Autor/s: Massó, J.; Torres, M.; Jiménez, M. Mar
Institut Cartogràfic de Catalunya
Títol: La recuperació dels límits municipals històrics. Conveni DGAP-ICC (2005-2011)
Temātica: Cartografia
Publicat a: Revista Catalana de Geografia
IV època / volum XVI / núm. 43 / novembre 2011
Font: -
URL: http://www.rcg.cat/articles.php?id=212


LA RECUPERACIÓ DELS LÍMITS MUNICIPALS HISTÒRICS. CONVENI DGAP-ICC (2005-2011)

Jaume Massó i Cartagena
Marc Torres i Saura
M. Mar Jiménez Angurell
Institut Cartogràfic de Catalunya
 


Avui no es pot entendre la gestió municipal sense la definició precisa dels seus termes municipals. El primer pas per conèixer els límits passa pel replantejament del traçat de les línies de terme contingudes a les actes històriques i quaderns topogràfics corresponents.

Un replantejament té l'objectiu de reflectir amb coordenades les línies de límit recollides a les actes de reconeixement realitzades per l'IG i l'Estat Major de l'Exèrcit a principis del segle passat, i situar-les gràficament sobre cartografia. Això significa: donar coordenades a les fites trobades al camp, posicionar per càlcul les fites avui desaparegudes i representar sobre l'ortofotomapa a escala 1:5.000 les línies límit recollides en aquests documents.

En data 30 de desembre de 2005, el Departament de Governació i Administracions Públiques (DGAP), avui Departament de Governació i Relacions Institucionals (DGRI) i l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) van signar un conveni de col·laboració, on s'acordà replantejar les línies de límit dels municipis catalans a partir de la documentació de delimitació històrica existent als arxius de l'Instituto Geográfico (IG). Aquest conveni comprenia el període 2005 a 2011.

 Il·lustració 1. Acta de reconeixement i quadern
topogràfic realitzats
per l'Instituto Geográfico y Estadístico.

43_1_1a43_1_1b

 

En la seva argumentació inicial es van establir les necessitats que movien a ambdós organismes de la Generalitat a signar aquest conveni. Aquestes eren, d'una banda, la necessitat d'impulsar l'elaboració dels mapes municipal i comarcal i, per altra banda, obtenir un coneixement detallat de la delimitació de cadascun dels municipis per a la seva plasmació sobre cartografia.

El conveni estipulava, en el seu redactat inicial, la realització dels replantejaments de 2.041 (72.4%) de les 2.819 línies de límit de Catalunya. La temporalització per anualitats definida en el pla de treball va ser la següent:

43_1_2


 Taula 1. Planificació del Conveni segons el seu redactat inicial.


El calendari previst de realització de les línies de terme objecte del conveni es concretà de la forma següent:
Any 2005: Garrotxa i Conca de Barbera.
Any 2006: Anoia, Pla de l'Estany i Segarra.
Any 2007: Gironès, Selva, Ripollès, Urgell, Pla d'Urgell, Noguera i Segrià.
Any 2008: Osona, Berguedà, Solsonès, Bages, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.
Any 2009: Alt Penedès, Garraf, Maresme, Valles Oriental, Alt Empordà, Baix Empordà, Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Tarragonès i Priorat.
Any 2010: Valles Occidental, Baix Llobregat. Barcelonès, Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Jussà i Pallars Sobirà.
Any 2011: Alta Ribagorça i Val d'Aran.

D'aquest pla de treball quedaven exclosos, ja en el redactat inicial, 132 municipis en la seva totalitat, i 150 línies de límit, és a dir, un conjunt de 778 línies de límit. El volum més important d'exclusions és situava a la zona de l'Empordà on la documentació referent als quaderns de camp de l'IG no ha estat localitzada, fins el moment.

 

1. El procés de replantejament
La signatura del conveni amb un pla de treball retrospectiu respecte a aquesta data, va significar la utilització inicial dels mètodes de treball, programari, aparells de mesura, etc. fins aleshores utilitzats en els treballs puntuals que l'ICC realitzava.
Amb posterioritat, mentre s'executaven els treballs planificats pels anys 2005 i 2006, es va definir i implementar el mètode industrial definitiu que havia de permetre realitzar i optimitzar el conjunt de les tasques a partir de l'any 2007, any a partir del qual el volum d'aquestes creixia enormement.
La definició d'aquest procés industrial va comportar l'elecció del conjunt d'eines informàtiques i del diferent material tècnic (ordinadors, receptors GPS, etc.), idoni per a les tasques encomanades al conveni.

1.1 Les eines de treball. Maquinari.
La tria de les eines de treball era un aspecte clau per al correcte desenvolupament del conveni. La tecnologia triada havia de facilitar les tasques minimitzant les repeticions i automatitzant allò que fos possible. Per altra banda, les eines havien de ser robustes i fiables per tal d'assegurar la seva durabilitat durant els 6 anys de durada del conveni.

En referència als receptors GPS a emprar era condició imprescindible que realitzessin l'aixecament de les fites i punts amb precisió submètrica, atès que l'escala de treball lligada al document de replantejament era l'1:5.000. Calia, per altra banda, que el receptor triat tingués autonomia suficient per aguantar una jornada complerta de treball, fos sòlid i robust. Calia que fos capaç d'emmagatzemar dades d'observacions per tal de poder realitzar post-procés en aquells casos en que la correcció diferencial en temps real no hagués estat possible.

Pel que fa l'ordinador de camp era condició indispensable que fos robust i que tingués, també, autonomia suficient per a suportar una jornada complerta de treball. Calia que la pantalla fos visible tot i la llum exterior del sol. Calia que la capacitat del disc dur i la velocitat del processador fossin suficients per moure el gran volum de cartografia necessària per al treball de les línies de límit. Calia, sobretot, que fos pràctic per al treball dels tècnics al camp.

L'elecció d'ambdós aparells, el receptor GPS i l'ordinador de camp, havia de ser complementaria, per tal de garantir la seva àgil interacció. Finalment el receptor GPS escollit va ser el Trimble Pro XH i l'ordinador de camp la tablet Panasonic Toughbook CF-18.

43_1_3El receptor GPS Trimble Pathfinder® ProXHTM és un receptor pensat per a la recollida de dades SIG. El receptor ProXH que arriba a precisions subpeu (30 cm.) a través de la tecnologia HStarTM de Trimble, que mostra la precisió que pot arribar a tenir després del post-procés in situ.

És un receptor GPS, amb antena integrada i bateria suficient per a un dia de treball complert.

És un receptor sense cables que és comunica mitjançant connexió sense fils Bluetooth® amb l'ordinador de camp, que és on realment s'emmagatzemen les dades recollides.

43_1_4L'ordinador de camp Panasonic Toughbook CF-18 és un híbrid entre un ordinador portàtil convencional i una tauleta (pentablet). Té una pantalla tàctil que permet interactuar sense la necessitat d'ús del teclat o el ratolí.

Aquest ordinador té una pantalla de 10.4" llegible en exteriors a la llum del dia. Té connexions wireless i bluetooth. El processador és un Intel Pentium a 1.20GHz i 512MB de memòria RAM.


Altres elements de l'equipament del tècnics de l'ICC que han executat aquest conveni han estat: la càmera fotogràfica (Olympus M720SW) resistent a cops i a l'aigua, el telèfon mòbil (Nokia 6021) amb bluetooth per tal de permetre la comunicació directa amb el receptor GPS i l'ordinador de camp.

 
1.2 Les eines de treball. Programari específic del projecte.

En referència a les aplicacions informàtiques, es dissenyà un conjunt d'aplicacions anomenat Sistema d'Informació de Delimitació Municipal (SIDM).

El sistema que es va desenvolupar englobava diferents mòduls per a la realització del conjunt de les tasques a realitzar dins del conveni: client de camp, base de dades i generació documental.

La filosofia general del conjunt d'aquests mòduls es concretava en les idees de:

  • automatitzar el procés al màxim,
  • facilitar al tècnic el treball de camp i,
  • realitzar el conjunt de les aplicacions dins d'un paquet uniforme de programari per tal d'evitar problemes de compatibilitat.


El sistema a desenvolupar es caracteritzava per la típica arquitectura client/servidor integrada en base a un conjunt de programaris proveïts pel fabricant ESRI. En aquell moment (2006) aquest fabricant oferia programari de qualitat avançada i que englobava el conjunt de les necessitats a cobrir en el conveni.

El SIDM-client de camp es un applet dins de l'eina SIG ArcPad. Aquesta extensió de funcionalitats s'implementà dins de les versions 7.0 i 7.0.1.
43_1_5

Il·lustració 2. Barra d'eines del SIDM - client de camp.

Les funcionalitats programades més rellevants dins el SIDM-client de camp van ser les següents:

  • carregar una poligonal,
  • translació d'una poligonal,
  • unió de poligonals,
  • fragmentar una poligonal,
  • càlcul d'itineraris,
  • compensació de poligonals,
  • creació i edició d'un punt o fita,
  • creació d'un tram de línia entre dues fites,
  • codificació de trams,
  • visualització de cartografia,
  • visualització d'actes i quaderns,
  • visualització de planimetries, etc. 
 43_1_6
 

 Il·lustració 3. Pantalla formulari de presentació d'informació de punt / punt-fita.

La data d'implementació de la primera versió de SIDM - client de camp al sistema productiu es correspon amb l'execució dels treballs programats per l'any 2007. El client de camp de SIDM es va demostrar, des del moment de la seva implementació productiva, com un gran ajut a les tasques dels tècnics, ja que el treball topogràfic numèric es realitzava a partir del treball d'edició gràfica de les poligonals. Altres aspectes com la visualització de documentació històrica o cartografia també quedaven altament simplificats. SIDM - client de camp es va demostrar com una eina pràctica i útil, tan per als treball de camp com pels de gabinet.

Durant el primer any d'ús productiu d'aquesta aplicació, es va evidenciar la necessitat d'incorporar noves funcionalitats. Aquestes van significar una programació addicional que va quedar concretada en la versió 2 del SIDM - client de camp. Aquestes millores van ser les següents:

  • possibilitat de realitzar un gir a les poligonals per problemes amb la declinació magnètica,
  • botó de check final de comprovació general,
  • visualització del track GPS en capa a part,
  • millora en la gestió de nivells de validació,
  • millora en la informació de la poligonal sobre l'error de tancament i toleràncies,
  • millora en el botó de carrega de poligonals,
  • millora en el zoom sobre una línia, etc.


El conjunt de maquinaris i programaris que contenen i gestionen les dades pròpies de delimitació, s'anomena SIDM - base de dades. Els programaris sobre els que ha estat dissenyada aquesta base són Oracle, ArcSDE, ArcIMS i ArcGIS.

En el Sistema Gestor de Base de Dades (SGBD) es centralitza l'emmagatzematge de tota la informació a gestionar. El sistema escollit, Oracle 9i, va ser el mateix que utilitzava com a servidor de dades corporatiu de l'ICC.

ArcSDE 9.1 va ser el middleware escollit com a passarel·la de comunicació entre el servidor de mapes (ArcIMS) dels clients vers el SGBD Oracle 9i. Aquesta aplicació permetia la gestió intel•ligent tant de dades espacials com alfanumèriques en un SGBD com Oracle.

Per tal de donar resposta a les necessitats de difusió de les dades gestionades pel sistema, es va optar per la instal•lació del programari d'ESRI anomenat ArcIMS 9.0.1. Aquest entorn servidor de dades actua com a client d'ArcSDE.

ArcIMS és una solució SIG que habilita la possibilitat de construir i servir de forma centralitzada mapes, dades i eines de control a traves de peticions HTTP. L'accés als serveis d'ArcIMS es pot fer a través de clients lleugers, que sols utilitzen HTML, o clients Java, que permeten explotar més funcionalitats. També des del programari SIG desktop ArcGIS.

Per tal de pujar el conjunt de les dades de camp i gabinet, un cop ja realitzats el conjunt dels controls de qualitat, l'ICC va generar un flux (toolbox) automatitzat de 154 passos que permetia, alhora, pujar les dades des dels ordinadors de treball a la base de dades corporativa realitzant-ne les comprovacions necessàries i preparant el conjunt de les dades de delimitació per a la seva posterior explotació dins el procés. Una de les explotacions derivades era la generació automàtica del document de replantejament.

SIDM - generador documental és un programari desktop que permet, a partir de la realització de consultes sobre la base de dades de delimitació, extreure tota la informació necessària per a la generació automàtica del document de replantejament pròpiament dit.

Les consultes alfanumèriques es realitzen mitjançant Arc-SDE d'ESRI. Per a les consultes de tipus cartogràfic treballa mitjançant consultes WMS d'Open Gis Consortium (OGC).

El programari SIDM - generador documental crea automàticament el document final de replantejament, a partir de les dades de la base, en format PDF.

Un cop ja treballades el conjunt de noves eines i metodologies, aquestes es van aplicar al treball productiu. El conjunt d'aquestes van significar la millora en l'agilitat i l'automatització dels processos, la minimització d'errors i el grau del control de qualitat.


1.3 El procés de treball productiu.

Un replantejament engloba les fases següents:

  • anàlisi i interpretació de l'acta de reconeixement,
  • preparació de les dades de treball de camp: entrada, verificació i generació de la poligonal,
  • localització de les fites, obtenció de les coordenades de les monumentades, recull i entrada a la base de dades, amb treball de camp,
  • sobre les fites no trobades, determinació del punt on es localitzaven, obtenció de les coordenades, recull i entrada a la base de dades, amb treball de camp,
  • traçat de la línia de límit sobre el Mapa topogràfic de Catalunya 1:5.000 de l'ICC,
  • control de qualitat del procés,
  • redacció d'un report detallat, fita per fita, del mètode operatiu emprat per a la seva cerca i la manera com ha estat calculada en el cas de no haver estat localitzada,
  • generació i impressió dels documents que componen el replantejament.


Seguidament es concreten cadascuna d'aquestes fases.

 

1.3.1 Preparació de les dades

Previ a iniciar les observacions de camp, es fan les tasques següents:

  • anàlisi de l'acta o actes de reconeixement per tal de determinar quina és l'acta o actes avui vigents a partir de la lectura i anàlisi de la documentació,
  • entrada de la poligonal: procedir a l'entrada de les dades numèriques dels quaderns de camp, contingudes en l'arxiu digital que recull cada poligonal,
  • verificació de la poligonal: verificació de les dades numèriques dels quaderns de camp, resultants del punt anterior. Aquest procés assegura la consistència numèrica de les mateixes i evita problemes en el posterior treball de camp,
  • generació de la poligonal: a partir de l'arxiu numèric resultant en el procés anterior, es genera la poligonal topogràfica i es realitza una primera georeferenciació d'aquesta.


1.3.2 Localització de les fites i recull de les dades

A partir d'algun punt notable recollit a la poligonal, per exemple una cruïlla de camins, una cantonada d'una casa, etc., cal precisar la georeferenciació de la poligonal i navegar, amb l'ajut del GPS, fins al punt teòric on s'ha de localitzar la primera fita.

 43_1_7 

Il·lustració 1. Acta de reconeixement i quadern topogràfic realitzats per l'Instituto Geográfico y Estadístico.  


El radi de cerca, des de la posició teòrica donada per l'encaix fet de la poligonal topogràfica, és d'uns 20 metres. Si la fita no es troba en aquest radi, es fa una segona cerca en radi de 50 m.

Durant el temps d'aproximació i cerca de les fites i altres punts s'ha de salvar el track GPS per tal que en els posteriors treballs de camp es pugui verificar, amb precisió, el lloc de cerca.


1.3.3 Fites trobades

Per l'aixecament de les coordenades de les fites, així com dels punts singulars aixecats i d'altres punts notables, s'ha utilitzat GPS.

Per tal de donar coordenades a la fita:

  • en la posició de les fites, i altres punts considerats, s'ha de garantir com a mínim la precisió submètrica i, en la mesura del possible, utilitzar aparells i mètodes capaços de donar precisions centimètriques, corregint diferencialment les dades preses al camp i determinar la precisió final amb que s'havia pres cada punt,
  • les coordenades es donen en el punt central de la fita, determinat amb l'ajut d'una cinta mètrica,
  • l'alçada es mesura sobre la fita,
  • el període d'observació no ha de ser inferior a 10 minuts, el que significa la captura de 120 observacions (una observació cada 5"),
  • les coordenades de les fites (i altres punts) cal expressar-se en projecció UTM sobre sistema de referència ED50 i amb alçades ortomètriques,
  • per a les mesures realitzades amb GPS, el canvi de sistema de WGS84 a ED50 i el geoide a utilitzar són els vigents a l'ICC,
  • sempre cal seguir la metodologia de treball més adient per a cada cas, tenint en compte les precisions que s'han d'assolir.


Cada fita trobada o cada punt notable identificat ha de permetre tornar a ubicar amb precisió la poligonal topogràfica i continuar cercant les fites següents. En l'anàlisi previ de la poligonal cal situar "cercles de cerca" (funcionalitat pròpia de SIDM) en aquells punts susceptibles de trobar la fita a partir dels diversos encaixos o georeferenciacions de la poligonal topogràfica en aquella àrea.

Durant les observacions de camp cal atendre, de la forma més rigorosa possible, el recorregut de la línia de límit que es troba descrit a l'acta, de forma especial en les situacions següents: en determinats punts d'inflexió de la línia, abans de fer-ne el traçat gràfic, cal resoldre el corresponent tram de la poligonal i també s'han de capturar les dades d'alguns punts singulars de camp per tal de poder precisar el traçat de la línia descrit a l'acta.

El recull d'aquest conjunt de dades es realitza mitjançant l'aplicació SIDM instal·lat en ordinadors de camp (pentablets) amb ArcPad d'Esri (versió 7.1.1).


1.3.4 Fites no trobades

Quan la fita de terme no s'ha trobat en el radi de 50 m cal determinar-ne el motiu de la manera següent:

  • per a identificar possibles errors numèrics dels quaderns o possibles desajusts del primer encaix de la poligonal sobre el terreny, cal tornar a fer la verificació de la poligonal,
  • si hi ha errors, cal arranjar-los i tornar a realitzar la cerca de la fita. Si les dades esmentades es tornen a verificar com a correctes, cal considerar la fita com a desapareguda,
  • un cop la fita es dona per desapareguda, cal calcular la posició on es trobava, d'acord amb la documentació vigent: a partir de l'encaix de la poligonal topogràfica corresponent al sector de la fita, entre altres fites o punts notables que quedin representats en la poligonal i recollits també en els quaderns (per exemple, vèrtexs geodèsics i topogràfics, cantonades de cases, cruïlles de camins, etc.),
  • s'ha d'aixecar amb GPS (submètric) punts de control que mostrin la zona on s'ha realitzat la cerca (un mínim de dos). Sempre ha d'existir un punt de control a una distància màxima de 20 metres de la posició calculada de la fita, això verifica que la cerca s'ha realitzat en la zona correcta. D'aquests punts s'ha de fer un mínim de tres fotografies digitals, degudament codificades. Dels punts notables esmentats també cal fer fotografies digitals.
  • de cada un dels punts de control i notables s'ha realitzar un vídeo de 360 graus al voltant del mateix. La posició de la càmera ha de ser excèntrica, entre 5 i 8 metres del punt. El vídeo ha de començar i acabar al mateix punt.

 

43_1_8

Il·lustració 5. Càlcul d'una fita no trobada entre dues que sí han estat localitzades.

La coherència numèrica del tram de poligonal utilitzat (expressat en metres) es determina per la tolerància de tancament de la poligonal, que és de 10*√(K), on K és la llargada de la poligonal en quilòmetres. En determinats casos excepcionals, degudament justificats, es permet una tolerància màxima de 15*√(K).

En aquells casos en què, a causa d'errors numèrics de la poligonal no es pot tancar entre dos punts, la situació de la fita desapareguda es pot calcular per radiació des d'un sol punt. Aquest, però ha de ser un recurs últim.

Per al càlcul de la posició d'una fita avui no monumentada cal valorar quina és la metodologia que permet localitzar, amb més precisió, on es troba la fita, valorant totes les dades que disposem. En tot cas cal comprovar que la posició final donada és coherent amb la descripció de la fita que es detalla a l'acta. La dependència de les fites calculades a les dades dels quadern topogràfic, determina la precisió amb que som capaços de calcular-les.


1.3.5 Traçat de la línia de límit municipal

Un cop calculades les coordenades de les fites no trobades es traça gràficament la línia de límit. El traçat de la línia de límit es defineix sobre el Mapa topogràfic de Catalunya 1:5.000 de l'ICC, el traçat de la línia cal adequar-lo als requeriments geomètrics propis d'aquesta escala. En cas de necessitat, es pot complementar amb l'ortofotomapa de Catalunya 1:5.000, quan aquest sigui més actualitzat.

Amb l'objectiu que el traçat de la línia s'ajusti amb precisió amb la definida per la documentació vigent, cal fer el següent:

  • tenir en compte les descripcions de l'acta,
  • analitzar el traçat de la línia de límit dibuixat en els croquis dels quaderns de camp i en les antigues planimetries municipals, en aquells trams de la línia de límit que
  • anscorrien per cursos hidrogràfics, camins i carrerades desapareguts o modificats, partions, etc,
  • en determinats punts d'inflexió de la línia descrita a l'acta, s'han de resoldre el corresponents trams de la poligonal,
  • en els casos necessaris, s'han d'haver pres alguns punts de camp definitoris de la línia descrita a l'acta.

 

Pel al traçat de les línies de límit ha estat de notable ajut el vol fotogramètric anomenat "vol americà" de l'any 1956 on el territori català encara no havia patit les fortes transformacions geogràfiques de a partir dels anys 60. A partir de l'any 2009 es va treballar amb la versió ortorectificada d'aquest vol.


1.3.6 Controls de qualitat

Un cop recollides totes les dades i realitzats tots els càlculs, es realitzen els controls de qualitat.

Per una banda es revisava el conjunt del treball: la correspondència entre el traçat de la línia de terme traçada i la recollida a l'acta, que hi fossin a la fitxa de cada fita la totalitat de les dades corresponents, la coherència numèrica dels càlculs realitzats, etc.

Il·lustració 6. Treballs de control de qualitat o gabinet.  

43_1_9 
Per altra banda, es repetien les mesures GPS d'alguns punts, bé per dubtes en la precisió en que havien estat donats, bé per a controlar la bondat de les precisions generals del projecte.

En zones d'escassa consistència de les dades topogràfiques originals es realitzaven nous processos de cerca de les fites.

El control de qualitat dins el programari SIDM estava pensat fins a 4 nivells de validació. L'entrada al programari amb usuari i mot de pas, definia les possibilitats de cada un dels usuaris. Així doncs es definia un nivell d'usuari bàsic per a la realització dels treballs previs i el treball de camp. Un segon nivell per a la verificació dels treballs previs i de camp i el càlcul de les fites no trobades i la definició del traçat de la línia. Un tercer nivell de control dels processos de delimitació fins aquí treballats. Finalment, un quart nivell de control visual i cerca d'inconsistències del document del replantejament.

Durant els treballs de control de qualitat dels replantejaments ha quedat garantit que els treballs de realització i control dels replantejaments han estat definits per diferents usuaris, amb un nivell creixent de privilegis per a la validació del conjunt de les tasques i documents.


1.3.7 El document del replantejament

El document del replanteig topogràfic consta de:

  • descripció del mètode operatiu,
  • documentació: acta i quadern topogràfic històric,
  • llistat de coordenades del conjunt de les fites,
  • fitxes de cada una de les fites,
  • càlculs de ubicació de les fites no trobades, i
  • ortofotomapa 1:5.000: Conjunt dels fulls de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya on es representa el conjunt de la línia de límit.

    Il·lustració 7. Detall de l'ortofotomapa on s'observen algunes fites i el traçat de la línia de límit entre elles.

     43_1_10

2. Els lliuraments programats i les exclusions de línies. 

Aquest projecte finalment ha significat el replantejament del 67 % de les línies de límit municipal de Catalunya (1.892/2.822).

43_1_11

 

El lliurament dels replantejaments per anualitats, de l'ICC cap a la DGAL, s'han repartit de la següent forma:

 AnyReplantejaments lliurats 
 2006              160
 2007              417
 2008              406
 2009              389
 2010              402
 2011              118
 Total          1892

Mentre s'executaven els treballs del conveni, la DGAL ha procedit a l'exclusió d'algunes de les línies de límit (145) incloses originàriament en el redactat inicial del conveni. Per altra banda, ha calgut excloure alguns replantejaments (4) atès que s'ha constatat que algunes de les línies comptabilitzades inicialment en el conveni no tenien finalment veïnatge. Així, han estat excloses un total de 149 de les 2.041 línies originàriament previstes al conveni (7,3%).

El número d'exclusions per anualitats ha estat:

 AnyExclusions
 2005      0
 2006        5
 2007      28
 2008      29
 2009      51
 2010      36
 2011        0
 Total    149

Il·lustració 8. Gràfic de l'evolució anual
de línies previstes dins el conveni,
finalment treballades i excloses.
 
 43_1_12

Il·lustració 9. Línies treballades
al conveni (en verd) i línies que finalment
han estat excloses (en vermell).
 
 43_1_13

 

3. Les dades finals del projecte. Gràfics i mapes. 

 
43_1_14
43_1_15

Il·lustració 10. Estat i distribució de les fites.  

Il·lustració 11. Fites trobades versus no trobades.  

 43_1_16  43_1_17
 

Il·lustració 12. Distribució de les fites amb i sense fita auxiliar.

Il·lustració 13. Fites treballades versus aquelles que tenen fita auxiliar.

 

43_1_18  
43_1_19
 

Il·lustració 14. Precisions assolides en referència a les fites calculades.
Cas de Santa Margarida i els Monjos, extrapolable al conjunt dels treballs.

 

Il·lustració 15. Estat de les fites trobades.

 43_1_20 
43_1_21
 

Il·lustració 16. Nombre de fites per línia.

 

Il·lustració 17. Tipus de traçat dels trams de línia.

 

4. Consideració final.

L'acabament del conveni DGAP-ICC 2005-2011 ha estat motiu de satisfacció per la tasca realitzada però, alhora, ens recorda el camí que queda per recórrer. En aquest sentit, el novembre de 2010, es va signar un nou conveni entre ambdues institucions per al període 2010-2013, amb la finalitat de continuar les tasques que, en matèria de replantejaments, sistemes d'informació geogràfica, canvi de sistema de referència cartogràfic i consulta en línia, resten per fer.

En base a aquest nou conveni, l'ICC donarà suport tècnic al DGRI en: el replantejament de les línies de límit municipal excloses en l'anterior conveni; replantejament de les línies de límit municipal frontereres amb d'altres territoris de l'Estat espanyol; l'estructuració i la implementació d'un SIG amb tota la informació de la delimitació territorial; la creació del web del Mapa municipal de Catalunya; el canvi del sistema de referència d'ED50 a ETRS89; la transferència tecnològica a la DGAL per al desenvolupament de les seves competències en l'organització territorial, entre d'altres.


Comentaris externs

Envia el teu comentari