Autor/s: Guimet, J.
CS IDEC. Institut Cartogràfic de Catalunya
Títol: Cap a les infraestructures de recursos de geoinformació
Temātica: Infraestructura de Dades Espacials
Publicat a: Revista Catalana de Geografia
IV època / volum XVII / núm. 44 / febrer 2012
Font: II Jornadas Ibéricas de Infraestructuras de Datos Espaciales. Barcelona, novembre 2011
URL: http://www.rcg.cat/articles.php?id=213

CAP A LES INFRAESTRUCTURE DE RECURSOS DE GEOINFORMACIÓ

Jordi Guimet
Centre de Suport IDEC. Institut Cartogràfic de Catalunya
 



1. Introducció

Fins ara el procès seguit en el desenvolupament de la Infraestructura és el que s'ha anat aplicant arreu: a partir de la consideració de les utilitats potencials de compartir dades a través d'Internet s'han promogut iniciatives orientades a que els diversos proveïdors de geoinformació facilitessin l'accessibilitat de les seves dades tots els interessats, el que inclou l'inventari i catalogació dels recursos, eines per a publicitar-los i cercar-los així com eines per a utilitzar-los.

En aquest procès s'ha incidit fortament en aquest objectiu, confonent-lo amb la finalitat del mateix, que no és més que fer ús de la plataforma Interent per a connectar i fer utilitzables en estructura distribuïda els recursos d'informació existents en multiplicitat d'organismes públics i privats. El que vol dir que l'èmfasi s'ha situat, i encara està, en l'aprovisionament dels recursos, i no tant en la seva utilització, amb les mancances d'efectivitat que això comporta.

Es clar que previ a la utilització és la disponibilitatde la infraestructura, però, possiblement per manca de models de referència clars, la primera fase exhaureix, fins ara, les activitats dels centres impulsors de les IDE, que s'han vingut preocupant de dotar-es de fonts de dades, catalegs, visualitzadors, etc., però d'alguna manera descuidant o deixant de banda els efectes d'aquesta disponibilitat, els seus beneficis obtenibles en la plena utilització dels recursos.

Cal una aposta decidida i estratègica ara per a fer possible aquest nivell de complitud en la utilització dels recursos.


2. Evolució i situació actual de la IDEC

Els gràfics següents expressen l'evolució de diversos actius de la IDEC [1]:

44_art2_imatge_1 44_art2_imatge_2 

Figura 1.- Gràfic d'evolució nº total de metadades de datos.

 Figura 2.- Gràfic d’evolució de metadades de serveis.

 

 44_art2_imatge_344_art2_imatge_4 
 

 Figura 3.- Gràfic d'evolució del nombre de proveïodors de metadades de serveis.

 

 Figura 4.- Gràfic d'evolució del nombre de proveïodors de metadades de dades.

 

44_art2_imatge_5

 Figura 5.- Gràfic d'evolució del nombre de geoserveis.

Arribats a finals del 2010, amb els actius i els resultats que s'han anat exposant i havent reflexionant durant aquest any sobre l'estratègia a seguir pels propers anys respecte al desenvolupament de la infraestructura i especialment a la seva utilització, es conclouen les següents reflexions.


3. Diagnosi de la situación actual

a)
Hem arribat a la maduresa. Tenim una massa crítica, com ho indica el fet de que l' interès dels proveïdors ha augmentat:
a. Volen aparèixer en el Catàleg de Metadades
b. S'interessen per l'actualització de les seves metadades
c. Tenen interès en millorar la qualitat de les seves metadades i els seus serveis
Tenim una bona base per a pensar en el futur, allargar el cicle de vida mitjançant la innovació, que implica processos d'adaptació a un entorn més exigent i canviant.

b) Es disposa d'uns importants recursos de geoinformació, distribuits en la xarxa

c) Aquests recursos son encara poc utilitzats i poc coneguts, al menys respecte al que es podria considerar com a nivell adequat

d) Es necessari desplaçar l'èmfasi sobre els recursos cap a una orientació als usos finalistes dels mateixos

e) Com afirmen alguns experts [2], cal considerar la Web com una plataforma i implementar una xarxa de serveis distribuits interoperables, com si es tractés d'un magatzem on la gent posa i comparteix o ven aplicacions, i on l'usuari pugui obtenir aquestes aplicacions, a més de les dades, i utilitzar-les immediatament. No es tracta doncs de proveir dades solament, sinó proveir serveis i aplicacions amb aquestes dades, creant un entorn que pugui ser fàcilment i dinàmicament programat per a suportar aplicacions. Evidentment, orientat a professionals i empreses SIG, que seran els encarregats de traduïr i adaptar els recursos, per a generar aplicacions d'usuari final. No es descarta, però, que algunes de les funcionalitats de la plataforma pugui ser utilitzada directament pels usuaris finals.
El rol de les IDE està canviant [3], han de convertir-se en plataformes per donar suport a l'encadenament de serveis entre les organitzacions participants, unint serveis i informació entre organitzacions i jurisdiccions. Aquesta plataforma ha de fer disponibles eines, aplicacions i informacions. I cal tenir en compte que cada vegada és meu freqüent que els usuaris d'una IDE no siguin professionals sino usuaris finals als que, en alguns casos, seria convenient facilitar algun tipus de coneixement específic per a que puguin extreure'n més utilitats dels recursos existents.

En definitiva, cal oferir dades juntament amb serveis i aplicacions que les facin immediatament i fàcilment utilitzables pels usuaris.


4. El procés de canvi: de l'acumulació de recursos a la seva utilització

Diversos autors i estudiosos del novedós tema de les IDE han aportat els seus punts de vista i consideracions sobre l'evolució de les IDE, essencialment considerant-les com entorn fonamentalment assimilat a les TIC, i subjecte, per tant, a un cicle de vida similar al que presenten les TIC a les organitzacions. Amb això han elaborat un discurs en el que es defineix diverses fases o estadis de desenvolupament: iniciativa solitaria, intercanvi i estandardització, intermig i xarxa. El nivel de col·laboració en aquest model es progressiu, sent la fase de "xarxa" quan es dòna la participació activa i col·laboració entre participants. També s'ha fet moltes referències a la construcción de les IDE seguint models "top-bottom" i "bottom - top", essent més freqüents els primers i el models hybrids. I és pales que el model top-down porta implícita una visió jerárquica que amb tota seguretat no recull actualment les aspiracions dels potencials beneficiaris de les infraestructures en el seu sentit més ampli i li merma les capacitats d'innovació i expansió que d'altra manera es podría aconseguir, al trobar en la mera acumulació de dades la justificació de la seva finalitat. I és clar que, com a infrastructura, aquesta disponibilitat de dades és condició necessària, però no suficient per a garantir-ne una utilització massiva, económica i eficaç dels recursos i les inversions que els han fet possibles. [4]

Es evident, tot i que s'esmenta molt poc per part dels experts, que una IDE requereix o comporta implícitament la participación de molts agents, que serán inicialment els que conformaran els diversos nusos de la xarxa en què consisteix una IDE, a la que s'aniran afegint progressivament nous participants. I per tant és fa difícil asimilar o projectar models aplicats al desenvolupament i cicle de vida de projectes tradicionals TIC, en qué el lideratge i la participación son únics, els de l'organisme que el duu a terme, a la construcción, desenvolupament i utilització de les IDE's. Per definició una IDE implica participació, diversitat, multiplicitat, xarxa... I per tant no s'hauria de qualificar com a IDE els estadis inicials qualificats com a "iniciativa solitària", puig no es fins que convergeixen varies iniciatives i acorden de participar en una xarxa comuna que no apareix pròpiament una IDE.

Per altra banda també ès pot afirmar que pràcticament totes les iniciatives IDE han sorgit en la propia administración pública o amb el seu suport. El que ha donat lloc a que moltes IDE's, endegades pels poders públics, aplicant un model "top-down", hagin quedat com a projectes o iniciatives molt limitades a uns quants organismes públics. El model IDEC partí del suport públic però decididament obert a totes les administracions, entitats públics i privades, universitats, empreses i els mateixos ciutadans. Probablement per aquesta raò d'origen presenta unes particularitats en quant a nombre de participants i actius de geoinformació accessibles dificils de trobar en altres IDE's, situació que li permet afrontar ara un repte important, donant resposta a les demandes, actuals i futures, dels usuaris, amb una oferta més que notable de dades, serveis i, en el futur i d'acord amb el que s'assenyala en el present document, aplicacions.

Aquests reflexions, més les que ja s'han presentat en anterior apartat, ens porten a la ratificació del canvi necessari per a la IDEC, entrant en una fase clarament orientada a potenciar la utilització massiva dels recursos que ha generat.


5. Els orígens. Història de l'evolució cap a la Plataforma de Recursos de Geoinformació

Té l'origen en la IDE temàtica Local, amb la intenció de dotar els ens locals amb unes eines fàcils d'utilitzar, intuitives, interessants i participatives (per exemple, per a creació d'informació pròpia) i personalitzables (els serveis s'ofereixen com a « marca blanca »), adaptables al seu respectiu entorn corporatiu, i orientats a donar servei tant a les estructures administratives locals com als ciutadans que acceideixen a les webs municipals
.

Poc a poc altre entitats van interessar-se en les aplicacions i en les solucions que s'anaven oferint, el que va incrementar la demanda i diversitat de les mateixes. Així es complementà les aplicacions amb una funcionalitat de tematizació de dades, es dissenyaren nous visualitzadors més en la línia actual, oferint-se varies bases de referència (fondos cartogràfics) i altres mesures de millora del comportament dels serveis.

El nombre creixent d'usuaris i el d'aplicacions va obligar a crear un Centre de Recursos, amb un entorn d'administració, BdDades, etc., el que anà conformant el que venim a anomenar actualment com a Plataforma de Recursos. Actualment s'està treballant en altres incorporacions, com ara eines per a la creació de Atlas temàtics, tracking de vehicles, així com ampliació de les utilitats dels visualitzadors amb la representació 3D, routing i altres.

Què és la Plataforma de Recursos:
La PRG és un entorn web d'aplicacions, on, amb totals garanties de seguretat les administracions públiques podrán:
- Accedir a totes les dades geogràfiques i metadades disponibles a la xarxa IDEC
- Disposar d'eines simples i intuïtives per a la creació i personalització d'aplicacions
- Aprofitar aplicacions i serveis preparades per a ser adaptades a les necessitats de l'usuari

Components:
- Una base cartogràfica de referència (ortofotos, topogràfic, rondaire, toponímia..), distribuïda i accessible en Internet a través de WMS estàndard.
- Metadades per a descobrir dades i serveis
- Cartografia i geoinformación temática
- Aplicacions i serveis transversals, reusables i compartibles (p.e. per a editar, personalitzar recursos, actualitzar BdDatos distribuïdes, guardar informació)

L'estratègia, en aquesta línia, ha de ser la d'anar creixent en nombre d'aplicacions que es poden trobar en la Plataforma i en la simplificació dels processos de personalització als diferents entorns d'usuari.

Plataforma de Governança: projectes cooperatius
Pot ser una plataforma de govern (en l'ambit de la gestió del territori) on es trobessin, fonamentalment, les diverses administracions i els seus diversos nivells competencials, axí com les universitats, les empreses i, perquè no, els ciutadans. Interaccionant tots ells, ja que tots poden afegir valor públic.


6. Noves estratègies

Es basaran en uns quants punts de referència :
• De l'acumulació de recursos a la seva difusió i utilització.
• La Plataforma de Recursos de Geoinformación, com a origen i motor del canvi, millorant accessibilitat, el nombre d'aplicacions, integració de nous recursos (Sensors, imatges), amb vocació de plataforma de governança.
• Noves IDE's temàtiques i nous Geoportals (WebSensors, imatges, fotos aèries, geología, cartografia oficial, entre d'altres).
• Integració de nous recursos de Crowdsourcing i Tecnologies participatives.
• Nous tipus de recursos: models de dades, estils...
Del concepte de Plataforma al concepte d'Infrastructura.

En definitiva, ampliant el concepte, utilitats i àmbit de la Plataforma, dirigir-nos cap al concepte més ampli d'Infrastructra, introduint noves missions, visions, objectius, activitats....evitant el creixement pla o el col·lapse, a través de la innovació.

Infrastructura de Recursos de Geoinformació:
Dades, Serveis, Aplicacions, Imatges, Dades de Sensors, Plataformes col·laboratives, models, fotos...


Referencias
[1] Memòries 2002-2010 CS IDEC.
[2] Jack Dangermond (2010), Revista GEOInformatics, Entrevista, Febrer 2010.
[3] Abbas Rajabifard (2008).
[4] Kok, B., and van Loenen,B., 2005, How to assess the success of National Spatial Data Infrastructures? in: Computers, Environment and Urban p.700, 702, 703, 704,709.


Comentaris externs

Envia el teu comentari