Revista Catalana de Geografia

Qualitat de la informació geogràfica

Barrot, D., Escriu, J. — Tue, 20 Oct 2009 00:00:00 +0200

QUALITAT DE LA INFORMACIÓ GEOGRÀFICA

Dolors Barrot i Jordi Escriu
Institut Cartogràfic de Catalunya

Introducció

La qualitat de la informació geogràfica (IG), com la de qualsevol altre producte o servei, indica el grau en que llurs característiques el fan adequat per a un ús concret. Així doncs, la qualitat és una funció que depèn tan del producte com de l'ús previst (per part del productor) o de l'ús que se'n vulgui fer (per part del client).

Aquesta reflexió que sembla tant òbvia no sempre és ben entesa dins les organitzacions productives, que poden tenir una concepció aïllada del que és qualitat, sense tenir en compte la percepció que els clients tenen respecte els seus productes.

Així doncs ens trobem amb dues visions diferents sobre el concepte de qualitat, ja sigui entès segons el punt de vista del productor o el del client:

•

Qualitat per el productor
Tot procés productiu és dissenyat en funció d'una sèrie de requisits predeterminats, que van lligats als casos d'ús que s'han previst per el producte i que no necessàriament s'han de correspondre amb els que té el client.
Atenent a aquests condicionants l'activitat de la organització s'enfoca des d'un punt de vista merament industrial, estructurada en un encadenament de processos ben definit on es controla la qualitat tècnica del producte conforme als requisits identificats, segons s'estableix a les especificacions del producte.
Aquesta visió és equivalent a la definició de qualitat formulada per Crosby, que entén aquesta propietat com el grau en que es compleixen les especificacions del producte.

•

Qualitat per el client o usuari
Els client i usuaris d'un producte valoren la qualitat d'un producte segons aquest resolgui en major o menor grau les seves necessitats.
Val a dir que per un mateix producte poden existir vàries tipologies d'usuaris, cadascuna d'elles amb unes necessites específiques que poden ser diferents les unes de les altres, aspecte que pot complicar ajustar el producte per a cada una d'elles.
D'altra banda, no és infreqüent trobar-nos amb que un producte es fa servir inadequadament (per desconeixement o desinformació de l'usuari) o s'utilitza per a usos no previstos a les seves especificacions (ja sigui per voluntat de l'usuari o per mancança d'aquestes últimes).
Aquesta visió s'ajusta més a la definició de qualitat formulada per Juran, que es correspondria amb el grau en que el producte s'adequa a un ús específic.

Aquestes dues visions són vàlides en el seu propi entorn, però no consideren els interessos de l'altra part i són parcials si considerem el mercat de forma global, com un punt de trobada entre l'oferta i la demanada. Atenent a aquesta nova perspectiva, el concepte de qualitat té en compte les dues aproximacions anteriors i s'enriqueix substancialment, resultant en una visió molt més realista, que no deixa de ser propera a ambdues parts.

Els productors que volen enfocar la seva organització cap a aquest concepte global de qualitat, han d'entendre el seu procés productiu com un sistema obert que, apart de tenir cura de la qualitat del producte des d'un punt de vista industrial, ha de tenir presents les necessitats i expectatives del client - sovint canviants - i avaluar la seva satisfacció de forma periòdica per detectar possibles desviacions i proposar millores.

D'aquesta filosofia sorgeix el concepte de gestió de la qualitat i de l'assegurament de la qualitat, que esdevenen tasques clau per a aconseguir la millora contínua del producte i l'augment de la satisfacció dels clients i usuaris.

Un cop establerts aquest conceptes de referència, cal fer esment dels tres aspectes o principis bàsics per a assegurar la qualitat:

•	Documentació La descripció tant de les característiques del procés productiu com de les propietats finals del producte és fonamental de cara a que l'usuari valori la seva idoneïtat final a un ús específic, acceptant-lo o rebutjant-lo segons les seves necessitats. Aquest aspecte es vital per garantir l'adequació d'un conjunt de dades geogràfiques a les finalitats previstes i quedaria reflectit en l'existència de especificacions de producte i procés, així com de les seves metadades associades, conforme als estàndards vigents (normes ISO 19100).
•	Control Dins l'entorn productiu s'ha de controlar de prop la cadena de processos a executar, proporcionant els mecanismes necessaris per valorar la seva bondat en termes d'eficàcia i eficiència, a més de mesurar la qualitat del producte al llarg de la cadena, com a eina indispensable per assegurar la traçabilitat del producte, indagar les causes de sortida de productes defectuosos i minorar la seva freqüència d'aparició. Exemples d'aquest control són els controls de consistència (lògica, topològica, etc.) lligats als procés d'edició d'una base topogràfica digital, junt amb la generació i manteniment dels registres que deixen constància de la seva aplicació i resultats.
•	Gestió Els sistemes de gestió de la qualitat van un pas més enllà del control de qualitat, incorporant a l'activitat de l'empresa mecanismes per detectar la satisfacció del client, extreure'n conclusions i emprendre accions per adaptar-se i apropar-se més a les expectatives del client. Aquest sistemes es lliguen al compromís de les organitzacions envers la millora contínua, tant del procés de producció com del propi producte, per augmentar la satisfacció del client. Bon exemple d'aquest tipus de sistemes són aquells basats en les normes ISO 9000 de qualitat, força extensos dins àmbits industrials més comuns, però també aplicats als fluxos de producció d'IG d'agències cartogràfiques arreu el món (http://www.eurogeographics.org/sites/default/files/handbook_V1.pdf).

Al llarg d'aquest article es descriuen els tres principis bàsics esmentats atenent a tres perspectives diferents: producte, procés i sistema.

Documentació

En el sentit més ampli del terme, per avaluar la "qualitat" de la IG caldrà disposar de la descripció tècnica del producte de manera que clients i usuaris puguin conèixer el producte, les seves característiques i les seves mancances a fi efecte d'evitar-ne un mal ús.

Habitualment, l'assegurament de la qualitat d'un producte, i la IG no n'és una excepció, es basa en "la qualitat" del procés d'elaboració. D'aquesta manera no cal verificar que cada dada geogràfica compleix les prescripcions tècniques de la IG; s'assumeix que si es treballa de determinada manera només cal avaluar una part de la IG. Per això, a més de la descripció tècnica del producte final cal disposar de la descripció del procés d'elaboració.

Finalment per assegurar el grau d'adequació del producte a un ús determinat caldrà anotar totes aquelles particularitats, incidències o no conformitats detectades al llarg del procés d'elaboració.

Producte

La documentació lligada al producte o servei recomanada per estàndards internacionals sobre IG inclou:

•	Especificacions tècniques del producte segons ISO 19131 Han de contenir una descripció informal que permeti una millor comprensió del document, l'àmbit de les especificacions, informació que permeti identificar el producte (extensió geogràfica, temàtica, títol), descripció del contingut i l'estructura (catàleg de fenòmens - diccionari i esquema d'aplicació / cobertura); informació sobre el sistema de referència; elements de qualitat; informació sobre les metadades i informació sobre el lliurament del producte. Podeu trobar exemples d'especificacions tècniques a les adreces següents: http://www.icc.cat/web/content/ca/prof/cartografia/cartografia_espec_tecniques_pro.html, http://www.csg-cnc.es/web/cnccontent/bta.html, http://inspire.jrc.ec.europa.eu/index.cfm/pageid/2,
•	Metadades segons ISO 19115 per als conjunts de dades Informació associada a un conjunt de dades concret que reflecteix com és realment el producte de manera que en permeti almenys la localització, determinar-ne l'adequació a un ús, aporti informació per accedir-hi). Podeu trobar exemples de metadades als següents catàlegs: http://delta.icc.cat/SDIExplorer/cercaCataleg.jsp?language=ca&clau=idec&cerca=dades& http://andaluciajunta.es/IDEAndalucia/catalogoIdea.jsp?language=es&
•	Informació sobre els Serveis segons ISO 19119 L'estàndard dicta com crear especificacions de serveis i proporciona guies per a la selecció i especificació dels serveis geogràfics. Les següents adreces són una mostra de serveis i/o catàlegs de serveis http://www.idee.es/IDEE-ServicesSearch/ServicesSearch.html?locale=es http://www.idee.es/show.do?to=pideep_pidee.ES http://www.inspire-geoportal.eu/index.cfm

L'avaluació de la qualitat del producte denotarà el grau de compliment dels requisits inclosos a les especificacions evitant un ús indegut del producte. Per exemple, a la Fig.1 la descripció gràfica i detallada de la línea de façana n'evita una interpretació errònia.

La línia de color groc és la façana que s'obté
de restitució i la fúcsia és la que s'obté
en la fase d'edició, després d'incorporar
les dades de revisió de camp.

Fig.1: Detall del diccionari de cartografia topogràfica 3D 1:1000

Procés

Circumscriure la percepció de la qualitat al compliment dels requisits només permet detectar i corregir els errors o no conformitats relatives al producte. Una bona política és ampliar l'àmbit d'avaluació de la qualitat al procés de manera que s'asseguri no només el producte sinó també el procés de fabricació.

La documentació per descriure el procés d'elaboració va des d'un manual de processos general fins a manuals d'operació específics passant per una àmplia gama de documents de manera que quedi recollit el mètode de treball i el material de suport per a un correcte desenvolupament del procés. Podeu trobar exemples d'especificacions tècniques a l'adreça següent:
http://www.icc.cat/web/content/ca/prof/cartografia/cartografia_espec_tecniques_pro.html

Fig.2: Detall del procés de producció d'una base topogràfica

L'avaluació de la qualitat del procés consistirà en verificar que s'han seguit els procediments establerts.

Sistema

Tal com s'ha esmentat anteriorment assegurar que un producte o servei és conforme a unes especificacions i que s'ha elaborat d'acord amb els procediments establerts no significa que usuaris i clients tinguin la mateixa percepció de la seva qualitat. És a dir, és possible que el producte o servei no satisfaci les necessitats de consumidor; per evitar aquestes situacions cal incorporar al procés el punt de vista del client (ja sigui intern o extern a l'organització) configurant un sistema de gestió de la qualitat més enllà del que és pròpiament el procés de fabricació. La norma ISO 9000 proposa un model de sistema de gestió de la qualitat basat en processos.

A la documentació esmentada anteriorment s'hi ha d'afegir la política i objectius de qualitat, un manual de qualitat de l'organització i els registres (documents on es deixa constància de l'execució dels processos i els seus resultats) i procediments requerits pel sistema adoptat.

Control

La informació incorporada als diferents tipus de documents defineixen l'àmbit d'avaluació. Assegurar la qualitat des de cadascun dels aspectes esmentats significa tenir controlat el producte el procés o el servei.

Producte

El control del producte radica en verificar el compliment dels requisits descrits a les especificacions. Per constatar el grau de compliment de les especificacions cal fixar per a cada requisit:
• Mètode d'avaluació: procediment, equip de mesura
• Pla de mostreig: mida de la mostra, criteris de selecció
• Indicador, mesura i nivell d'acceptació

En el cas de la IG, les normes ISO19113, ISO19114 i ISO19138 estableixen els criteris per descriure la qualitat de la IG, el marc de treball per avaluar i informar a través de les metadades o d'un informe de qualitat i proporcionen una col•lecció d'indicadors i mesures per a cadascun dels criteris definits.

La organització d'agències cartogràfiques i cadastrals europees ha elaborat una guia per a la implementació d'aquests estàndards que es pot trobar a http://www.eurogeographics.org/documents/Guidelines_ISO19100_Quality.pdf

Element	Sub-element	Mètode	Mesura	Nivell d'acceptació¹
Completesa	Comissió	Inspecció sobre el terreny d'una mostra aleatòria d'unitats	Número d'elements en excés	Valor de la mesura inferior al 2,5% d'elements de la mostra
Consistència lògica	Consistència de domini	Inspecció del 100%	Número d'elements amb codis o valors d'atributs no previstos	0
Exactitud posicional	Exactitud posicional absoluta	Selecció d'una mostra de punts identificables al conjunt de dades i al territori i determinar la variació de coordenades	Error mitjà quadràtic per component	1 m per component

Taula 1: Indicadors de qualitat aplicables a la IG segons la família de normes ISO19100

Procés

El control del procés de fabricació rau en comprovar que manuals, guies i procediments documentats es segueixen correctament, i en confirmar que les incidències o anomalies detectades es resolen seguint els protocols establerts.

Com en el cas anterior es defineixen una sèrie d'indicadors que es mesuren periòdicament per descobrir qualsevol irregularitat el més aviat possible.

Etapes	Indicador	Mesura	Valors de referència²
Restitució	Índex restitució Test restitució No conformitats	# ha restituïdes /setmana # errors acceptats # reclamacions (clients interns o externs)	320 ha/setmana 0 del tipus 1
Edició	Índex edició Test edició No conformitats	# fulls editades /setmana # errors acceptats # reclamacions (clients interns o externs)	15 fulls/setmana 0 del tipus 1, 2 i 5
Toponímia	Índex toponímia No conformitats	# fulls pendents # reclamacions (clients interns o externs)
Distribució	Índex distribució No conformitats	# fulls acabats /setmana # fulls distribuïts / trimestre # reclamacions (clients interns o externs)	10 fulls/setmana 90 fulls/trimestre

Taula 2: Exemple de mesures pel control del procés

Els indicadors s'han de definir de manera que permetin la detecció de desviacions dels procés d'elaboració establert.

Sistema

El control del sistema consisteix en el seguiment periòdic i sistemàtic dels processos inclosos en el sistema, dels recursos disponibles i dels objectius i accions preventives o correctives a través d'auditories.

Un aspecte clau en el control del sistema i que el diferencia dels controls anteriors és la voluntat de recollir indicadors que també evidenciïn la "insatisfacció" del client o les expectatives no satisfetes d'acord amb la política de qualitat i els objectius de qualitat de l'empresa.

Procés	Indicador	Mesura
Formació	Satisfacció Dedicació Compliment	Mitjana enquestes Hores / treballador % cursos / pla
Infraestructura	Eficàcia Eficiència	% Peticions de servei resoltes /mes Mitjana de temps de resolució
Producció	Índex distribució No conformitats	# fulls distribuïts / trimestre # rebuigs # reclamacions
Satisfacció client	Percepció	Mitjana enquestes # queixes, suggeriments
Accions	Activitat Eficàcia	# accions obertes / any # accions tancades satisfactòriament

Taula 3: Exemple de mesures pel control del sistema

Gestió

El primer pas per assegurar la qualitat de la IG és conèixer els seus trets característics, què s'ha de fer per obtenir la IG i els objectius a aconseguir. Tota aquesta informació delimita els testos, inspeccions, revisions etc. per verificar la conformitat de la IG, el compliment dels procediments i l'assoliment dels objectius.

La gestió dels resultats dels controls del producte n'evita la seva distribució si es considera que els errors són inacceptables o permet informar a l'usuari o client de la qualitat de la IG que es distribueix en els elements de qualitat de les metadades, tal com es recomana als estàndards europeus i internacionals sobre informació geogràfica esmentats anteriorment.

L'anàlisi dels resultats dels controls del procés, a més d'evitar la distribució de productes defectuosos, permeten actuar en el punt de la cadena en què es detecta l'anomalia i també possibiliten la detecció dels punts crítics i deduir-ne l'impacte en la producció mitjançant l'aplicació d'accions correctives, tot amb una gestió adient dels recursos disponibles.

A continuació es fa esment de les bases d'un sistema de gestió de qualitat basat en ISO 9000, que com en altres processos productius també és aplicable al camp de producció d'IG:

•

Cicle de la millora contínua i orientació al client
El diagrama de millora contínua o de Deming (inclòs a la Fig.3) consisteix en un cicle tancat, l'objectiu del qual no és altre que el de detectar els problemes i mancances existents, així com els aspectes millorables d'una determinada activitat, proposar canvis coherents per corregir-los, millorar en base a successives iteracions del cicle.

Fig.3: Cicle de millora contínua

La planificació de l'activitat a realitzar en una organització ha de ser planificada per l'equip directiu abans d'executar el processos productius, en base als processos i metodologies de treball establerts, assegurant la formació del personal i les seves habilitats, així com una assignació de recursos adequada, tot perseguint uns objectius mesurables i predefinits.
Al llarg de l'execució de les tasques productives s'han d'efectuar els controls pertinents, que permetin valorar posteriorment tan la qualitat del producte com la eficàcia i eficiència dels processos. Aquests controls impliquen que a l'organització s'ha de fomentar un clima positiu respecte la introducció de canvis i millores, així com una la voluntat del personal en la realització de controls i mesures, que freqüentment provoquen certes reticències.
L'anàlisi i valoració dels resultats obtinguts ha de servir per detectar problemes existents o possibles elements millorables. Les conclusions derivades d'aquesta anàlisi dicten quins canvis resulta adient implantar en els processos de l'organització per produir les millores o correccions esperades, que s'han de planificar juntament amb els objectius estratègics per començar de nou amb l'activitat productiva.
Aquesta filosofia de canvi justificat i iteratiu és la base dels sistemes de gestió de la qualitat basats en les normes ISO 9000, que es complementa amb una clara orientació al client, de forma que sempre es tinguin presents els seus requisits sobre el producte o servei, i la seva percepció.
Com s'ha avançat a la introducció, la detecció del grau de satisfacció del client sobre el producte, el servei ofert i, en general, sobre l'activitat de la empresa, resulta clau a l'hora d'implantar un sistema de gestió i donar un pas més respecte al controls de qualitat clàssics.
Les dades obtingudes d'aquestes anàlisis formen part de les activitats de verificació proposades per Deming i són fonamentals per analitzar el posicionament, proposar canvis en el flux productiu i millores del producte, així com per influenciar la planificació estratègica de l'organització.
D'altra banda, aquest enfocament al client és una manera d'entendre l'activitat productiva de l'empresa en un context de mercat, on és important fidelitzar al client, complir les seves expectatives i, dins el possible, anticipar-se a les seves necessitats (per exemple: lliurament de fitxers d'una base topogràfica en formats GIS d'ús generalitzat, disposar de cartografia contínua, possibilitat d'escollir l'extensió geogràfica d'un full).

•

Estructuració de l'activitat en processos
Una de les formes més utilitzades de sintetitzar la complexa activitat diària de l'empresa consisteix en desgranar-la en un conjunt de processos individuals però relacionats entre si, que permetin fer el seguiment i la gestió de forma més propera i senzilla. Aquesta aproximació és un dels pilars de les normes ISO 9000.
Per cada procés del sistema s'especifica clarament el seu funcionament, que transforma una sèrie elements d'entrada (matèries primeres, informació, etc.) en una sèrie de elements de sortida o productes, que són el resultat de l'activitat lligada al procés. Concretament, es descriu el procés, el seu objectiu i mètode d'execució, els recursos humans i materials necessaris, així com la sèrie de controls, normes i requisits aplicables. Aquests aspectes es poden resumir gràficament en un diagrama de flux.
L'estructuració en processos permet un control individualitzat i integrat dels processos, les mesures i recursos corresponents dins la globalitat del sistema implantat a l'organització.
Els canvis aplicats al llarg de les iteracions del cicle de millora suposen una re-enginyeria permanent del processos implicats.

•

Documentació del sistema
El funcionament d'un sistema de gestió de la qualitat obliga a mantenir un volum considerable de documentació de tipus general, que ja s'ha resumit dins el principi bàsic sobre Documentació, des de la visió d'un sistema.

En resum, la gestió de la qualitat amb un sistema d'aquestes característiques planteja una sèrie de requisits i esforç addicional que cal tenir en compte, i que van lligats als diferents punts del cicle de Deming: responsabilitats de la direcció, gestió dels recursos, realització del producte, mesura, anàlisi i millora, etc.

Com a recompensa a aquest esforç extra les organitzacions obtenen un certificat que acredita la seva gestió de la qualitat seguint les premisses mencionades, el qual, a banda dels aspectes positius i millores que genera, constitueix una garantia per el client i un factor diferencial respecte la competència.

Notes

1. Els valors dels nivells d'acceptació depenen del producte: resolució, ús previst.
2. Els valors de referència depenen del producte, del procés i dels recursos.

Mapa topogràfic de Catalunya 1:50 000

Camps, E., Ticó, I. — Thu, 29 Oct 2009 00:00:00 +0100

MAPA TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA 1:50 000

Enric Camps i Isabel Ticó
Institut Cartogràfic de Catalunya

Introducció

Identificar els llocs, situar-se, orientar-se, prendre direccions, mesurar, analitzar... són accions que la humanitat, des dels seus orígens, ha tingut la necessitat de representar, d'acord amb les eines i les tècniques de cada moment. En general, aquestes accions les associem a l'ús d'un mapa. Per carrers, carreteres, camins, senders, trobem qui mou els ulls del paper a l'espai que els envolta i viceversa, per tal d'identificar punts que els orienti i situï per a reprendre la marxa. A oficines tècniques, Administració, estudiosos i científics planifiquen, estudien, analitzen i representen o plasmen els seus objectius. Nombroses variables sobre un territori que es mostra sintetitzat i reduït a una escala concreta. Un mapa.

Des d'antic els mapes són la via de comunicació entre les persones per a transmetre informació sobre el seu espai terrestre, marítim o celeste. L'evolució tecnològica i la multiplicació d'usos d'aquest espai han portat a la diversificació dels tipus de mapes, en continguts, en escales, en suports... Els mapes científics, els de planificació o els turístics són, en bona mesura, per a necessitats modernes. En canvi, les cartes nàutiques medievals i els actuals navegadors amb receptors de GPS tenen un objectiu comú: arribar a bon port. Però actualment, amb les noves tecnologies, arribar a l'objectiu és possible amb només seguir un track, una seqüència de coordenades.

En aquest context situem l'aparició i difusió de l'MTC50. Un espai, Catalunya, un propòsit, la representació acurada del territori, per se i com a infraestructura de país, i una escala, l'òptima per a la representació unitària d'unes realitats territorials, socials i administratives: les comarques.

Què és l'MTC50?

El Mapa topogràfic de Catalunya 1:50 000 (MTC50) va néixer amb la finalitat de respondre a dues necessitats de la societat catalana respecte el seu territori:

La tècnica: Disposició d'una cartografia actualitzada i homogènia per a tot Catalunya, i amb els estàndards de mètrica propis de l'escala, en altimetria i planimetria, i adequats a allò que és, de fet, una infraestructura de país, per a la seva explotació com a base de referència per a altra cartografia, estudis, etc., és a dir, on poder georeferenciar amb precisió una gran diversitat de variables i continguts. L'escala 1:50 000 és l'eina bàsica per al coneixement, la planificació i la gestió territorials.
La divulgativa: Disposició d'un document gràfic que representi el territori i, per tant, sigui una eina d'accés a la realitat geogràfica on es desenvolupen la vida i les activitats d'aquesta societat.

El mapa topogràfic es posa així a l'abast del públic amb dues presentacions diferenciades: d'una banda, la publicació del Mapa comarcal de Catalunya 1:50 000 (MCC50), sèrie cartogràfica de 41 fulls, 1 per comarca; de l'altra, un mapa topogràfic digital amb continuïtat territorial de tot Catalunya, preparat per a poder ser explotat per a generar altres productes i serveis del mateix ICC i per part d'altres organismes oficials, gestors, equips científics i tècnics.

L'objectiu i orientació d'aquesta cartografia és diversa; però, sens dubte, les característiques que es deriven del factor escala de representació han fet que sigui l'adequada per a l'organització, la gestió i la planificació del territori. L'escala 1:50 000 és la més gran que permet vincular fàcilment un territori amb la seva representació cartogràfica, visualitzant un àmbit territorial significatiu; per aquesta raó, ja des de mitjan segle XIX, molts països europeus l'han considerat com l'escala "nacional" per excel·lència i és l'emprada per la majoria de les respectives institucions cartogràfiques per tal de fer el primer recobriment detallat de llurs territoris.

El mapa comarcal 1:50 000 (MTC50)

La publicació del MTCC50 és el mapa oficial per a cada comarca, que pel seu disseny i concepció esdevé també divulgatiu. L'MTC50: és una sèrie cartogràfica de 41 fulls de mides variables, en funció de la dimensió i la forma de cada comarca. Cada full representa la comarca corresponent i les terres veïnes compreses dins el tall cartogràfic. Aquest tall comporta un important solapament de la informació entre fulls. El primer full de la sèrie es publicà l'any 1990 i enguany s'inicia la publicació de la versió 5 del mapa.

L'elecció de la comarca com a unitat de publicació respon a allò abans esmentat: d'una banda la necessitat tècnica, ja que la comarca és una entitat de la divisió territorial de Catalunya i, per tant, sobre la qual es duen a terme tasques d'anàlisi, de gestió i de planificació. D'altra banda, la divulgativa, atès que la comarca és una entitat territorial prou coneguda i d'unes dimensions perceptibles que faciliten la connexió entre la realitat i la seva representació i publicació en un mapa de mides manejables.

La sèrie MCC50 és topogràfica per definició, però cada cop s'hi ha anat incorporant més informació geogràfica , sobretot de caire turístic i de serveis, amb la voluntat de fomentar l'ús de la cartografia, cobrint les necessitats i expectatives dels nous usuaris potencials. Les noves tecnologies han facilitat la difusió de l'ús de la cartografia i ha creat unes noves necessitats, aquesta demanda més àmplia ha anat incorporant nous perfils d'usuaris. Aquesta dualitat de continguts es recolza en els programes de cartografia de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que tenen com objectiu la producció i difusió de la cartografia a tots els nivells de la societat i en tots els àmbits.

Mapa comarcal de Catalunya 1:50 000. Vallès Occidental (5a ed., 2009) i detall.

Els orígens i evolució

La sèrie es va dissenyar i definir a l'any 1988-89 i la seva concepció està inicialment inspirada en les escoles suïssa i holandesa, adaptant-la a la geografia i realitat catalanes. Si bé l'esperit general de la sèrie i el disseny s'han mantingut, s'hi han fet canvis constants, que han significat millores importants tant en la quantitat com en la qualitat de la informació, canvis de metodologia de treball, origen de les dades i noves aplicacions que permeten progressivament una major explotació de la informació. Aquests canvis i millores, aplicats al conjunt de la sèrie, han portat a la definició de diverses versions, de les que se'n parla més endavant.

Des de la publicació l'any 1990 del primer full (Vallès Oriental), alguns dels fulls de l'MCC50 han arribat a la setena edició, sense oblidar les diverses reimpressions dels fulls amb més demanda. Durant aquests gairebé 20 anys, el tiratge acumulat per al conjunt dels 41 fulls de la sèrie és de gairebé 700.000 exemplars, repartits de forma diferent segons les comarques; a banda hi ha les edicions especials per a premsa diària, que més endavant s'esmenten. Aquestes xifres són fruit d'una inquietud social i necessitat econòmica, però també ho són d'un esforç constant per part de l'ICC de mantenir al dia aquest mapa, en actualització de les dades i en adaptació als canvis d'ús, dins de la normativa cartogràfica.

No endebades la darrera versió de la sèrie (la 4a) incorpora informació i elements de caire turístic i de serveis, com a resposta a les necessitats i a l'ús que es fa d'aquesta cartografia, en concordança amb les tendències també observades en un context més global: addició de pictogrames, tipografies més destacades..., però amb el manteniment del nivell tècnic i de precisió mètrica que requereix una mapa topogràfic a escala 1:50 000.

Procés d'elaboració del mapa

Des del seu origen el procés d'elaboració del mapa i les fonts d'informació han anat evolucionant. El procés exposat en aquest apartat és, lògicament, el que s'ha aplicat per a l'elaboració de la darrera versió publicada (v.4, 2005-2009).

A partir del contingut de la versió anterior, que s'utilitza com a font de partida, la planimetria del mapa topogràfic 1:50 000 s'actualitza, principalment, per fotointerpretació d'ortofotos digitals en color a escala 1:5 000 (0,5 m de mida de píxel) i que puntualment es complementen amb parells estereoscòpics, però sobretot amb altres fonts d'informació, com són projectes i actuacions. Fins a Aquest procés s'ha dut a terme amb tecnologia Microstation.

El procés de fotointerpretació inclou fases que, de vegades, són conceptualment diferents però que es fan de manera simultània: la identificació dels elements geogràfics, la generalització, la simbolització, l'edició i la classificació d'acord amb la llegenda establerta. La captura de la geometria dels elements del territori té en compte la mètrica i precisió de l'escala 1:50 000, i la seva representació amb la simbologia dissenyada.

Tant per a una part de la planimetria com per a altres capes d'informació del mapa s'utilitzen altres fonts d'informació específiques, majoritàriament de l'ICC, bé per a la representació dels elements, bé per a la seva classificació:

Mapes i bases digitals de l'ICC: línia de costa (Mapa topogràfic 1:5 000), xarxa hidrogràfica (Base de conques i xarxa hidrogràfica 1:50 000), coberta vegetal (Base d'usos i cobertes de sòl), límits administratius (Base de límits administratius), vèrtexs geodèsics (Base de vèrtexs), elements puntuals diversos (Base d'informació geogràfica; Base toponímica).
Fonts externes, elaborades pels organismes competents o especialitzats en aquelles matèries: la classificació, nomenclatura i punts quilomètrics de la xarxa de carreteres (Direcció General de Carreteres del DPTOP, Ministerio de Fomento, diputacions); límits dels espais naturals de protecció especial i del PEIN (Departament de Medi Ambient i Habitatge); i senders de gran recorregut (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya).

De cada element se'n fa simultàniament: la selecció de la informació a integrar, la generalització i simbolització, i la classificació, tant si la informació s'obté de bases cartogràfiques com de bases de dades específiques o altre tipus d'informació.

Tot seguit s'exposa el detall de les fonts i del mètode seguit, segons els diferents capes d'informació. No es fa una exposició de tots els elements possibles, sinó que es focalitza en els que s'obtenen d'altres fonts que no la fotointerpretació de les ortofotos, o bé requereixen d'una explicació detallada.

Relleu

La representació del relleu es compon de 13 elements diferents, els quals provenen de fonts i processos també diferents:

Corba de nivell: S'obtenen de la base altimètrica de l'ICC, de la qual es generen corbes cada 20 m (amb corbes mestres cada 100 m). Es diferencien 5 tipus de corba: corba de nivell, corba de nivell mestra, corba de nivell auxiliar, corba de depressió i corba de nivell en gelera.
Cota altimètrica: Es fa una selecció dels punts més significatius (ex: carenes, elevacions aïllades, densificació de zones planes...). L'aplicació cerca i extreu les dades del Model Digital del Terreny.
Elements puntuals del relleu: De la Base toponímica s'extreu la identificació i localització d'elements puntuals no fotointerpretables, com és el cas de coves i avencs.
Ombres de muntanya: Es generen a partir de la Base d'elevacions (ICC).
Vèrtexs geodèsics: La localització de vèrtexs i els seus identificadors, i de les altres estacions de mesura, provenen de la Base de punts de recolzament i de control (ICC). Es diferencien els elements següents: vèrtex geodèsic i identificador, estació fiducial GPS, xarxa astronòmica i, al litoral, mareògraf.

Hidrografia

La representació de la hidrografia es basa en la diferenciació de 22 elements diferents, des dels cursos i masses d'aigua naturals als artificials, inclosos les conduccions i els dipòsits.

Cursos d'aigua naturals: Per a la representació de la xarxa s'utilitza la Base de conques i xarxa hidrogràfica de Catalunya 1:50 000, elaborada per l'ICC i el Departament de Medi Ambient. Del contingut de la Base se'n fa una selecció, d'acord amb l'objectiu del mapa (mapa topogràfic). També a partir d'aquestes imatges s'actualitzen els sectors de morfologia força canviant, com és el cas dels trams de riu amb cursos trenats.
Masses d'aigua: Es capturen a partir de l'ortofoto. En el cas dels embassaments es representa el nivell màxim de l'aigua. Però en el cas dels estanys amb nivell d'aigua variable, sigui per causes naturals o per regulacions artificials, es representen els dos nivells: el visible a l'ortofoto i, si és diferent, el nivell màxim d'aigües d'acord amb allò fotointerpretable.
Elements puntuals: La identificació i localització d'elements puntuals no fotointerpretables (fonts, saltants, etc.) s'extreu de la Base d'informació geogràfica de l'ICC, amb la classificació i jerarquització adequades a l'escala de sortida.
Ombres de muntanya: Es generen a partir de la Base d'elevacions (ICC).
Línia de costa: S'ha extret del Mapa topogràfic de Catalunya 1:5 000.

Poblament i construccions

L'actualització de la representació de les construccions i edificacions del poblament es basa essencialment en les imatges ortofotogràfiques. En els casos en què s'indica s'utilitzen altres fonts, de vegades per a definir la seva geometria i en d'altres per a la seva classificació o la inclusió d'elements que no són fotointerpretables:

Construccions i edificacions: Es representen a escala tot els elements constructius possibles per l'escala. Quan no és possible, és representen simbolitzats. La classificació entre determinats tipus de construccions es duu a terme a partir de la informació de la Base toponímica i de la Base d'informació geogràfica de l'ICC.

Comunicacions

L'actualització de la representació de les infraestructures de les comunicacions es basa essencialment en les imatges ortofotogràfiques. En els casos en què s'indica s'utilitzen altres fonts, de vegades per a definir la seva geometria i en d'altres per a la seva classificació o la inclusió d'elements que no són fotointerpretables:

- Xarxa de carreteres:

La classificació de la xarxa, les nomenclatures i els punts quilomètrics els facilita la Direcció General de Carreteres (DPTOP) segons el Decret 216/1999, de 28-09-1999. Cada carretera se simbolitza (color, gruix...) segons la categoria funcional assignada pel Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC), publicat al juliol de 2006.
Els projectes de nova creació, modificació o arranjament s'obtenen dels projectes constructius de la DGC. Pel que fa als vials gestionats per altres administracions (diputacions i estat), és manté un contacte directe per tal d'obtenir-ne la informació necessària per a les actualitzacions. També es consulten els documents "as build" per a la representació d'obres de construcció posterior a la data de vol de les ortofotos.

- La xarxa ferroviària es classifica en funció dels diferents operadors que la gestionen: Ferrocarrils de la Generalitat, Renfe, i altres ferrocarrils (normalment, trams vinculats a activitats industrials, mineres o turístiques). També es diferencia, per la seva particularitat, el traçat del Tren de Gran Velocitat.

- Instal·lacions portuàries i aeroportuàries. D'una banda, es diferencien les pistes a escala i els heliports, simbolitzats; en el front portuari, els molls i dics, els espigons i els embarcadors. Les instal•lacions en projecte o en construcció es representen a partir dels projectes.

Límits territorials

Límits administratius. Els límits municipals, comarcals, etc., provenen de la Base de delimitació (ICC). La divisió comarcal és l'aprovada per la Generalitat de Catalunya, amb les lleis 22/1987 (DOGC núm. 929, 18-12-87), 5/1988 (DOGC núm. 992, 16-5-88) i 3/1990 (DOGC núm. 1243, 17-1-90).
Límits dels espais naturals protegits: Els límits dels espais naturals protegits, a més de la seva denominació i tipologia, s'obtenen del DMAH. Se'n diferencien tres tipus: els espais naturals de protecció especial (ENPE: parc nacional, parc natural, paratge natural d'interès nacional, ...), els altres parcs i els del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).

Usos i cobertes del sòl

S'obtenen de bases de l'ICC o de la mateixa fotointerpretació directament per pantalla d'ortofotos digitals. Un cas diferent és el de la coberta vegetal: per mitjà de colors se'n diferencien tres tipus: bosc, bosquines i prats, i prats supraforestals; la informació s'extreu de la Base d'usos i cobertes del sòl (ICC), obtinguda per teledetecció.

Toponímia

Amb la retolació de la toponímia s'identifiquen pel seu nom tot tipus d'elements geogràfics. La informació dels noms de lloc prové de la Base toponímica 1:50 000 de l'ICC, base que ha estat revisada segons el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2003). La Base 1:50 000, al seu torn, és fruit d'un treball de selecció de la Base 1:5 000, la qual es va formar a partir d'un treball de camp de recull de topònims per a tot el territori.

La Base toponímica 1:50.000 també alimenta i es nodreix simultàniament de la Base d'informació geogràfica.

Conceptes	Base 1:50 000
Nombre de topònims	50 000
Nombre de fulls	41
Superfície per full comarcal	750-800 km² (mitjana)
Topònims per full comarcal	1300 (mitjana)
Densitat mitjana	2 topònims / km²

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (2009). Os de Balaguer (part).

Informació turística i de serveis

Com a expressió de la vocació divulgativa de l'ICC, el mapa topogràfic incorpora un seguit de pictogrames per a la identificació d'elements d'informació geogràfica sobretot de caire turístic i de serveis. La llegenda, de 39 elements, es reprodueix íntegra a cada full comarcal, encara que no tots els elements es trobin a cada full de la sèrie. A més dels pictogrames, la informació ve reforçada per la retolació, amb subratllats de quatre colors diferents per a remarcar i a l'hora jerarquitzar els noms de llocs notables o d'interès especial.

Aquesta informació s'extreu de la Base d'informació geogràfica de l'ICC, base que s'ha format, i es manté actualitzada, a partir d'una gran diversitat de fonts, des de generals fins a inventaris específics d'un tipus d'element.

Informació turística i de serveis, amb pictogrames i retolació.

Informació perifèrica

La informació perifèrica sobre el mapa imprès, o metadades en el mapa en suport digital, conté elements essencials per a la lectura i interpretació del mapa com són la llegenda, l'escala gràfica i numèrica, les dades magnètiques i de referència, i els crèdits. Però també en conté d'enfocats a la orientació divulgativa, com són: mapa comarcal de Catalunya i mapa municipal de la comarca en qüestió, ambdós amb l'esquema viari i distàncies per carretera; taula de dades estadístiques dels municipis de la comarca; i la descripció detallada de les fonts d'informació.

Les versions del mapa topogràfic

Actualment hi ha quatre versions de l'MTC50: cada versió correspon a una nova publicació que contempla nou disseny, nou contingut, actualització i millora general del mapa. Les versions intermèdies dins de cada versió són fruit dels canvis produïts entre el primer full imprès i el darrer full, canvis d'informació externa i aliena al disseny de la pròpia sèrie, que per la seva importància han obligat a redefinir aspectes concrets del mapa.

Aquets canvis fan referència a la incorporació, d'una banda, de les variacions graduals en la nomenclatura i la classificació de la xarxa de carreteres (xarxes bàsica, comarcal, local; xarxa de la Generalitat, de l'Estat; modificacions a ran del Pla d'Infraestructures del Transport a Catalunya 2006-2026 (PITC, publicat el 2005). I de l'altra banda, en les modificacions toponímiques a ran de la publicació del Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2003) obra que comporta l'oficialització d'uns 40 000 topònims.

Versió 1
La versió 1 és la primera realització de totes les capes d'informació de l'MTC50 a partir d'ortofoto a escala 1:25 000. Les corbes de nivell s'obtenen a partir del model d'elevacions del terreny, generat durant el procés de rectificació geomètrica de les ortofotos. Es publiquen els 41 fulls de la sèrie cartogràfica Mapa comarcal de Catalunya 1:50 000. El primer full es publica l'any 1990 (Vallès Oriental), però va ser amb el full següent (Val d'Aran, 1991) quan van quedar definits el disseny, el mètode i les tècniques de realització que caracteritzarien el conjunt de la primera versió de la sèrie.

Al juny de l'any 1995 se'n publica el darrer full (Alta Ribagorça), full que va rebre el reconeixement de l'Associació Cartogràfica Internacional (ICA/ACI), en atorgar-li un premi en la categoria de mapes topogràfics durant la celebració de la 17a Conferència Cartogràfica Internacional (Barcelona, agost de 1995).

L'any 1996 es produeix un gran salt en la difusió de la sèrie quan el diari El Periódico de Catalunya distribueix el Mapa comarcal en la seva edició dels diumenges: s'assoleix el màxim de distribució amb 15 milions d'exemplars, per al conjunt de les 41 comarques.

Versió 2
En base a la versió 1, s'actualitzen totes les capes d'informació a partir d'ortofotos 1:18 000 en color (vols de l'ICC dels anys 1996 i 1997). La publicació dels fulls comarcals d'aquesta segona versió s'inicia l'any 1998 i s'acaba el 2001.

Versió 3
A partir de l'ortofoto 1:18 000 en color (vols de l'ICC dels anys 2000-2001) s'actualitza el contingut de la versió anterior, amb especial atenció a les grans obres i infraestructures. La publicació dels fulls comarcals comença l'any 2002 i acaba el 2006.

Durant els anys 2005 i 2006 es produeix una altre salt divulgatiu, quan el diari La Vanguardia distribueix el Mapa comarcal en la seva edició dels diumenges (col·lecció Catalunya, poble a poble) amb un tiratge total d'1.250.000 exemplars, per al conjunt de les 41 comarques.

Versió 4
A partir de la versió anterior es du a terme l'actualització de totes les capes d'informació amb l'ortofoto a escala més gran (ortofoto 1:5 000) i amb l'ús d'altres bases i fonts d'informació (vegeu Procés d'elaboració del mapa). En el marc de la vocació de divulgació de la informació geogràfica per mitjà de la cartografia, també s'apliquen canvis de disseny en la simbologia, en la retolació i en l'aspecte global del mapa; cal remarcar-ne l'ús de tipografies més destacades i de pictogrames per a la identificació de llocs d'interès turístic i de serveis. Els fulls comarcals es publiquen entre els anys 2005 i 2009.

Versió 5
Darrerament s'ha iniciat la versió 5 de l'MTC50 en què, a hores d'ara, la principal innovació és la migració cap a tecnologia SIG, aplicada en determinades fases o capes, i que s'anirà integrant en tot el procés.

Resum de les versions del Mapa topogràfic 1:50 000
	Ortofoto	Vol	Publicació	Com.	Observació
v.1	1:25 000 (b/n, 1990) (color, 1993)	1990-1993	1991-1995	41
v.2	1:18.000 (color)	1996-1997	1998-2004	30
v.2.1	Íd.	1996-1997	2001	19	Carreteres: Nomenclatura de la xarxa bàsica.
v.3	1:18 000 (color)	2000-2001	2002-2003	26	Carreteres: Nomenclatura de les xarxes bàsica i comarcal, i p.k.
v.3.1	Íd.	2000-2001	2003	9	Carreteres: Nomenclatura de les autopistes i autovies de l'Estat.
v.3.2	Íd.	2000-2001	2004-2005	41	Toponímia: Nomenclàtor oficial de toponímia major.
v.3.3	Íd.	2000	2006	1	Carreteres: Actualització per a reimpressió.
v.4	1:5.000 (color)	2004-2005	2005-2007	15	Canvis de disseny, ressalt informació turisme i serveis.
v.4.1	Íd.	2005	2007	9	Carreteres: PITC, xarxa bàsica.
v.4.2	Íd.	2005-2008	2008-2009	17	Carreteres: PITC, totalitat de la xarxa.
v.5	1:5.000 (color)	2008	2009	4	En fase de treball. Migració cap a tecnologia GIS.

Nota: a la finalització de l'any 2009 s'hauran publicat 4 comarques de la versió 5.

L'MTC50: La base per a altres productes cartogràfics

Probablement, la presentació més coneguda del mapa topogràfic 1:50 000 són els fulls del Mapa comarcal de Catalunya 1:50 000, 1 per comarca. Però aquest mapa es troba present en molts altres productes cartogràfics, bé com a base de referència en productes derivats, bé com a altres tipus de publicació.

Mapes topogràfics

Per mitjà de processos de generalització cartogràfica, del mapa 1:50 000 se'n deriva el Mapa topogràfic 1:100 000, publicat d'una banda com a sèrie cartogràfica de 7 fulls (2004-2005) i, actualment, se n'està portant a terme la publicació de la versió en relleu, com a sèrie topogràfica de 41 fulls, 1 per comarca. També cal esmentar els mapes topogràfics, per encàrrec de les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida, dels respectius àmbits territorials a escala 1:100 000 o inferiors.

Mapa topogràfic de Catalunya 1:100 000. Barcelona (2005). Detall

Mapes temàtics

El mapa topogràfic és la base de referència imprescindible per a la lectura, la compressió i l'explicació del molts dels fenòmens representats en els mapes temàtics; sovint, el territori és, directament o indirectament, l'origen o la conseqüència de l'aspecte treballat i mostrat a la cartografia temàtica. En funció del tema desenvolupat, el nivell d'explotació i de representació dels elements topogràfics de base serà més o menys dens i selectiu.

Els mapes temàtics a 1:50 000 o a escales properes es realitzen conjuntament o per encàrrec d'altres entitats especialitzades en la matèria tractada, especialment per part de departaments de la Generalitat de Catalunya. Els mapes més significatius són els següents:

Sèries 1:50 000 amb tall comarcal (41 fulls): Mapa geològic comarcal (Institut Geològic de Catalunya, 2005-2007); Mapa de planejament urbanístic i usos del sòl (DPTOP, 1999-2002: 10 fulls), Mapa de sòls de pendent superior al 20% (DPTOP, 2007).
Sèries 1:50 000 amb el tall estàndard: Mapa de vegetació (DARP, i Institut d'Estudis Catalans, 9 fulls, 1994-2001), Mapa dels hàbitats a Catalunya (DMAH, 2005-2008).
Mapes i sèries 1:50 000 amb talls específics: Mapa excursionista (Rando Éditions, 1995-...); Carta nàutica (DARP, 2004-2006); col·lecció dels Punts d'Informació Turística (Generalitat de Catalunya, darrera versió de 2006-2007; 38 fulls a 1:50 000 i 57 fulls a 1:30 000); Mapa del territori metropolità de Barcelona 1:50 000 (MMAMB).
Mapes a altres escales: Conèixer Catalunya. Mapa comarcal 1:100 000 (Associació Conèixer Catalunya, 2001-2003; sèrie de 16 fulls); mapes provincials administratius i turístics a escales 1:100 000 (diputacions de Barcelona, Girona i Lleida).
Mapes institucionals, especialment per al DPTOP: Mapes a escales diverses de caire institucional, com actuacions, planificació (Pla Territorial), infraestructures (Eix Transversal Ferroviari), etc.

Mapa dels hàbitats a Catalunya 1:50 000. 391 Igualada (2007).

Atles i altres publicacions bibliogràfiques

La continuïtat territorial del mapa topogràfic 1:50 000 permet el seu fraccionament en pàgines i la seva presentació en format atles (en suport imprès o digital), document que permet incorporar un índex toponímic per a un millor accés a la informació geogràfica cartografiada.

Com a mapa topogràfic a escala 1:50 000, es troba reproduït a diverses obres: Atles topogràfic 1:50 000, del que se n'han fet tres edicions; en la darrera, el conjunt del mapa topogràfic es presenta fraccionat en 186 pàgines de cartografia, completat amb l'índex toponímic); Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2003. El mapa es presenta fraccionat per municipis i pàgines; a més, la base toponímica del mapa 1:50 000 fou el punt de partida per a l'elaboració d'aquesta obra); col·lecció d'atles comarcals (des del 1994) preparats per departaments universitaris i altres entitats; cada volum inclou el mapa topogràfic 1:50 000 de la comarca, fraccionat per pàgines).
Atles temàtics: Gran atles de carreteres 1:50 000 (Geostel, 2a ed., 2004.); i l'Atles geològic de Catalunya 1:50 000 (Institut Geològic de Catalunya).
Altres publicacions: El mapa topogràfic 1:50 000 apareix en un gran nombre de fulletons, opuscles, llibres, treballs, com a fons de referència per a tot tipus d'informació, tant de publicacions de l'ICC com d'altres organismes i entitats: un dels darrers, per exemple, és la cartografia per als Plans Territorials.

Gran Atles de Catalunya 1:50 000 (2a ed., 2004). Coberta.

El mapa topogràfic i les noves tendències

Fins fa ben pocs anys l'ús de la cartografia en el nostre país era força reduït i, òbviament, només en paper. Avui dia la possibilitat que ofereixen les noves plataformes digitals de consulta i fins i tot de creació i publicació de la pròpia cartografia en temps real, ha significat una explosió en l'ús de la cartografia sense precedents, tant per part de públic especialitzat com no. La cartografia a més de l'ús lúdic tradicional i més enllà de l'eina de treball per als tècnics i professionals, i gràcies al món web, ha passat a convertir-se en una eina imprescindible per a tot tipus de públic i d'usos, i s'ha integrat a la societat com una nova necessitat.

En aquest context, l'ICC ha de satisfer les noves demandes sense oblidar el seu paper d'autoritat en la matèria i com a productor de cartografia "oficial" ha de proveir d'una sèrie de productes i de serveis a una demanda cada cop més exigent, especialment, en la quantitat i l'actualitat de la informació proporcionada i satisfer també les possibilitat d'utilitzar aquesta informació per fer els seus propis mapes. A més, ha de seguir vetllant pels estàndards cartogràfics, que impliquen tant la precisió mètrica com la bondat i l'actualitat de les dades representades.

En les noves versions de l'MTC50 i de la cartografia que se'n deriva, l'ICC seguirà treballant en la línia d'encarar els nous reptes, en especial: la reducció del temps d'execució, mantenint i oferint productes de qualitat; l'adaptació dels nous dissenys a les canviants necessitats dels usuaris, amb una creixent demanda d'informació geogràfica associada, i que busca en la cartografia en paper i sobretot digital informació que respongui a les seves necessitats, cada cop més àmplies i diferents; i una major difusió i accessibilitat de la cartografia, per mitjà de l'aprofitament de les noves plataformes digitals.

Servidor de mapes al web de l'ICC: localització amb el mapa topogràfic 1:50 000.

Aplicació dels SIG a la gestió i investigació arqueològica

Fresno Bernal, P. del, Martínez Torrecilla, J. M. — Tue, 20 Oct 2009 00:00:00 +0200

APLICACIÓ DELS SIG A LA GESTIÓ I INVESTIGACIÓ ARQUEOLÒGICA. EL PROGRAMA SigArq DE GESTIÓ DEL REGISTRE ARQUEOLÒGIC

Pablo del Fresno Bernal, José Manuel Martínez Torrecilla
Equip d'Investigació Arqueològica Graccurris

1. Presentació

El programa SigArq respon a la necessitat de comptar amb una aplicació SIG que permeti gestionar i posar en relació la informació procedent tant de les intervencions arqueològiques, com dels estudis arqueològics territorials (arqueologia del paisatge). El SigArq suposa, per tant, una eina de treball que possibilita la introducció, gestió, anàlisi i comunicació de tot aquest volum d'informació de diferent naturalesa.

A partir de l'estructuració de les dades patrimonials (territorials i estratigràfiques)¹, s'ha desenvolupat un protocol de recollida i enregistrament de les dades estratigràfiques al qual respon el disseny funcional de l'aplicació.

Si bé és cert que la realització d'aquest SIG està lligada a un projecte d'investigació concret, s'ha dotat l'arquitectura del sistema d'un caràcter genèric, evitant així definir una estructura rígida que no permetés la seva aplicació a d'altres projectes. El sistema desenvolupat respon, doncs, a les necessitats comunes de qualsevol investigació arqueològica, i a més compta amb la suficient flexibilitat com per a encabir-hi les particularitats de cadascuna d'elles.

2. Contextualització del projecte

La realització de SigArq s'emmarca dins d'un projecte de caràcter més general desenvolupat per l'Equip d'Investigació Arqueològica Graccurris (EIAG), que té per objectius principals la recerca, difusió i posada en valor del jaciment de Las Eras de San Martín² (Alfaro, La Rioja).

En el desenvolupament de SigArq, al costat de l'EIAG, ha participat des de l'inici del projecte el Laboratori d'Informació Geogràfica i de Teledetecció³ (LIGIT) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A l'EIAG li corresponen la idea original, el model de dades i el disseny de l'aplicació, mentre que el LIGIT s'ha encarregat de la recerca tecnològica i de la implementació de part del codi.

En la validació conceptual i metodològica, hi han col·laborat l'Àrea d'Arqueologia de la Universitat del País Basc⁴ (UPV-EHU) i el doctor en Història, Alfred Mauri⁵, responsable de les excavacions de Santa Margarida⁶ (Martorell) i especialista en estudis paisatgístics.

El finançament amb què ha comptat el desenvolupament de SigArq prové de:

Ayuntamiento de Alfaro y Consejería de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de La Rioja, per mitjà del conveni de col·laboració signat entre ambdues institucions (2005-2007) per a la posada en valor del jaciment de Las Eras de San Martín.
Instituto de Crédito Oficial (ICO), a través del Plan Avanza.

La realització d'aquest projecte ha donat lloc també a la formació d'un grup de treball interdisciplinari, que s'ha anat consolidant amb el pas del temps mitjançant el desenvolupament de nous projectes.

3. Finalitat general de SigArq

El desenvolupament de SigArq respon a la necessitat de comptar amb una eina que permeti abordar amb garanties els estudis de caràcter territorial, coneguts també com arqueologia del paisatge. Es tracta d'un corrent conceptual i metodològic que té com a objectiu l'estudi de societats passades contemplant el territori des d'una perspectiva arqueològica.

En el moment en què el territori esdevé font d'informació s'ha de parlar més de paisatge que de territori, entès el primer com el resultat d'una humanització del segon. L'activitat que al llarg del temps té lloc en un espai deixa traces que constitueixen un registre amb valor arqueològic perfectament equivalent al que s'identifica en una excavació arqueològica. El resultat de l'acció sobre l'espai pren en cada moment una determinada forma que és la que s'identifica com un paisatge. Una definició més completa seria la que considera el paisatge "com l'expressió resultant de la relació entre els elements biòtics, abiòtics i antròpics en cada moment donat, de manera que les relacions que s'estableixen entre els diferents elements i els sistemes que aquests constitueixen configuren paisatges diferents"⁷.

Per a abordar estudis d'aquest tipus, és necessària la creació d'un Sistema de Gestió de la Informació Patrimonial (SGIP), que permeti el tractament integral de les dades patrimonials independentment de la font d'origen i de la tècnica de treball emprada en la seva explotació.

L'estructuració i homogeneïtzació del registre que es deriva d'aquest sistema es fonamenta en la identificació d'accions en l'espai i en el temps independentment del seu origen, natural o antròpic⁸.

En definitiva, es tracta de superar la concepció de jaciment com a entitat de registre arqueològic màxim i impedir que els seus límits físics actuïn com a barreres a la investigació històrica. Serà el tractament integral de la informació provinent de diversos jaciments juntament amb el paisatge que els conté i envolta, el que ens permet transformar les dades arqueològiques en coneixement històric.

Aquests recursos són susceptibles de ser emprats per:

Administracions públiques en el marc de la gestió patrimonial.
Grups de recerca, la finalitat dels quals sigui la investigació històrica i arqueològica.
Empreses privades a l'hora de dissenyar les actuacions que, d'una o altra manera, afectin elements patrimonials.

No és una qüestió nova. Són molts els intents que, amb més o menys encert, han aconseguit gestionar de manera conjunta les dades patrimonials. Tanmateix, SigArq presenta una sèrie de prestacions que el diferencien d'alguns dels intents anteriors:

Ús potencial de l'aplicació per part de projectes d'investigació amb escassos recursos financers. A més, l'experiència acumulada, juntament amb les necessitats específiques definides per aquests grups, permetran incorporar nous mòduls o funcionalitats a l'aplicació.
Fàcil maneig. Està adreçat a uns usuaris no especialitzats en el maneig dels sistemes d'informació geogràfica. De fet, es tracta d'una eina dissenyada per i per a arqueòlegs.
Suposa una estandardització de la informació patrimonial, com qualsevol eina de gestió informàtica, però incorporant i estructurant a més el component espacial.
El tractament integrat de la informació territorial i de l'estrictament estratigràfica.

Finalment, cercant precisament aconseguir un ús el més universal possible, i sense perdre de vista que SigArq està destinat a projectes més aviat modestos, s'ha optat per un tractament bidimensional de la informació cartogràfica. D'altra banda, la gran majoria de projectes susceptibles d'emprar aquesta aplicació cobreixen àmpliament les seves necessitats de gestió i representació espacial amb un tractament en planta⁹.

4. Objectius específics de la versió 1 de SigArq¹⁰

La primera entitat a controlar, dins d'una investigació arqueològica de caràcter territorial, no és altra que la pròpia intervenció sobre el jaciment¹¹.

Dins de la disciplina arqueològica podem distingir quatre dominis bàsics, entesos com tipus d'elements susceptibles de ser recuperats en una intervenció arqueològica: materials, analítiques i, fonamentalment, informació estratigràfica, als quals cal afegir la documentació pròpia de la intervenció generadora de les dades. La primera versió de SigArq desenvolupa els dos darrers blocs: la informació estratigràfica i la documentació de la intervenció.

És obligat començar per aquests dominis ja que ambdós configuren per si mateixos una estructura de dades bàsica per al registre arqueològic. L'estratigrafia és l'objecte fonamental d'estudi de la nostra disciplina. A més, dins la seqüència de recuperació de les dades constitueix el primer i necessari graó a superar per després poder integrar tant les dades provinents de l'estudi del material com les analítiques sobre mostres recollides al camp. D'altra banda, per tal de poder comparar els resultats obtinguts en jaciments d'una mateixa comarca o fins i tot entre sectors diferents dins d'una mateixa excavació, el control de la documentació de la intervenció esdevé imprescindible.

Així, en el model de dades actual de SigArq, contenint i intersectant amb els jaciments, hi ha entitats de caràcter administratiu: províncies i municipis, així com àrees de naturalesa cadastral (polígons i parcel·les). Els jaciments, per la seva part, contenen els sectors arqueològics, que alhora contenen les unitats estratigràfiques (UE) documentades al llarg de les diferents intervencions.

A partir d'aquest punt és la UE la que articula tot el registre que se'n deriva: cartografia de camp (escanejada), cotes, relacions estratigràfiques..., arribant fins al màxim detall gràcies a la figura de l'element constructiu (un dels tipus d'UE més desenvolupat del model actual).

4.1. Estandardització de les dades arqueològiques

L'objectiu és, abans que res, aportar un conjunt de criteris, procediments i eines que permetin un registre àgil, senzill i compatible de la informació de les intervencions arqueològiques. La finalitat és, no solament facilitar la feina de recollida de les dades en el camp, sinó també garantir-ne la fiabilitat i dotar-la de criteris unificats que permetin contrastar entre si la informació procedent d'actuacions diferents. En altres paraules, "postular una sèrie d'estàndards de registre, essencials per al funcionament de qualsevol disciplina de treball que es pretengui científica"¹².

Els SIG suposen l'eina ideal per abordar aquest propòsit ja que permeten modelitzar la realitat, o en el nostre cas la realitat percebuda per l'arqueòleg, a través de la identificació dels objectes que en formen part i de les relacions que entre ells s'estableixen.

Així, pel que fa al model conceptual de les dades cal destacar els següents principis:

Documentació de la intervenció: suposa la contextualització de cada una de les intervencions tant des del punt de vista espacial com temporal. El seu propòsit és doble: d'una banda assegura la integritat i individualització del registre de UE i de l'altra facilita la gestió administrativa de la intervenció.
Gestió estratigràfica: formada per la informació associada a la UE, així com totes aquelles dades que se'n deriven. Permet un tractament específic de cada tipus d'UE, a més del control de les seves dimensions temporal i espacial.
Síntesi estratigràfica: per comprendre la seqüència històrica de les UE documentades, aquestes s'agrupen en entitats de caràcter més general, tot permetent l'agrupació d'informació provinent de múltiples jaciments.
Les taules diccionari responen al propòsit de donar al sistema la major flexibilitat possible. Aquestes taules diccionari caracteritzen i defineixen els objectes de les taules amb què estan relacionades. En lloc d'integrar llistes tancades dins de cada una d'elles, hem optat per generar aquests diccionaris externs que permeten la introducció de noves categories sense afectar de cap manera l'estructura del sistema.

4.2. Protocol de registre arqueològic

L'estructuració del sistema proposat té implicacions que obliguen a replantejar el procés de registre des del seu inici, des del primer moment de la recollida de les dades al camp. Així doncs, s'ha procedit a una revisió dels conceptes i metodologia arqueològica per tal de sistematitzar-la i fonamentar-hi el sistema d'informació. Aquesta revisió ha acabat per generar un nou protocol de registre arqueològic.

Aquest protocol abasta des del primer moment d'obertura d'un nou registre d'UE fins a la seva integració en entitats d'agrupació estratigràfica. Es tracta de guiar l'usuari a través d'aquest camí, proposant-li un seguit de procediments que de forma gradual li permetin realitzar aquesta tasca. A fi d'assegurar la concordança de les dades introduïdes amb l'arquitectura del sistema i amb els requeriments propis de la metodologia arqueològica, allà on sigui necessari, l'usuari es trobarà amb una sèrie de restriccions, obligacions o possibilitats de registre delimitades. El propòsit és intentar reduir a la mínima expressió, el risc d'introduir dades errònies o incoherents.

4.3. Interfície d'usuari de la versió 1 de SigArq

Com en qualsevol altra aplicació o programa informàtic l'usuari ha de familiaritzar-se amb el seu aspecte i funcionament, però s'ha procurat que la corba d'aprenentatge sigui el més curta possible. D'aquesta manera s'ha optat per una distribució clàssica dels diferents elements amb la intenció que l'usuari una mica habituat identifiqui amb la menor dificultat possible la ubicació dels procediments a seguir.

4.4. Funcionalitat de la versió 1 de SigArq

Des del punt de vista funcional, SigArq és un SIG en mode consulta utilitzat per un usuari no expert. L'usuari interactua amb una aplicació desenvolupada per a certes tasques específiques, que li proporciona les eines necessàries per a realitzar-les.

En iniciar l'aplicació, l'usuari escollirà una o una altra opció segons coneixement previ:

Mode Visualització: l'usuari coneix la posició espacial dels objectes a consultar.
Mode Consulta: l'usuari desconeix la posició espacial dels objectes a consultar.

Un cop incorporades les dades després de la càrrega inicial (independentment del mode d'inici), l'entorn de gestió de la informació territorial permet la càrrega de capes a través del filtratge de les dades. L'objectiu és anar carregant tan sols aquells elements de les capes que són a dins dels elements seleccionats. Amb això s'evita haver de treballar amb la totalitat dels elements, augmentant considerablement l'eficiència dels processos de dibuix, consultes i anàlisi espacial, entre d'altres.

L'aplicació es divideix en dos blocs ben diferenciats:

Gestor de la informació de caràcter territorial.
Gestor de la informació de caràcter estratigràfic.

La distinció rau en la diferent naturalesa de les dades i en el volum i complexitat de les dades cartogràfiques amb què es representen. En el primer grup els objectes de les diferents taules, llevat dels jaciments, no presenten entre ells una superposició espacial, mentre que les dades estratigràfiques presenten superposició tant espacial com temporal, amb les implicacions que això suposa a l'hora de manejar aquest tipus de dades.

El gestor territorial administra aquella informació necessària per a la gestió administrativa dels elements patrimonials: províncies, municipis, polígons i parcel·les cadastrals, juntament amb els jaciments. Incorpora funcions típiques d'anàlisi espacial relacionades amb els estudis d'impacte arqueològic: àrees d'expansió i interseccions. A més, possibilita la definició d'àmbits d'estudi espacials recuperables en futures sessions de treball: Àrees d'Estudi (AE) i Entorns de Treball (ET).

L'AE és una entitat arbitrària de caràcter espacial fixada per uns límits definits que es poden correspondre amb límits d'entitats administratives (províncies i municipis) o de gestió arqueològica (jaciments i sectors), o bé tractar-se d'espais geogràfics de nova creació. La figura d'aquestes àrees s'ha creat per poder facilitar en un futur la tasca d'introducció de nous jaciments. Així, en reduir l'extensió geogràfica de la vista de mapa a la zona objecte d'estudi es redueixen considerablement les possibilitats d'errors en la seva ubicació.

D'altra banda, l'ET es defineix com una entitat contenidora de dades, tant de la seva representació espacial, com del contingut alfanumèric, que a més permet recuperar els filtres prèviament definits.

Els ET es divideixen en dos tipus segons el contingut d'informació que hom hagi decidit que contindran després de seleccionar un o més jaciments:

ET territorial (ETT): les dades fan referència a entitats de gestió del territori: províncies, municipis, polígons, parcel·les i jaciments.
ET estratigràfic (ETE): comprèn dades associades als sectors i les UE.

La definició d'un ETE és un pas obligat si la intenció és treballar amb el registre estratigràfic. Així, la definició de l'ETE causa la sortida del gestor territorial i l'inici de l'estratigràfic.

El gestor estratigràfic possibilita la gestió de la informació produïda en una intervenció arqueològica.

A la figura següent es poden observar algunes de les funcions del mòdul de gestió estratigràfica: accés integrat a la informació alfanumèrica i cartogràfica, a la posició que ocupa la UE dins la seqüència estratigràfica (en fase de desenvolupament), filtratges tipològics...

Una altra funcionalitat interessant a destacar, a part de les consultes estratigràfiques, és la possibilitat d'organitzar l'administrador d'objectes de tal manera que poden ser les agrupacions estratigràfiques les que gestionin la visualització de les diferents UE.

Finalment, un cop situats al sector d'interès podem sol·licitar l'obertura del mòdul d'edició de dades estratigràfiques, i iniciar l'enregistrament de la informació completa de la UE.

5. Desenvolupament en curs: cap al treball en xarxa

La versió 1 de l'aplicació SigArq ha estat concebuda per funcionar localment, és a dir un sol usuari amb l'aplicació instal·lada al mateix ordinador on resideixen les dades.

Tanmateix, les particularitats de la disciplina arqueològica, és a dir, la gran quantitat d'informació produïda en les intervencions, l'abast temporal en el qual es produeixen i la diversitat de persones encarregades de la gestió d'aquesta informació, posen en relleu els avantatges de disposar d'un sistema multiusuari en xarxa. De manera que totes les tasques d'introducció i maneig de la informació es puguin realitzar en un entorn compartit, en un escenari en el qual la informació augmenta el seu valor i significat des del moment en què és compartida i contrastada pels diferents usuaris del sistema.

Més que una xarxa es vol aconseguir el funcionament de diverses xarxes corporatives connectades a un servidor on residirien les dades de diversos projectes. Aquest servidor, gestionat per un administrador principal, permetrà el treball d'usuaris dispersos geogràficament ja sigui en xarxa o bé de forma desconnectada, amb les corresponents funcions de gestió i reconciliació de versions. En aquest escenari cal contemplar diferents tipus d'usuari amb funcions específiques segons el seu estatus dins l'organització general, a grans trets:

Usuaris de grup: usuaris finals del sistema, que poden desenvolupar totes les tasques d'edició, anàlisi, consulta i publicació de les dades arqueològiques pròpies, en cas de treballar de manera desconnectada de la xarxa, o de les dades del grup pendents de validar per l'administrador de grup, en cas de realitzar el treball en xarxa.
Administradors de grup: dins de cada xarxa bàsica o grup de treball seria l'encarregat de portar el control de versions, contrastar i validar la nova informació introduïda pels usuaris abans d'abocar-la al servidor central i de fer-la disponible als usuaris del grup.
Administrador general: realitzaria les funcions d'administració pròpies a nivell de tota la xarxa.

Aquest canvi de dimensió suposa una substitució de la tecnologia emprada fins al moment¹³, i més si tenim en compte la filosofia de distribució assumida per SigArq: la cessió gratuïta d'ús del programa, cercant el desenvolupament de nous mòduls o funcionalitats a partir d'un ús participatiu i compartit que permeti identificar noves necessitats. Tot això porta a la utilització de programari lliure per al desenvolupament del nou sistema, tant pel que fa als gestors de bases de dades alfanumèric i espacial, com als components per a desenvolupar la funcionalitat del client.

Per tal de validar l'eina actualment desenvolupada i la creació d'una dinàmica de treball que permeti integrar les aportacions dels projectes d'investigació interessats en l'ús i ampliació d'aquesta aplicació, s'ha constituït una comunitat d'usuaris de SigArq.

Fins a disposar de la nova versió multiusuari (versió 2), l'aplicació no estarà totalment alliberada d'alguns dels components de pagament emprats a la versió actual. Tanmateix, alguns d'ells es poden utilitzar en versions gratuïtes, de tal manera que el cost econòmic es manté en qualsevol cas baix.

Notes

1.	Aquests dos conjunts d'informació tenen el punt de contacte en el jaciment arqueològic. El nivell territorial conté al jaciment mentre que l'estratigràfic està contingut en el jaciment.
2.	Vegeu el blog de Graccurris: http://arqueograccurris.blogspot.com/
3.	En el desenvolupament de la versió 1 de SigArq han intervingut, per part de l' EIAG, David Espinosa (programador i tècnic de SIG) i Pablo del Fresno (arqueòleg i tècnic de SIG); mentre que per part del LIGIT hi han participat Joan Nunes (director del LIGIT), Miguel Ángel Vargas (gestor de projectes), Ignacio Ferrero (cap tècnic de projectes) i Laura Sala (programadora i tècnica de SIG). SigArq té el seu origen en els projectes finals de màster de Pablo del Fresno i David Espinosa, a les edicions 9a. i 10a. del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica de la UAB.
4.	Aquest article és un resum del treball de recerca de Pablo del Fresno per a obtenir la Diplomatura d'Estudis Avançats (DEA): Sistema de Información Geográfica Arqueológico: SigArq, Construcción de herramientas informáticas para la gestión arqueológica dintre del programa 00155071: Medio ambiente, territorio y cultura: perspectivas desde la Geografía, la Prehistoria y la Arqueología, sota la direcció de Julio Núñez i organitzat pel Departament de Geografia, Prehistòria i Arqueologia de la Facultat de Lletres del campus d'Àlava de la Universitat del País Basc.
5.	MAURI, Alfred (2006): La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins el segle XI. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica. Tesi inèdita.
6.	Excavació organitzada pel Centre d'estudis Martorellencs (CEM) i dirigida per Alfred Mauri, Rosario Navarro i Montserrat Farreny.
7.	MAURI, Alfred (1997): Sistemes territorials i l'estudi de les traces arqueològiques medievals. Un exemple d'aplicació a l'antiga baronia de Castellvell de Rosanes. (Baix Llobregat, Barcelona). Memòria de llicenciatura inèdita, pag. 10 y ss.
8.	Aquestes accions en funció de l'escala d'observació de la investigació poden ser: - Intervencions arqueològiques: la Unitat Estratigràfica (UE), accions identificades a partir de les seves evidències físiques. - Arqueologia del Paisatge: amb el seu equivalent, la Unitat Topogràfica (UT), entesa com una referència espacial de conjunts informatius. És a dir, sense que hi hagi necessàriament documentació del fet a partir d'unes evidències físiques. Es tracta d'un indicador d'una acció o situació que es pot situar en l'espai i en el temps, independentment del tipus de font del que procedeixi i del seu origen biòtic, abiòtic o antròpic. (MAURI, 1997, pag 19.)
9.	Això no obstant, no es descarta incorporar en un futur un tractament 3D de la cartografia. El model de dades definit no es veuria qüestionat, la problemàtica vindria donada més aviat per la correcta elecció i el cost de la tecnologia de components SIG a emprar.
10.	La versió 1 de SigArq està integrada pels mòduls de Gestió de la Informació (visualització, consulta i presentació de les dades per a la seva publicació) i d'Edició Estratigràfica (entrada i modificació de les dades estrictament estratigràfiques, tant del component espacial com de l'alfanumèric).
11.	El sistema d'informació arqueològic desenvolupat té per finalitat general servir d'instrument per a la gestió de la informació generada en una o diverses excavacions arqueològiques, independentment de la seva extensió i cronologia, sempre que el sistema de registre es fonamenti en els conceptes de l'estratigrafia arqueològica moderna. Per a aquelles excavacions que, per la seva antiguitat, no hagin emprat aquesta metodologia, serà necessari un tractament previ i específic de les dades.
12.	CARANDINI, Andrea (1997): Historias en la Tierra. Manual de excavación arqueológica, Barcelona, Crítica, pag. 3.
13.	A la versió 1 de SigArq el SGBD alfanumèric és la versió Express d'ORACLE, gratuïta, que presenta certes limitacions d'ús a nivell multiusuari; mentre que els components funcionals de SIG emprats per a desenvolupar la part espacial de SigArq són els de MapExtreme (MapInfo), que requereixen una llicència d'ús de pagament, si bé de cost reduït. El pas a una edició gràfica multiusuari requerirà substituir també l'emmagatzematge actual de les dades espacial (en el format nadiu de MapInfo) per una base de dades espacial.

Què veiem i com ho veiem?

Schoenberg, T., Nunes, J. — Fri, 16 Oct 2009 00:00:00 +0200

QUÈ VEIEM I COM HO VEIEM?
DIFERÈNCIES I SIMILARITATS EN LA PERCEPCIÓ DE FOTOGRAFIES DE PAISATGES ENTRE ESTUDIANTS AMERICANS, RUSSOS I CATALANS

Tatyana Schoenberg, Doctora en Geografia, State University of New York at Buffalo
Joan Nunes, Doctor en Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona

1. Presentació. Preguntes de la investigació

Què veiem? porta de forma lògica a preguntar-se: Com anomenem allò que veiem? I podem afegir encara altres preguntes com: Què pensem d'allò que veiem, i com ho expressem en paraules? Hi ha diferència entre els nostres pensaments i allò que passa si ho expressem en paraules, o en accions? i Com afectarà la nostra llengua la nostra conducta? Hi ha una relació específica entre llengua, cognició i conducta.

La recerca aquí exposada és diferent d'altres recerques anteriors que utilitzen fotografies de paisatges, pel fet que no cerca evidenciar preferències sinó la relació entre percepció visual i llengua. En concret, s'investiga com persones de tres cultures diferents usen la seva llengua materna per anomenar elements del paisatge. Específicament, les preguntes objecte de la investigació són:

1.	Quines diferències i similaritats es poden trobar en la percepció del paisatge entre diferents grups de persones de les cultures nord-americana, russa o catalana?
2.	Com conceptualitzen i expressen el paisatge, utilitzant les seves llengües maternes, persones de tres cultures diferents?

2. Disseny experimental i metodologia de la recerca

2.1 Selecció de les fotografies

La recerca es va dissenyar per trobar diferències i similaritats en la percepció del paisatge, però per raons pràctiques els participants es van exposar a fotografies de paisatges en lloc de paisatges reals. En els estudis de percepció basats en fotografies la selecció de les fotografies és molt important. Per tal de respondre a les preguntes de la investigació, les fotografies es van seleccionar d'acord amb dos criteris:

1.	Examinar la influència de factors culturals en la percepció, com és ara l'ús d'una paraula determinada per donar nom als elements del paisatge, l'ús de noms propis, el fet d'anomenar de forma diferent el mateix tipus d'arbres, etc.
2.	Avaluar com l'experiència individual de cada participant pot influir en la seva percepció.

El resultat esperat seria que el bagatge cultural i individual de cada participant formen la base del seu aprenentatge del món i per tant influiran en la seva percepció.

Quan mirem una fotografia d'un paisatge no solament veiem elements, sinó que també intentem organitzar i percebre fenòmens, avaluar els trets més importants, o els objectes, i posar-los segons un determinat ordre. En altres paraules, arrangem la nostra percepció i aquesta depèn de la contribució personal. El bagatge de cada individu combina molts factors, com és ara records, experiència personal, viatges, educació, intuïció, etc. Però el bagatge individual inclou també un coneixement bàsic. Això vol dir que hi ha certes parts dels paisatges que poden ser reconegudes fàcilment per les persones de les diferents cultures estudiades, malgrat les diferents experiències personals. En aquest sentit, doncs, les fotografies emprades s'han escollit i agrupat per tal de poder distingir els efectes cultural i individual.

La selecció va partir de seixanta-quatre fotografies proporcionades pel Dr. David Mark, que ja havien estat utilitzades prèviament en una altra recerca no publicada. D'aquestes, se'n van seleccionar vint-i-sis, a les quals es van afegir cinc noves fotografies preses a Rússia, de manera que en total es van utilitzar trenta-una fotografies.

Les fotografies es van dividir en tres grups. El primer grup, format per onze fotografies, es va seleccionar per avaluar la influència dels factors culturals en la percepció. Cinc d'aquestes fotografies es van prendre a la regió de Rostov on Don (Rússia) i les altres sis a Austràlia. Aquestes darreres es van triar precisament perquè presenten força similaritats amb els paisatges de les regions de Rússia i d'Estats Units mostrats a les altres fotografies.

El segon grup, d'onze fotografies, es va seleccionar per analitzar les respostes perceptives dels participants. Certes parts dels paisatges mostrats en aquestes fotografies havien de ser fàcils de reconèixer pels participants dels tres grups culturals, independentment de les seves experiències personals. El resultat esperat en aquest grup és que hi hauria d'haver més similaritats que diferències en les respostes dins i entre els tres grups culturals de participants.

El tercer grup, de nou fotografies, es va seleccionar per mostrar la influència del bagatge individual en la percepció. Certament, es podien haver seleccionat més fotografies amb elements inusuals per a aquest grup. En aquest cas, la hipòtesi és que hi hauria d'haver més diferències que similaritats en les respostes dins i entre els tres grups de participants. Aquesta hipòtesi només es va complir en algunes de les fotografies d'aquest tercer grup.

2.2 Procediment d'enquesta

El protocol de recerca seguit fou aprovat pel Social and Behavioral Science Institutional Research Board de la Universitat de Buffalo. La regla de selecció dels estudiants participants fou que no podien ser de departaments de geografia o de geologia, ja que la finalitat de la recerca no era avaluar el coneixement expert en la denominació d'elements del paisatge.

Els enquestats als Estats Units han estat estudiants dels departaments de filologia anglesa i d'economia de Buffalo State College, a Buffalo, estat de Nova York. A Rússia foren estudiants d'economia, dret i psicologia de la Universitat estatal de Rostov on Don. Finalment, a Barcelona, s'enquestaren estudiants de pedagogia i ciències ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. En tots tres casos, els departaments es van triar arbitràriament, segons disponibilitat de professors i estudiants per a realitzar l'enquesta en hores de classe.

Van participar a les enquestes més de cent estudiants parlants de cada una de les tres llengües -anglès, rus i català-, però es van desestimar algunes respostes per raons diverses (formularis incomplets, bromes, etc.). Les primeres cent respostes vàlides de cada llengua es van incloure a l'anàlisi. Tots els estudiants tenien edats compreses entre 18 i 27 anys. L'homogeneïtat d'edats és important perquè cada edat té la seva pròpia psicologia i el seu punt de vista. En cada grup hi havia homes i dones. Les diferències de gènere poden influir les actituds i preferències, i hi ha diferències psicològiques que poden afectar la percepció, però el protocol de recerca prohibia expressament demanar cap altra informació als participants.

Un dels factors més importants en les respostes de percepció sobre fotografies és la destresa verbal. Els enquestats han de descriure en paraules com perceben el món o, en el cas d'aquesta recerca, què veuen a les fotografies. Les persones entenen i anomenen les coses en la seva pròpia llengua. En aquest sentit, cada un dels tres grups de participants tenia com a llengua materna una de les tres llengües esmentades, anglès, rus o català, respectivament. Tota altra informació, com és ara el fet de ser bilíngües, no s'ha tingut en compte i era expressament prohibida pel protocol d'enquesta.

El procediment d'enquesta seguia l'enunciat següent: "Se us demana que mireu les fotografies de paisatges i que escriviu què veieu en cada foto. Heu d'indicar també en quina regió (de Rússia, Estats Units o Espanya) us heu criat i si ha estat en un entorn urbà o rural".

Les mateixes fotografies es van mostrar als estudiants dels tres grups culturals en el mateix ordre. Cada fotografia es mostrava mitjançant una projecció durant aproximadament 30-40 segons al conjunt d'estudiants d'una classe de 20-30 persones. Les respostes, estrictament anònimes, es recolliren en forma de respostes individuals escrites.

La segona pregunta, sobre la regió i l'entorn rural o urbà, no aportà malhauradament cap informació addicional útil per a la recerca. Tots els estudiants de cada universitat s'havien criat, respectivament, a la regió on estava ubicada la universitat.

2.3 Mètode d'anàlisi

El mètode d'anàlisi és simple. Es compten quantes persones de cada grup lingüístic han utilitzat una mateixa paraula per descriure què veien a les fotografies dels paisatges, i quantes han llistat els elements o objectes del paisatge en un determinat ordre. Per fer-ho, es recull la primera paraula de cada resposta i després es compta quants estudiants de cada grup han utilitzat la mateixa paraula per descriure la mateixa fotografia. Així, encara que una resposta inclogui diverses paraules, només es té en compte la primera paraula de cada resposta.

En el cas de noms i adjectius, o d'altres expressions, s'han utilitzat criteris addicionals per retenir i comptar la paraula d'interès. Per exemple, en l'expressió snowy mountain, només es compta la paraula mountain, ja que el nom de l'element del paisatge es considera el més important. En un altre cas, en què apareix l'adjectiu orange, sense nom, aleshores es compta l'adjectiu com a paraula. Quan les respostes descriuen un paisatge com a fantàstic o altres expressions d'emocions, es compten juntes totes les expressions d'emocions o sentiments.

El següent pas de l'anàlisi fou comptar de forma agregada els termes emprats a les respostes de cada un dels grups de fotografies. En aquest sentit, s'aplicaren també criteris addicionals pel que fa al recompte junt o separat de noms genèrics o específics, o de termes per a elements del paisatge o presents en el paisatge (animals, objectes, etc.).

És el cas de la paraula arbre i dels noms específics de tipus d'arbres, que s'han comptat cada un per separat, a part del nom genèric arbre. D'aquesta manera es pot avaluar la influència de factors culturals en la percepció. Així, per exemple, el tipus d'arbre bedoll és conegut a les tres cultures, però només els estudiants russos empraren la paraula específica en rus per a bedoll a les seves respostes. Això denota que el significat profund d'aquest mot és diferent per als estudiants russos. Per a ells bedoll representa part de la cultura i del paisatge rus.

Paraules com cavall o vaca s'han comptat juntes com a noms d'animals, de la mateixa manera que noms d'objectes artificials com línia elèctrica o vàter s'han comptat junts com a objectes artificials. En aquest cas, l'important era mostrar que els estudiants nord-americans tendien a percebre animals o objectes artificials. Els estudiants russos i catalans, en canvi, tendien a percebre la natura i les seves primeres respostes foren elements geogràfics.

L'ús de noms propis presenta també particularitats. Alguns estudiants nord-americans descriviren fotografies del riu Don com Niagara River, mentre que estudiants russos designaren masses d'aigua a fotografies d'Austràlia com el Don. Aquesta és una influència clara dels factors culturals sobre la percepció, en base a records o associacions. De fet, associació i percepció van juntes, i ambdues tenen la mateixa base psicològica.

Altres termes per a paisatges específics indiquen també importants diferències culturals. Per exemple, els estudiants russos utilitzaren la paraula estepa 131 vegades, mentre que els estudiants nord-americans utilitzaren praderia 24 cops i cap vegada estepa. En aquest cas sembla clar que estepa és una paraula característica de la cultura russa per als paisatges herbacis i praderia ho és per als nord-americans. Ambdues paraules figuren en els diccionaris russos i anglesos, i presenten força similaritats. Els dos grups culturals coneixen ambdues paraules, però el significat de cada una és diferent per a cada grup per raons culturals i això pesa més en la percepció que el coneixement de les definicions científiques o formals.

2.4 Anàlisi estadística de khi-quadrat

S'ha aplicat la prova de khi-quadrat als recomptes de paraules obtinguts en cada fotografia per a cada un dels tres grups culturals, per tal de veure si són significatives les diferències entre les respostes dels tres grups. En tots els casos, la hipòtesi nul·la ha estat que les freqüències esperades per als tres grups lingüístics serien les mateixes. Un valor substancialment gran de l'estadístic de khi-quadrat indicarà diferències significatives entre cultures en les freqüències de les respostes.

3. Anàlisi i interpretació de les respostes a la percepció de fotografies de paisatges

3.1 Primer grup de fotografies. Influència dels factors culturals en la percepció

Per tal d'avaluar la importància dels factors culturals en la percepció, el primer grup de fotografies inclou imatges preses als Estats Units, Rússia i Austràlia. Aquestes darreres es van seleccionar perquè presenten similaritats amb els paisatges nord-americans i russos. El principal objectiu era avaluar si la "cultura pot influir la percepció fins al punt que una persona pot veure coses que no són" (Tuan, 1974, p. 60); i si el record d'experiències passades, d'acord amb Grano (1929) i Gibson (1979), pot influir la percepció.

Les figures 1 i 2 mostren les respostes i el resultat de la prova de khi-quadrat per a algunes de les fotografies del primer grup. En tots dos casos les diferències són significatives entre els estudiants dels tres grups culturals.

Observat
		EUA	Rus	Català	Total
	perennifolis	22	0	0	22
	pins	0	47	0	47
	bosc	15	9	63	87
	roures	19	0	0	19
	selva	17	0	0	17
	arbreda	0	18	0	18
	bedolls	0	14	0	14
	natura	0	0	22	22
	altres	27	12	15	54
		100	100	100	300
Khi-quadrat = 385.4
Valor crític de Khi-quadrat = 32.00 (Gl 16)

Figura 1. Fotografia número 9: pineda a Sholohov, regió de Rostov on Don, Russia.

Observat
		EUA	Rus	Català	Total
	turó	29	54	32	115
	desert	8	14	48	70
	vàter	55	7	8	70
	estepa	0	15	0	15
	altres	8	10	12	30
		100	100	100	300
Khi-quadrat = 145.0
Valor crític de Khi-quadrat = 20.09 (Gl 8)

Figura 2. Fotografia número 24: turó pedregós a l'est de Roebourne, regió de Pillbara, oest d'Austràlia.

La taula 1 mostra el nombre de vegades que cada grup cultural ha emprat cada terme corresponent a elements del paisatge en el conjunt de les fotografies del primer grup.

Categoria Anglès (EUA) Rus Català
trees	деревья	arbres	62	12,3%	76	13,0%	-	-
grass	трава	herba	55	10,9%	-	-	21	3,4%
lake	озеро	llac	54	10,7%	35	6,0%	37	6,0%
hill	холм	turó	49	9,7%	56	9,6%	44	7,1%
field	поле	camp	44	8,7%	26	4,4%	22	3,5%
waterfalls	водопад	cascades	42	8,3%	40	6,8%	25	4,0%
river	река	riu	40	7,9%	145	24,8%	58	9,4%
rainforest	сельва	selva pluvial	39	7,7%	-	-	-	-
pond	пруд	bassa	28	5,5%	-	-	31	5,0%
prairie	прерия	praderia	24	4,7%	-	-	-	-
forest	лес	bosc	20	4,0%	26	4,4%	63	10,2%
desert	пустыня	desert	19	3,8%	36	6,2%	93	15,0%
tropical	тропики	tropical	17	3,4%	-	-	-	-
meadow	луг	prat	5	1,0%	9	1,5%	41	6,6%
jungle	джунгли	jungla	6	1,2%	-	-	-	-
mountain	гора	muntanya	2	0,4%	5	0,9%	-	-
steppe	степь	estepa	-	-	131	22,4%	-	-
vegetation	вегетационный	vegetació	-	-	-	-	185	29,8%

Taula 1. Freqüències dels termes de paisatge emprats en el primer grup de fotografies.

Les taules 2 i 3 mostren categories de paraules que indiquen la influència dels factors culturals en la percepció de les fotografies del primer grup.

Categoria Anglès (EUA) Rus Català
road	carretera	85	26,6%	105	38,7%	185	49,5%
animals	animals	75	23,4%	68	25,1%	62	16,6%
objects	objectes	106	33,1%	21	7,7%	19	5,1%
sky, clouds	cels, núvols	29	9,1%	-	-	-	-
proper names	noms propis	5	1,6%	47	17,3%	-	-
activities	activitats	12	3,8%	7	2,6%	-	-
colors	colors	5	1,6%	-	-	3	0,8%
emotions	emocions	-	-	-	-	103	27,5%
Russian nature	natura russa	-	-	18	6,6%	-	-
expressions	expressions	3	0,9%	5	1,8%	2	0,5%

Taula 2. Freqüències de categories que indiquen influències culturals en el primer grup de fotografies.

Categoria Anglès (EUA) Rus Català
exotic	exòtic	17	27,0%	-	-	-	-
weeping willow	salze	-	-	5	7,6%	-	-
evergreen	perennifoli	22	34,9%	-	-	-	-
oak	roure	19	30,2%	-	-	-	-
eucalyptus	eucaliptus	5	7,9%	-	-	-	-
pine	pi	-	-	47	71,2%	-	-
birch	bedoll	-	-	14	21,2%	-	-

Taula 3. Freqüències de l'ús de noms de tipus d'arbres en el primer grup de fotografies.

3.2 Segon grup de fotografies. Trets comuns en la percepció del paisatge

El segon grup de fotografies mostra paisatges que haurien de ser fàcils de definir per les persones dels tres grups culturals, malgrat les diferències d'experiència personal. Les figures 3 i 4 en presenten alguns exemples.

Observat
		EUA	Rus	Català	Total
	pastura	6	51	48	105
	vaques	54	32	9	95
	granja	19	3	3	25
	rural, poble	4	2	39	45
	muntanya	8	7	0	15
	altres	9	5	1	15
		100	100	100	300
Khi-quadrat = 160.4
Valor crític de Khi-quadrat = 23.21 (Gl 10)

Figura 3. Fotografia número 14: paisatge a Glastonbury Tor, Anglaterra.

Observat
		EUA	Rus	Català	Total
	piràmide	92	89	94	275
	Egipte	8	8	4	20
	altres	0	3	2	5
		100	100	100	300
Khi-quadrat = 4.5
Valor crític de Khi-quadrat = 13.28 (Gl 4)

Figura 4. Fotografia número 43: la Gran Piràmide, Egipte.

Les taules 4 i 5 mostren les freqüències de les paraules emprades en el segon grup de fotografies.

Terme Anglès (EUA) Rus Català
mountain	гора	muntanya	129	19,1%	207	28,4%	17	2,8%
pyramid	пирамиды	piràmide	92	13,6%	89	12,2%	94	15,3%
person	личность	persona	70	10,4%	18	2,5%	19	3,1%
snow	снег	neu	63	9,3%	39	5,3%	145	23,5%
river	река	riu	55	8,1%	47	6,4%	34	5,5%
hill	холм	turó	51	7,6%	80	11,0%	76	12,3%
rock	kамень	roca	42	6,2%	69	9,5%	58	9,4%
hand	рука	mà	38	5,6%	15	2,1%	14	2,3%
canyon	каньон	congost	34	5,0%	37	5,1%	42	6,8%
grass	трава	herba	26	3,9%	11	1,5%	-	-
desert	пустыня	desert	25	3,7%	10	1,4%	16	2,6%
cliff	скала	penyasegat	21	3,1%	15	2,1%	-	-
palm	пальмовые	palmera	17	2,5%	-	-	-	-
cactus	кактусовые	cactus	8	1,2%	-	-	-	-
field	поле	camp	2	0,3%	13	1,8%	12	1,9%
lake	озеро	llac	2	0,3%	8	1,1%	6	1,0%
steppe	степь	estepa	-	-	21	2,9%	-	-
barrow	kyрган	carretó	-	-	7	1,0%	-	-
knoll	сопка	monticle	-	-	17	2,3%	-	-
tundra	тундра	tundra	-	-	4	0,5%	-	-
vegetation	вегетационный	vegetació	-	-	-	-	83	13,5%
birch	береза	bedoll	-	-	6	0,8%	-	-
pine	сосна	pi	-	-	17	2,3%	-	-

Taula 4. Freqüències dels termes de paisatge emprats en el segon grup de fotografies.

Categoria Anglès (EUA) Rus Català
activities	activitats	65	28,6%	-	-	-	-
animals	animals	54	23,8%	32	19,3%	9	4,8%
castle	castell	54	23,8%	24	14,5%	-	-
proper names	noms propis	12	5,3%	53	31,9%	92	49,5%
colors	colors	19	8,4%	-	-	27	14,5%
sunset	posta de sol	16	7,0%	5	3,0%	-	-
sky	cel	7	3,1%	-	-	-	-
coastal	costaner	-	-	52	31,3%	-	-
emotions	emocions	-	-	-	-	58	31,2%

Taula 5. Freqüències de categories que indiquen diferències culturals en el segon grup de fotografies.

3.3 Tercer grup de fotografies. Influència de l'experiència personal en la percepció

El tercer grup de fotografies es va triar perquè els paisatges que presenten requereixen certa experiència personal i algun coneixement per identificar què mostren.

Observat
		EUA	Rus	Català	Total
	pista	33	5	23	61
	riu sec	0	32	28	60
	bosc	26	10	10	46
	desert	15	4	0	19
	curs	4	0	14	18
	altres	22	49	25	96
		100	100	100	300
Khi-quadrat = 111.4
Valor crític de Khi-quadrat = 23.21 (Gl 10)

Figura 5. Fotografia número 12: llit sec d'un torrent, Millstream-Chichester, regió de Pilbara, Austràlia.

Observat
		EUA	Rus	Català	Total
	terra	42	0	0	42
	barranc	0	34	0	34
	cràter	9	0	62	71
	llaurat	16	3	0	19
	altres	43	63	38	194
		100	100	100	300
Khi-quadrat = 288
Valor crític de Khi-quadrat = 20.09 (Gl 8)

Figura 6. Fotografia número 33: bassa seca, Roebourne, regió de Pilbara, Austràlia.

Com en els altres dos grups les taules 6 i 7 mostren el resum de freqüències de les diverses paraules emprades en el tercer grup de fotografies.

Terme Anglès (EUA) Rus Català
desert	пустыня	desert	123	17,5%	79	11,7%	39	7,9%
mountain	гора	muntanya	108	15,4%	115	17,0%	127	25,9%
rock	kамень	roca	103	14,7%	66	9,8%	101	20,6%
hill	холм	turó	79	14,7%	59	8,7%	7	1,4%
pond	пруд	bassa	44	6,3%	-	-	27	5,5%
lake	озеро	llac	43	6,1%	50	7,4%	46	9,4%
dirt	грязь	terra	42	6,0%	-	-	-	-
road	дорога	carretera	33	4,7%	13	1,9%	-	-
water	вода	aigua	31	4,4%	6	0,9%	22	4,5%
forest	лес	bosc	26	3,7%	10	1,5%	10	2,0%
puddle	лужа	toll	19	2,7%	63	9,3%	-	-
tree	дерево	arbre	16	2,3%	-	-	-	-
palm	пальмовые	palmera	12	1,7%	-	-	-	-
oak	дуб	roure	11	1,6%	-	-	-	-
cactus	кактусовые	cactus	7	1,0%	-	-	-	-
oasis	оазис	oasi	6	0,9%	53	7,9%	-	-
steppe	степь	estepa	-	-	27	4,0%	-	-
gully	залив	barranc	-	-	38	5,6%	-	-
cliff	скала	penyasegat	-	-	17	2,5%	-	-
river	река	riu	-	-	3	0,4%	28	5,7%
vegetation	вегетационный	vegetació	-	-	-	-	45	9,2%
hole	дыра	sot	-	-	17	2,5%	-	-
pool	лагуна	estany	-	-	18	2,7%	39	7,9%
pine	сосна	pi	-	-	13	1,9%	-	-
swamp	Марши	pantà	-	-	28	4,1%	-	-

Taula 6. Freqüències de les paraules emprades en el tercer grup de fotografies.

Categoria Anglès (EUA) Rus Català
sky, clouds	cel, núvols	14	82,4%	-	-	-	-
cube, triangle	cub, triangle	-	-	-	-	14	18,9%
color	color	-	-	-	-	6	8,1%
expressions	expressions	-	-	8	57,1%	-	-
emotions	emocions	3	17,6%	6	42,9%	54	73,0%

Taula 7. Freqüències d'algunes categories de paraules seleccionades en el tercer grup de fotografies.

4. Conclusions

Una fotografia d'un paisatge és una representació de la realitat. Quan mirem fotografies de paisatges des del nostre punt de vista particular, examinem l'estructura i la composició d'elements a la fotografia per avaluar-los i donar-los un cert significat. Les persones examinen i avaluen una mateixa fotografia de forma diferent, tal com ho evidencia aquest estudi.

Això planteja una paradoxa entre observador i observació. L'element citat en primer lloc pot ser el mateix per a diversos membres d'un grup, fins i tot en algunes fotografies pot ser el primer per a la majoria dels membres del grup, però els altres elements citats a continuació apareixen en diferents ordres i amb diferents remarques. Això s'ha vist també a l'anàlisi efectuada. Els resultats de l'estudi connecten així amb les idees destacades de Grano (1997), Gibson (1979), Lynch (1960), i Tuan (1974), i amb el model de Kaplan i Kaplan (1989), segons els quals la percepció és quelcom essencialment subjectiu en la mesura que depèn d'una certa contribució per part del propi observador, i en la mesura que varia d'un observador a un altre. Cada persona aprèn els significats del món per si mateix. El seu procés de percepció es basa principalment en informació rebuda i en la combinació de la sensació immediata i la memòria d'experiències passades, més una certa intuïció.

En aquest estudi, cap dels tres grups culturals ha tingut la mateixa percepció de les fotografies de paisatges que un altre (Lynch, 1960 i Tuan, 1974). Només en el cas de la fotografia 43 (piràmides d'Egipte) les diferències entre els tres grups no han estat significatives segons el test de khi-quadrat. La resposta més comuna, gairebé el 90% de respostes en cada grup, ha estat piràmide. Però fins i tot en aquest cas hi ha hagut un cert nombre d'estudiants americans, russos o catalans que han donat altres respostes.

Les diferències entre els tres grups són especialment interessants pel que fa a l'ús de certes categories de paraules, més enllà dels noms d'elements físics del paisatge. La taula 8 en resumeix les freqüències per al conjunt de fotografies.

Categoria	Anglès (EUA)	Rus	Català	Total	khi-quadrat
persones	70	18	19	107	49.59
animals	129	100	71	300	16.82
objectes	71	7	0	78	93.79
línia elèctrica	43	14	13	70	24.89
total persones, animals i artefactes	313	139	111	563	127.65

noms propis	17	101	92	210	60.77

cel, núvols	50	0	0	50	100.00
colors	24	0	36	60	33.60

activitats	77	7	0	84	129.50
emocions	3	6	215	224	395.69
natura russa	0	18	0	18	36.00
expressions	3	13	4	20	9.10

Taula 8. Freqüències globals i test de khi-quadrat d'algunes categories de paraules seleccionades.

El valor de khi-quadrat s'ha calculat separadament per a cada fila per avaluar la significació estadística de les diferències entre les tres cultures en cada categoria. Amb 2 graus de llibertat, el valor crític de khi-quadrat és de 13.82 per al nivell de confiança de 99,9% (0.001). A la categoria expressions les diferències dels tres grups són significatives al nivell de 95%.

A la vista dels resultats anteriors es poden afirmar algunes conclusions inicials pel que fa a la diferent percepció de cada grup cultural:

1.	Els estudiants nord-americans tendeixen a percebre i esmentar objectes i artefactes humans com a primera resposta, mentre que els estudiants russos perceben i citen predominantment elements naturals.
2.	Hi ha una forta influència de factors culturals en la percepció dels estudiants russos, evidenciada en l'ús freqüent de noms propis i expressions russes típiques.
3.	Els estudiants nord-americans i els russos anomenen els mateixos tipus d'arbres de diferent manera.
4.	Els estudiants de Barcelona van ser més generals en les seves respostes i van incloure molt sovint les seves reaccions emocionals en les respostes.
5.	Els estudiants nord-americans han tendit a esmentar activitats recreacionals que es podrien dur a terme en els llocs mostrats a les fotografies.
6.	Els estudiants nord-americans citen sovint sky (cel) com a primera resposta. Segons Grano (1997), cel és un camp de visió diferent.

A nivell més general, però, cal concloure que:

7.	Calen més investigacions per tal de determinar les causes d'aquestes diferències en les respostes dels grups culturals analitzats.
8.	Seria interessant i necessari conèixer i analitzar les respostes d'altres llengües i cultures.

Referències

Gibson, J.J (1979) The Ecological Approach to visual Perception. Boston: Houghton Mifflin Company.

Grano, J.G.(1997) Pure Geography. Baltimore: The Johns Hopkins University Press.

Kaplan and Kaplan (1989) The Experience of Nature. A Psychological Perspective. Cambridge University Press.

Lynch, K. (1960) The Image of the City. M.A.:The M.I.T. Press.

Schoenberg, T.B. (2009) Differences and Similarities in Perception of landscape Photographs, between American-English, Spanish-Catalan and Russian Speakers. Lambart Academic Publishing, VDM Verlag Dr. Muller AG&Co.KG.

Tuan, Y.F. (1974) Topophilia: a study of environmental perception, attitudes, and values. Englewood Cliffs, New Jersey : Prentice Hall.