

Per emmagatzemar i gestionar aquesta informació s'utilitzen sistemes de gestió de bases de dades ORACLE i l'accés a les dades es porta a terme mitjançant programari SIG d'ESRI. L'estructura d'aquestes bases és bastant complexa i no és l'objectiu d'aquest projecte detallar-la en profunditat. A més, no es pretén utilitzar tot el contingut de les bases ja que algunes de les dades són només d'utilitat pels treballs de delimitació municipal que es duen a terme internament a l'ICC.

S'han extret prèviament, doncs, les dades que es volen mostrar i s'han organitzat en les següents file geo-databases:

  • DELMUNI
    o Bases de referència 1:250.000 (feature dataset).
      • Base de límits municipals a escala 1:250.000 (polígons).
      • Base de límits comarcals a escala 1:250.000 (polígons).
    • Línies i fites dels replantejaments a escala 1:5.000 (fd).
      • Línies de límits (línies). Traçat de les línies de límit resultants dels estudis tèc-nics de les actes històriques.
      • Fites de terme (punts). Fites de terme trobades o calculades resultants dels estudis tècnics de les actes històriques.
  • MAPAESTATS
    o Mapa d'estats dels replantejaments (fd).
      • Replantejaments per municipi (polígon). Previsions inicials de treball per cada municipi dels estudis tècnics de les actes històriques.
      • Replantejaments per línia límit (línies). Estat actual dels treballs de replante-jament per línia de límit.
    • Mapa d'estats de la resta de fases del Decret 244/2007 (fd).
      • Delimitació (línies). Mostra per cada línia de límit si s'han dut a terme o no els treballs de delimitació entre les comissions dels ajuntaments i els tècnics de la Generalitat.
      • Resolucions i edictes (línies). Mostra què s'ha publicat al DOGC per cada línia de límit.
      • Mapes municipals (polígons). Mostra quins termes municipals ja han acabat tot el procés de creació del seu Mapa Municipal a escala 1:5.000.


A cadascuna de les capes de la geodatabase DELMUNI s'han aplicat les anàlisis topològiques adients per trobar i corregir errors de coherència entre les línies de límit i les fites de terme. De la mateixa manera, a les dades de MAPAESTATS s'ha controlat que la informació que mostren respecti la lògica de les diferents fases del procés de delimitació municipal actual.

Com ja s'ha dit, aquest procés de la delimitació municipal de Catalunya es troba encara obert i evolucionant. Moltes de les dades d'aquesta base són el resultat d'estudis tècnics que seran el suport per a processos posteriors. Per exemple, les línies de límit resultant dels replantejaments són la base de treball per a les comissions dels ajuntaments pertinents en la fase de les Delimitacions. Així doncs, la publicació de la informació que es va generant en cada pas del procés de creació del Mapa Municipal podria ser també d'enorme interès per a moltes administracions o organismes dedicats a la planificació i l'estudi del territori. Això sí, cada dada aportada ha de quedar perfectament emmarcada dins la fase del procés a què pertany per tal d'evitar possibles conflictes futurs.

Però, com donar a conèixer el contingut d'aquest base de dades? A continuació veurem les diferents possibilitats de servir aquesta informació geogràfica a través de l'Internet.


Els geoserveis

Els geoserveis són serveis web capaços de retornar dades geogràfiques a partir d'una petició realitzada per una aplicació informàtica o un navegador. El seu objectiu és oferir cartografia o dades geogràfiques a través de la xarxa.

Aquests serveis poden oferir dades estrictament, com per exemple imatges raster o dades vectorials (punts, polígons, línies, malles, etc). Però també poden oferir processos espacials d'aquestes dades. Alguns exemples serien els processos de localització d'adreces, conversors de sistemes de coordenades o càlculs de rutes.

Normalment la majoria de geoserveis estan creats dins un marc de referència que garanteixi l'operativitat, la practicitat i la compatibilitat del servei de la manera més universal possible. En aquest sentit, la iniciativa europea INSPIRE (Infraestructure for Spatial Information in Europe) ofereix les directrius necessàries per garantir la solvència d'aquests servei. Amb aquesta iniciativa es pretén, entre d'altres coses, donar accés a la informació geogràfica de qualitat que es generi dins els estats membres de la Unió Europea, així com establir estàndards, protocols i aspectes de la seva coordinació, organització i manteniment.

La importància dels estàndards pren especial sentit en els processos d'intercanvi d'informació a través de la xarxa. Internet permet la liberalització dels serveis de dades, tothom pot compartir. Però molt sovint l'aprofitament pràctic d'aquesta informació es veu truncat per la raresa o singularitat dels seus formats. Els estàndards descriuen un conjunt de regles que permeten la comunió entre diferents aplicacions, processos, tecnologies, etc.

Des de OGC2 (Open Geospatial Consortium, Inc.®) s'han establert pels serveis web una sèrie d'estàndards per a les dades geoespacials com poden ser WMS, WFS, WCS3, entre d'altres. Però no tan sols s'estableix en quin format s'han de servir les dades sinó que també es defineixen interfícies que facilitin la publicació de processos.

Els geoserveis (web services) són, per tant, les interfícies que permeten la comunicació entre usuari i administració de la informació geogràfica. L'usuari final, també anomenat client (WSC, de l'anglès Web Service Client), és el que formula la petició i rep la resposta i l'administrador o servidor (WSS, de l'anglès Web Service Server) és el que executa els processos per donar resposta a les peticions. És a dir, a partir d'una petició feta pel client, el servidor rep la demanda, executa els processos necessaris (consultes, transformacions, gestions, extraccions, modificacions, etc.) per retornar al client la informació demandada.

Aquests intercanvis, però, ja no es formulen amb les web 1.0, en les quals les peticions es feien des d'un navegador i la resposta eren pàgines web estàtiques. Els geoserveis utilitzen web 2.0 per realitzar les comunicacions entre clients i servidors. Els protocols continuen sent els mateixos (HTTP, FTP, SMTP), però l'intercanvi es fa mitjançant formats SOAP4 o REST5. És a dir, el client i el servidor podran utilitzar els llenguatges i les arquitectures que més els convinguin per crear les seves aplicacions, però hauran de ser capaços de xifrar els missatges que s'intercanviïn en format estàndard SOAP o REST.

43_art3_2

Comunicació client-servidor. Font: IDEC. 

SOAP i RESP són per tant protocols estàndard per definir com dos processos independents es comuniquen entre si utilitzant la tecnologia XML6 (REST utilitza també HTTP). L'XML no és un llenguatge de programació, sinó un conjunt de regles que permeten dissenyar documents de dades amb una estructura coherent i extensible. Inicialment pensat per desenvolupar aplicacions d'Internet, també es proposa com a estàndard per l'intercanvi d'informació estructurada en diferents plataformes de manera segura, fiable i fàcil, permetent la compatibilitat buscada entre els sistemes.


Els geovisors

Si pretenem que la informació geogràfica que hem creat arribi al major nombre d'usuaris possible i que aquesta difusió sigui el màxim d'àgil, universal i ràpida, una de les millors maneres és utilitzar un visualitzador a través d'Internet. Aquest és un dels objectius principals d'aquest projecte.

Els geovisors són eines SIG que es presenten en format web on el client pot accedir a la informació geogràfica que el servidor pretén divulgar. Normalment permeten la publicació sobreposada d'aquesta informació en diferents nivells o capes que mostren la informació en múltiples formats (jpg, gif, sid, shp, txt...) i georeferenciada, sempre seguint els estàndards i protocols abans descrits.

 

43_art3_3


Exemples de geovisors: Sigpac i Diputació de Barcelona.


A més, en presentar-se com una pàgina web al navegador de l'usuari, aquest pot estalviar en llicències dels programaris que evita carregar al seu terminal. D'altra banda, la informació geogràfica i tots els processos d'anàlisi que es fan sobre aquesta es desenvolupen en el propi servidor i no al terminal de l'usuari.

Si volem que la delimitació municipal de qualitat i actualitzada del nostre territori estigui present en les institucions públiques o particulars que la puguin necessitar, s'ha de poder fer servir de forma fàcil i ràpida. Si creiem que el contingut de la base de delimitació municipal ha de ser públic i accessible, sembla que decantar-se pels geovisors com a eina per compartir-la és una elecció ben natural.

Un dels objectius d'aquest projecte és crear el seu propi visualitzador. Per aconseguir-ho, i partint d'un escàs nivell de coneixement en programació informàtica, ha estat necessari trobar un punt de partida que permetés començar a treballar amb eines senzilles i intuïtives per a desenvolupadors poc experimentats.


Punt de partida: l'API d'ArcGis Server per Flex

Tant per al procés de recollida de dades a camp, com per a la posterior gestió i manipulació d'aquestes, així com per a la creació dels diferents mapes i capes que contenen les bases de dades de Delimitació Municipal de l'ICC, s'ha utilitzat programari amb llicència d'ESRI® (ArcPad, ArcMap, ArcCatalog, etc.).

De la mateixa manera, s'ha volgut seguir utilitzant la plataforma que aquesta casa nord-americana proporciona per compartir els recursos SIG tant a nivell intern d'una Intranet com a través d'Internet: l'ArcGis Server.

Aquesta plataforma, permet compartir mapes, dades, globus terraquis, localitzadors de direccions, bases de dades georeferenciades i funcionalitats SIG. També permet crear serveis OGC (WMS, WFS, WCS i KML7). Compartir recursos SIG a través d'un servidor únic possibilita una administració centralitzada, suportar múltiples usuaris i, com s'ha dit, proporcionar als clients la informació actualitzada de manera més ràpida i eficaç.

Els recursos que comparteix el servidor d'ArcGis Server poden ser utilitzats pel visor propi d'ESRI com ArcGis Explorer o pels usuaris d'ArcGis Desktop. Però si el que volem és personalitzar una aplicació per a un client en concret, amb unes necessitats particulars, els desenvolupadors tenen la oportunitat de fer aplicacions web per donar accés als usuaris finals a partir de navegadors web propis.

En aquest sentit s'han creat APIs (interfícies de programació d'aplicacions) per construir aquestes aplicacions web en diferents frameworks: Adobe Flex, Microsoft Silverlight, Java, JavaScript, .Net o SharePoint. Molts d'ells permeten crear entorns RIA (aplicacions d'Internet enriquides) dinàmics i interactius, que aconsegueixen webs àgils i visualment amigables.

Les RIA són aplicacions web que, a diferència de les pàgines estàndard html, busquen millorar l'experiència visual de l'usuari i ho aconsegueixen evitant una càrrega continuada de pàgines cada cop que es prem sobre un enllaç. Des del principi es carrega tota la informació i només es produeix comunicació amb el servidor quan són necessàries les dades externes, com les d'una base de dades.

Per crear el Geovisor de Delimitació Municipal s'ha utilitzat l'API d'ArcGis Server per Flex. Adobe Flex és una tecnologia de codi obert que permet programar en forma orientada a objectes a través de llibreries de controls mitjançant arxius propis XML (MXML ) i llenguatge de programació ActionScript. Aquesta API proporciona, als desenvolupadors que ho desitgin, una plataforma dirigida on poder crear aplicacions orientades a compartir cartografia i eines SIG a través d'un web, utilitzant la tecnologia Flex. Ofereix els recursos necessaris per visualitzar mapes (siguin de la projecció que siguin) que estiguin publicats des d'ArcGis Server així com crear les eines comunes d'anàlisi espacial: consultes, localització d'adreces, cerca d'atributs, identificació de característiques, geoprocessos, operacions d'anàlisi de xarxes, edició, finestres d'informació, etc.

43_art3_4

 Procés per crear el visor.

L'API proporciona un conjunt de procediments i biblioteques de funcions i codis destinats a crear aquestes eines SIG. Des del web d'ESRI es pot descarregar un paquet bàsic, com a exemple, amb les aplicacions que, un cop compilades, per si soles ja ens proporcionaran un exemple de geovisor amb cartografia base pròpia i amb les eines bàsiques de navegació i identificació d'elements.

Aquest paquet conté les llibreries amb el codi font ja escrit de les principals eines SIG que des de fa alguns anys s'han anat desenvolupant des de la comunitat d'usuaris d'ESRI.

És un punt de partida, una base des d'on poder començar a crear el propi geovisor. Amb aquest codi font s'ha iniciat la personalització i la creació d'eines SIG pròpies per al GeoVisor de Delimitació Municipal. Aquest exemple gratuït i lliure d'ESRI s'ha utilitzat com a esquelet del nou visor. La majoria d'arxius que conté són arxius de codi font MXML, XML, icones, imatges i arxius de configuració.

Totes aquestes aplicacions finalment es compilen en arxius SWF9 que es poden visualitzar a una pàgina web a través de l'arxiu principal "index.html". Per poder llegir aquests arxius SWF és necessaria la instal·lació en el terminal client del plug-in o extensió freeware10 Adobe Flash Player (present actualment en un 99% dels PC connectats a Internet en els mercats madurs11).

Aquesta és una de les raons per les quals s'ha utilitat l'API de Flex per crear el nostre visor: l'usuari final ha de poder utilitzar-lo sense necessitat d'instal·lació d'un programari amb cost addicional.


Creació de l'estructura del GeoVisor de Delimitació Municipal

En primer lloc s'han creat els mapes, les capes i les taules amb el contingut de la informació que s'ha volgut publicar. Aquests han estat:

  • Línies de límits (capa de línies). Traçat de les línies de límit resultants dels estudis tècnics de les actes històriques.
  • Fites de terme (capa de punts). Fites de terme trobades o calculades resultants dels estudis tècnics de les actes històriques.
  • Fons (imatge raster): mapa d'elevacions del terreny de Catalunya.
  • Municipis 250M: mapa amb les línies de referència municipal i comarcal a escala 1:250.000.
  • Mapa d'estats: mapa amb diferents capes amb informació sobre l'estat actual del procés de delimitació municipal a Catalunya.
  • Toponímia: topònims dels municipis i de les comarques.
  • Enllaços WMS: amb els serveis de mapes de l'ICC i del Cadastre.


Posteriorment, amb l'ArcGis Server s'han creat els serveis d'aquests mapes i capes, amb les adreces URL on s'allotjaran al servidor i on accedirà el visor cada cop que l'usuari en demani una consulta. També s'han creat els arxius que donen estructura als diferents pop-ups que es mostraran al visor: les fitxes de les fites trobades i les noticies o feeds RSS georeferenciats. Aquests arxius són fitxers XML que contenen, per a cadascun dels elements emergents, informació sobre la seva localització en el servidor, la posició geogràfica on apareixerà al visor, contingut, comentaris, etc.

Mitjançant el programari d'Adobe per desenvolupar aplicacions Flex i Flash, el Flash Builder, s'ha actuat sobre l'API d'ArcGis Server tot modificant i creant el codi necessari per personalitzar el visor web. L'arxiu principal on s'ha incidit per tal de configurar l'estructura del nostre geovisor és el config.xml. Aquí és on podrem definir quines eines voldrem que hi apareguin, quins mapes hi publicarem i com ho farem. En definitiva el lloc on es defineix l'aparença principal del visor i on es creen els enllaços amb els servidors (les adreces URL) i amb les llibreries de les aplicacions o eines SIG.

Per altra banda, també han creat o modificat el fitxer XML on es defineixen les eines (o widgets) SIG que utilitzarà el visor. S'ha procurat, a més, que tots els texts dels enunciats, ajudes, rètols, etc. apareguin en català. Per això ha calgut localitzar totes les parts del codi font que corresponien a text imprès en pantalla i fer-ne la traducció de l'anglès.

No es pretén en aquest article mostrar el contingut de cadascun d'aquests arxius on s'ha programat cadascuna de les instruccions del visor, doncs no era l'objectiu del projecte ensenyar a programar aquestes aplicacions sinó tan sols mostrar el contingut i l'estructura de l'aplicació.

Finalment, després de fer la compilació, són generats els arxius SWF corresponents.


El portal web del GeoVisor de Delimitació Municipal

L'usuari final del GeoVisor de Delimitació Municipal només necessitaria connectar-se a una adreça http per accedir a la pàgina. Tot el seu contingut es carrega al principi, mitjançant l'arxiu SWF. Així, quan s'activen o es consulten eines, no cal que s'interaccioni amb el servidor contínuament. Només es farà quan li demanem informació pròpia dels mapes que hi hem publicat.

El visor bàsicament es compon d'una barra principal d'eines de consulta i edició, les eines de navegació típiques de qualsevol visor (com el mapa de referència o les eines de zoom, d'una escala gràfica), les coordenades de la posició del punter i de la finestra on es mostra tant la cartografia pròpia de l'API d'ArcGis Server com la publicada expressament per a aquest projecte.

Podrem visualitzar doncs, com a cartografia base, la pròpia de l'API (imatges satèl·lit i mapa topogràfic) i la pròpia de delimitació municipal (les capes de fites i línies, els mapes d'estat, el servei WMS de l'ICC i del Cadastre, etc).

43_art3_5

 Barra del menú principal del visor.

Les tres primeres eines o widgets que apareixen a la barra principal (començant per l'esquerra) estan dedicades a carregar la informació de la Base de Delimitació Municipal. Són desplegables on es llisten els mapes i capes que s'han publicat:

  • La Cartografia Base mostra un desplegable amb un llistat dels mapes creats amb la base de límits municipals i comarcals a escala 1:250.000 de l'ICC. Aquests mapes només s'utilitzen com a referència ja que la precisió gràfica del traçat de la línia de límit que contenen no és l'apropiada per a treballs d'anàlisi acurats. També hi trobarem en aquesta eina el llistat de serveis WMS que abans s'ha comentat. Tot el contingut d'aquests llistats es pot activar i desactivar quan convingui.
  • En el Mapa d'Estats, tal i com indica el seu nom, hi trobarem tota aquella informació referent a l'estat actual de les diferents fases del projecte de Delimitació Municipal de Catalunya. Per exemple, el mapa de previsions ens mostra en quins anys està previst fer el replantejament de les línies de terme de cada municipi. Paral·lelament, s'ha creat una eina de Llegenda que ens mostra mitjançant una finestra emergent el significat de cada mapa temàtic.

 

43_art3_6

 Mapa d'estat de previsió de treballs dels replantejaments.

  • Als Replantejaments hi trobem les línies i les fites de terme traçades amb precisió submètrica procedents dels replantejaments de les actes històriques. Les capes que mostra el desplegable són editables i consultables. O sigui que l'usuari pot interactuar amb elles utilitzant les diferents eines de què disposa el visor.
    Podem, per exemple, demanar informació de les dades contingudes a la capa Fites de terme. Activem la capa de fites i li demanem que ens identifiqui una fita. Ens apareix un petit formulari amb el nom de la fita, a quina línia pertany (codi intern) i les seves coordenades. Igualment, amb l'eina Fotos, podem consultar una petita ressenya de la fita amb una descripció de les seves mides, on està localitzada i, si s'ha trobat, la seva fotografia. Tota aquesta informació es pot guardar o imprimir amb les eines corresponents.

43_art3_7a 43_art3_7b 

Pop-ups de consulta de les fites de terme.
  • El visor conté dues eines de cerca: Bookmarks i Buscar. La primera permet guardar localitzacions definides per l'usuari; l'eina emmagatzema l'extensió del zoom que hi ha en aquell moment en pantalla i li proporciona el nom definit per l'usuari. Posteriorment, quan estiguem navegant pel visor per altres indrets i vulguem retornar al punt definit, clicant sobre el bookmark creat, es retornarà a la extensió emmagatzemada. Amb l'eina Buscar podem localitzar elements inclosos a les capes que hem publicat. Per exemple podem cercar un municipi pel seu nom i l'eina ens mostrarà l'element buscat centrat a la pantalla.
  • Una eina originària de l'API de l'ArcGis Server que s'ha inclòs sense modificar és la de Dibuixar i Mesurar. Com en la majoria de visors, permet dibuixar i mesurar sobre la cartografia. Aquesta informació es pot imprimir però no guardar.
  • S'ha cregut oportú incloure un servei de notícies RSS sobre temàtica de delimitació municipal. Aquestes notícies estan georeferenciades als indrets on fan referència. L'eina GeoRSS carrega un arxiu XML que permet mostrar a la pantalla del visor icones posicionades al territori segons la ubicació a què fa referència la seva notícia. Per exemple, al límit entre Linyola i Vallfogona de Balaguer hi trobaríem la notícia de la publicació d'una resolució sobre la delimitació d'aquest límit. Amb l'enllaç podem obrir la pàgina del DOGC que la publica.

 

43_art3_8

RSS de delimitació municipal georeferenciats.

  • Finalment, i sense oblidar que aquest visor pretén ser també una eina de divulgació d'una temàtica concreta, s'ha inclòs una sèrie de finestres emergents informatives sobre conceptes clau de la delimitació municipal a Catalunya: els municipis de Catalunya, els termes municipals, les línies de terme, l'evolució del procés de creació del mapa municipal, antecedents de la delimitació a Catalunya o què són els replantejaments.

 

Conclusions

El Geovisor de Delimitació Municipal vol ser una proposta a considerar per aconseguir una bona eina de consulta i de gestió territorial, enfocada a la temàtica dels límits entre els termes catalans.

El seu desenvolupament vol contribuir a la necessitat de compartir i distribuir les dades sobre els límits precisos de les administracions bàsiques del nostre territori, i aportar un plus en la divulgació d'informació d'àmbit territorial.

Si un benefici ha aportat Internet en les relacions tant professionals com personals, és la capacitat d'unir afinitats, de compartir experiències, de posar en contacte idees i projectes i incentivar la col·laboració entre comunitats de múltiples temàtiques diferents. Aquest projecte s'ha basat en l'API d'ArcGis Server per Flex, una plataforma on desenvolupadors d'eines SIG de la comunitat d'usuaris d'ESRI han aportat les seves idees, temps i experiència perquè es puguin dur a terme i crear eines com el GeoVisor de Delimitació Municipal.

També, gràcies a la gran quantitat d'informació útil (no tota ho és) publicada a la xarxa referent a la integració del SIG a Internet i a la bibliografia existent, s'ha pogut compensar la manca de coneixe-ments en, per exemple, llenguatges de programació o gestió de les dades en un servidor. Val a dir que el resultat del projecte tampoc no hauria estat el mateix sense el suport, coneixements i experiència de part del personal de l'ICC.

D'altra banda, i tal i com s'ha apuntat anteriorment, la Comunitat Europea, mitjançant el programa INSPIRE per promoure l'harmonització de la geoinformació arreu d'Europa, estableix també la transició al nou sistema de referència ETRS89 per a tots els seus estats membres. Així doncs, les publicacions que es facin a les noves versions del visor haurien de tenir present aquest fet.

Evidentment, l'actualització del visor no només serà aconsellable sinó també necessària per garantir la seva utilitat i eficàcia, i serà imprescindible buscar la seva millora amb la innovació i les avantguardes tecnològiques que vagin apareixent.


Referències bibliogràfiques

ARCTOR, DAVID / ZEILER, MICHAEL (2004): Designing Geodatabases: case studies in GIS Data Modeling. ESRI Press. Redlands, California.
BURGUEÑO, JESÚS / LASSO DE LA VEGA, FERRAN (2009): Història del mapa municipal de Catalunya. Publicació del Departament de Governació i Relacions Institucionals. Generalitat de Catalunya.
PARLAMENT DE CATALUNYA (2007): Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006). Generalitat de Catalunya.
VALENZUELA, ANA (2010): Geovisor de la base cartogràfica de l'Atles Universal de l'ICC. Memòria de projecte de màster. Universitat de Barcelona.
STAN OPENSHAW, CHRISTINE OPENSHAW (1997): Artificial Intelligence in Geography. John Wiley & Sons, Chichester, England.
PENG, ZHONG-REN/ TSOU, MING-HSIANG (2003): Internet GIS, Distributed Geographic Informa-tion Services for the Internet and Wireless Networks. John Wiley & Sons, Hoboken, New Jersey.


Referències a pàgines WEB

- Adobe Flex: http://www.adobe.com/products/flex/
- AdobeFlash Player Penetration: http://www.adobe.com/products/playercensus/flashplayer
 
- ArcGis Server: http://www.esri.com/software/arcgis/arcgisserver/index.html
- ESRI: http://www.esri.com/
- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC): http://www20.gencat.cat/portal/site/DOGC
- Dirección General del Catastro. Ministerio de Economía y Hacienda: http://www.catastro.meh.es/
- Geodetic Parameter Registry (EPSG): http://www.epsg-registry.org/
- Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya (IDEC ): http://www.geoportal-idec.cat/geoportal/cat/
- Infraestructura de datos espaciales (IDEE): http://www.idee.es/show.do?to=pideep_pidee.ES
- Infrastructure for Spatial Information in Europe (INSPIRE): http://inspire.jrc.ec.europa.eu/
- Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC): http://www.icc.cat
- Instituto Geográfico Nacional (IGN): http://www.ign.es/ign/main/index.do
- Open Source Geospatial Foundation (OSGeo): http://www.osgeo.org/
- Open Geospatial Consortium, Inc.® (OGC) : http://www.opengeospatial.org/
- OpenLayers : http://openlayers.org/
- Wold Wide Web Consortium (W3C): http://www.w3.org/
- Roy Fielding: http://roy.gbiv.com/


Notes

[1] Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya. DOGC núm. 5005 - 09/11/2007.

[2]
OGC: l’Open Geospatial Consortium, Incés una organització internacional sense ànim de lucre dedicada a consensuar estàndards de serveis de dades geoespacials.

[3] Els Web Map Services (WMS), les Web Feature Service (WFS) i els Web Coverage Server (WCS) són formats estàndard OGC.

[4] SOAP: Simple Object Acces Protocol.

[5] REST: Representational State Transfer. Terme originat l'any 2000 a la tesi doctoral de Roy T. Fielding, un dels autors de la especificació HTTP.

[6] XML: Extensible Markup Language. Per a més informació, consulteu el web de W3C sobre l'XML .

[7] KML: Keyhole Markup Language. La versió 2.2 ha estat adoptada com a estàndard OGC.

[8] MXML: Multimedia Extensible Markup Language, llenguatge propi d'Adobe.

[9] SWF: retroacrònim d’Small Web Format. És un format d’arxius gràfic propi d’Adobe Systems que permet la interactivitat i que els fa suficientment petits per poder ser publicats a un web.

[10] Freeware: programari no lliure de distribució gratuïta.

[11] Estadístiques segons font d’Adobe: Flash Player Penetration.